L'Aquarius mostra la "humanització" en el tractament informatiu de la migració però de manera anecdòtica

Un informe de CEAR i la Unió de Periodistes destaca una cobertura mediàtica "diferent" sobre la rebuda de la flotilla, que no ha tingut continuïtat en el temps
/ València
23 octubre 2018 01:00h

L'arribada de l'Aquarius en juny al Port de València va permetre, en part, una humanització del fenomen migratori i va servir per a acostar històries personals que tenen el seu reflex en les fotografies publicades. Aquesta és una de les set conclusions d'un informe elaborat per CEAR i la Unió de Periodistes Valencians sobre el tractament informatiu en els mitjans escrits valencians d'entrades de persones migrants. No obstant això, la redactora del document, Teresa Díaz, remarca que l'Aquarius en concret va tindre un tractament diferent d'anteriors arribades de persones migrants, però també a les posteriors. És a dir, "l'Aquarius en ell mateix suposa un canvi en el tractament, però no té una continuïtat ni un seguiment". "Caldria continuar duent a terme part de les pràctiques que es van fer en aquell moment", afegeix.

Quines són aquestes pràctiques? L'informe destaca que l'11% de les imatges de l'Aquarius són fotografies d'una única persona, "la qual cosa suposa un tractament més digne i humà de les protagonistes d'aquesta realitat". També s'assenyala com a bona pràctica "l'ús predominant del pla frontal", perquè "pren el subjecte de la imatge de manera natural i transmet una sensació més objectiva". 

No obstant això, l'informe recorda que "es manté la tendència d'il·lustrar la immigració amb grups de persones i les presenta com un col·lectiu ampli i homogeni"; una pràctica que, per als autors del treball, fomenta "la despersonalització" i "reprodueix la imatge social estereotipada de la persona que migra: homes adults magrebins i subsaharians, cada vegada més joves, i es tornen a ignorar les dones, que sabem que migren perquè suposen el gruix quan es parla de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual".

Amb tot, sí que s'observa un canvi en la ubicació de les notícies. Mentre que allò habitual era trobar-les en les pàgines de Successos o Política, el seguiment de l'Aquarius ha suposat un canvi i ara predominen les informacions en la secció Comunitat Valenciana. Per als autors de l'informe, aquest canvi de secció és "un bon senyal, perquè indica una tendència a contar més enllà de l'emergència i una major possibilitat d'incloure causes i context en el text periodístic, dos elements necessaris per a abordar un tema com el de les migracions, de gran complexitat i que, per tant, no hauria d'abordar-se com un fet puntual o aïllat".

Què s'ha analitzat?

Durant les primeres setmanes de juny es van publicar a tot el món quasi 102.500 peces informatives sobre l'arribada i acollida de l'Aquarius, tenint en compte la premsa en paper, digital, ràdios i televisions. En concret, l'Observatori Sense Tòpics ha recollit entre juny i agost informacions de les nou edicions digitals amb edició valenciana: Las Provincias, Levante, Valencia Plaza, El País, Jornada, El Mundo, eldiario.es, La Vanguardia i El Salto. Això suma un total de 1.810 peces, de les quals se n'han analitzat 102.

Pel que fa a les fotografies, s'ha fet una selecció aleatòria de 50 imatges de les aparegudes en part dels mitjans de l'univers estudiat: Las Provincias, El País, El Mundo, Levante-EMV i Valencia Plaza. 

Qui té veu i rostre als mitjans?

De l'informe es desprenen més conclusions. A banda de la ja citada sobre l'Aquarius com a succés humanitzador, també s'assenyala que quasi el 60% dels titulars està protagonitzat per persones migrants i que aquest mateix percentatge es repeteix el protagonisme de les imatges. No obstant això, només un 8% de les vegades les persones migrants són fonts informatives. 

En les notícies analitzades, a les persones migrants només se'ls dóna veu directament com a font en menys del 9% dels casos i tots ells estan relacionats amb l'Aquarius. A més, si es deixa de banda l'Aquarius, quasi el 30% dels titulars estan protagonitzats per càrrecs polítics o institucionals. 

Des de CEAR i la Unió demanen que es done més veu a les persones immigrants però, a més, que no siga només a les nouvingudes –que, a més, des de les ONG indiquen que cal protegir i salvaguardar en una situació de vulnerabilitat–, sinó també a "d'altres que ja estan plenament incloses en la nostra societat i puguen ser exemple de convivència". 

Un cas especial és el de les dones. De fet, l'informe s'ha fet amb 'les ulleres violeta' posades per tal de donar una mirada de gènere transversal a les informacions analitzades i als seus elements –titulars, fonts, fotografies, termes relacionats amb les dones...–. Una de les conclusions del treball és que "la dona ni està ni se l'espera". Les dones migrants només apareixen citades expressament o englobades dins dels termes persona o persones en el 10,78% dels titulars. Si es parla del total de dones, el percentatge de protagonisme pujaria fins al 14,71% per la presència de dones responsables d'ONG o càrrecs polítics o institucionals.

Només en un cas de tots els analitzats hi ha una dona immigrant que és subjecte del titular de la informació. Tot i això, la protagonista és una declaració seua però no apareix el seu nom real ni fictici en cap lloc de la informació.

El poder de les fake news

En la presentació de l'informe, el tècnic de CEAR-PV i periodista Miquel Ramos ha fet esment a les fake news o desinformació, que és com s'anomena en el document. "Més enllà que ens semble ridícul o graciós, el poder que té la desinformació és brutal, fins al punt que pot arribar a derrocar un govern", ha indicat. Ramos s'ha referit a "pàgines web que tenen aparença de mitjans de comunicació que envaeixen i colonitzen la ment del públic general, encara que ens esforcem a desmentir-los". A més, el periodista les ha descrites com a "fàbriques d'odi, laboratoris de l'extrema dreta per a dinamitar la convivència i la democràcia; per això, cal que se'n parle també en l'informe".

'Alça la teua veu contra el racisme i la xenofòbia'

CEAR-PV va presentar en març un projecte a la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives per a posar en marxa un observatori dels mitjans de comunicació valencians sobre el tractament mediàtic en diferents matèries relacionades amb les migracions i el refugi. La plataforma que s'ha creat per a l'observatori s'anomena Sense Tòpics i s'estrena amb aquest primer informe, elaborat amb la Unió de Periodistes i amb l'especial implicació de la periodista Teresa Díaz (com a autora del document) i de Miquel Ramos.

Aquest dimarts al matí s'ha presentat l'informe i l'observatori en una roda de premsa a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Aquesta vesprada, a partir de les 19.00h, es donarà a conéixer el treball a la societat civil. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next