Alegre, elegant, intel·ligent i arrelada al país, així recorda el món de la cultura Carmen Alborch

Manuel Molins, Rosángeles Valls, José Luis Pérez Pont, Jesús Figuerola i Carmen Amoraga rememoren la vida de l'exministra
/ València
25 octubre 2018 01:00h

Una dona que reivindicava l'alegria i que alhora que lluitava contra la malaltia seguia escrivint sobre eixe estat d'ànim exultant. Una persona que quan estava a Madrid seguia arrelada al seu país i a la seua llengua. Una figura que va determinar un punt d'inflexió en la història de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Intel·ligent, elegant i amb estil. Aquesta seria la definició de l'exministra de Cultura socialista Carmen Alborch unint els records de diverses personalitats del món de la cultura –Carmen Amoraga, Rosángeles Valls, José Luis Pérez Pont, Jesús Figuerola i Manuel Molins– poques hores i, en alguns casos escassos minuts, després de la mort de l'escriptora i política valenciana aquest dimecres als 70 anys.

La biografia de Carmen Alborch (Castelló de Rugat, la Vall d'Albaida, 1947 - València, 2018) va començar a ocupar les portades dels mitjans al voltant de les 15.30 hores d'aquest dimecres. Doctora en Dret, professora, escriptora, apassionada del món de la cultura, activa feminista i pionera a trencar 'sostres de vidre'. L'exministra de Cultura va irrompre en la política en 1987 de la mà del govern valencià de Joan Lerma assumint la Direcció General de Cultura i, després, la direcció de l'IVAM –de fet, el museu ha proposat que a l'auditori se li pose el seu nom– fins que Felipe González li va oferir saltar a Madrid per a fer-se càrrec del Ministeri de Cultura entre 1993 i 1996.

Els partits polítics i les institucions valencianes van mostrar les seues condolences i van enviar mostres d'afecte cap a la família. L'afecció davant el traspàs d'Alborch va arribar d'altres territoris i terrenys professionals on la política, activista i escriptora va mantindre en algun moment un contacte al llarg de la seua vida. 

La coreògrafa Rosángeles Valls –i una de les fundadores d'Ananda Dansa junt amb Edison Valls– recorda la seua grandesa i alegria. "Carmen sempre diu que el seu primer acte com a directora general de la Generalitat va ser anar a París per a donar-nos el seu suport, durant les actuacions de la companyia. Seria l'any 1987 i, des de llavors, som amigues. Hem compartit projectes, vivències i vida". "Carmen, dona generosa com poques, és, sobretot, amiga de les seues amigues/amics. Per això sempre ens ha acompanyat en tots aquells actes importants per a Ananda Dansa. Els records amb ella són tants que són impossibles d'enumerar. Em quede amb aquesta frase: 'Aquesta és una guerra perduda però cal resistir fins al final'. Aquestos últims mesos estava escrivint el seu últim llibre. Sobre l'alegria. Així és la seua grandesa", apunta Valls.

El dramaturg i Premi d'Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat, Manuel Molins, també remunta l'inici de la seua amistat amb qui va ser ministra de Cultura els anys en què Alborch arribava a la Conselleria de Cultura i Educació que aleshores encapçalava Ciprià Císcar. Molins formava part del Consell Assessor de Teatre i Alborch ocupava la Direcció General. Aleshores, ja "era una dona molt intel·ligent o, millor, molt llesta, d'un instint polític brutal però preparada perquè venia de ser advocada. Era una dona molt oberta i d'una memòria prodigiosa", recorda Manuel Molins. "Jo sóc un desastre per als noms, però recorde que ella ho sabia tot. Només amb una primera vegada que et veiera, et veia al cap de sis mesos i et deia pel nom. A mi eixa capacitat m'espantava; jo no la tenia, per això m'impressionava".

"Carmen era una dona molt elegant i amb molta llum. Recorde que vam fer una vegada uns vídeos per al dia 8 de Març i estàvem a l'Aulari, que aleshores estava allí el TAU, la vaig convocar allí i va arribar amb un abric molt elegant, un abric de falses pells perquè també era ecologista i mirava pels drets dels animals i va ser entrar ella a l'Aulari i es va parar tot. Ella es va quedar impressionada pel fet i em va preguntar què estava passant i li vaig dir: Carmen, que acabes d'entrar. Vam riure molt", afegeix. "Després era una dona generosa amb qui he compartit diverses taules redones i presentacions de llibres i de vegades s'ho havia preparat poc perquè tenia poc de temps, perquè anava a Madrid, tornava ací i tornava a marxar. El cas és que no havia tingut temps de preparar-s'ho com hauria volgut però tenia molta capacitat d'absorció, una gran capacitat de beure dels altres, de xuclar dels altres, que ràpidament transformava. Ella no deia mai que no, tot i tindre dificultats, comprensibles, però sempre tenia un punt d'elegància i d'intel·ligència perquè era molt llesta. Era una gran feminista i una dona convençuda completament de la seua funció".

Molins també recorda el vessant humà de la política socialista en aquells anys quan aleshores es va obrir una discoteca a Benimaclet, "era entrar Carmen", emfatitza, i "era com quan baixava les escales del parlament espanyol, amb aquelles cames: era impressionant. Era una dona amb molt d'estil i saber fer, encantadora i alegre, molt crítica. Ella vivia prop de ma casa i hem coincidit en moltes taules redones, en representacions de teatre on de vegades hem estat d'acord i en altres, no, però també en pubs i discoteques dels anys 80 i 90. Em vaig alegrar molt quan li van donar l'Alta Distinció de la Generalitat", conclou el dramaturg.

"Carmen reivindicava l'alegria", sosté amb fermesa la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, qui la recorda com "una dona compromesa amb la justícia en tots els sentits de la paraula. Per això va defensar la igualtat i la cultura, amb alegria. Els dos últims actes en què vaig coincidir amb ella, el 9 d'Octubre i el Dia de les Escriptores, ella estava allí, donant exemple de vida fins al final. Hui és un dia trist en què hem d'estar contents per l'afecte que ella, d'una manera o d'altra, ha tingut en les nostres vides", diu la també escriptora i finalista del Premi Planeta en 2010 i guanyadora del Premi Nadal en 2014.

Jesús Figuerola, president de la Fundació del Llibre i la Lectura (FULL), destaca el seu paper en l'IVAM, el seu compromís social i el seu vessant literari. "La seua pèrdua ens ompli a tots els valencians i valencianes de pena". "Era una dona de cultura. Ella va ser, després de Tomàs Llorens, la directora de l'IVAM, qui va obrir el museu que va viure una època esplèndida perquè, per primera vegada, l'IVAM es va posar en eixe moment en el panorama internacional de l'art modern. I València es va situar en un lloc important. Després va ser ministra de Cultura i ahí va desenvolupar una tasca molt important com a dona de cultura, on el seu treball ha estat impagable".

"També era escriptora i recentment va publicar un llibre en el qual, amb la seua visió de bon humor que li posava a les coses, denunciava també la diferència de tractament que se li dona a les persones majors segons si eren homes i dones, i això lliga en la segona faceta de Carmen Alborch, que crec que ha marcat tota la seua vida: el seu feminisme actiu i militant. Carmen Alborch era una persona implicada en tots els moviments feministes i això ara pareix normal però quan ella va començar no ho era tant".

Figuerola destaca una tercera virtut en Carmen Alborch, com és "el seu valencianisme". "Carmen Alborch va estar a Madrid de ministra però era una dona que sempre ha estat arrelada al seu país, al seu territori, a la seua llengua. Eixa també és una de les característiques importants perquè estem acostumats a veure valencians que arriben a Madrid i que s'obliden del seu país, la seua terra, i Carmen no era així. Era una dona entranyable que, quan podia, estava ací i se la podia veure en les manifestacions del 8 de març a València i darrere de qualsevol activitat cultural que hi haguera. Eixes són les tres coses que fan que siga una pèrdua important que Carmen falte. Estic segur que estaria contenta de veure la presentació que hem fet de la Plaça del Llibre i estic segur estaria encantada de passar i de gaudir amb els llibres i els autors que estaran allí", acaba el president de FULL.

José Luis Pérez Pont, director gerent del Consorci de Museus, posa l'accent en el paper que va jugar Albroch en ordir un canvi de percepció del País Valencià en aquells anys de finals del 80. Alborch va ser responsable "del gran impacte que ha tingut en la projecció de la imatge de modernitat de la Comunitat Valenciana més enllà del propi territori". "El seu treball al capdavant de l'IVAM va ser molt important perquè va saber donar joc i obrir portes a molts professionals i moltes formes d'enfrontar la cultura moderna. Amb ella al capdavant es va produir un gran gir de la institució que, lamentablement, després va anar per altres camins. Però, sense dubte, el punt d'inflexió de l'IVAM es produeix en la seua etapa de gestió. Després, tot el treball on vincula allò social, cultural i polític és molt significatiu, donant suport al Cabanyal en moments que no era fàcil; pocs líders polítics van donar el pas com el va donar ella de donar suport a col·lectius i causes que el necessitaven. Jo valoraré sempre la seua valentia i empenta, la implicació personal i autèntica".

"Tinc un record personal molt positiu i afectiu, ja que sempre he sentit la seua estima i suport. Va ser una de les primeres persones que van vindre a visitar-me quan vaig arribar al Centre del Carme". Des d'aleshores, assegura el director del Consorci de Museus: "Sempre l'he tinguda molt present".

L'IVAM, però, va lamentar la mort de qui va ser directora del museu "en una etapa clau de la seua història". José Miguel G. Cortés va anunciar en un comunicat que la direcció del museu proposarà al pròxim Consell Rector que l'auditori del centre porte el nom de Carmen Alborch en el seu record, "ja que és un lloc on s'exposa el coneixement teòric, és un fòrum de debat i d'intercanvi d'experiències". Carmen Alborch va arribar a la direcció de l'IVAM en 1988 i va estar al capdavant del museu fins al seu nomenament com a Ministra de Cultura en 1993. Havia pres el testimoni del primer director del centre, Tomàs Llorens, i va ser l'encarregada d'inaugurar la seu actual del Centre Julio González, el 18 de febrer de 1989, fa quasi 30 anys. El seu treball en defensa de les dones ha marcat una línia que inspira un dels pilars fonamentals de l'IVAM en l'actualitat: donar visibilitat al treball de les dones artistes. Alborch va estar present aquest passat mes de juliol en el lliurament del premi Julio González a Annette Messager, primera dona a rebre'l en 18 anys d'història del guardó.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next