“Una taxa turística de 2 euros, que és simbòlica per a qui ens visita, aportaria uns ingressos extra de 20 milions d’euros anuals a València que podríem revertir en vivenda social i en neteja. Les grans ciutats europees ja l’apliquen. Què n’opines?”. Era la pregunta que va llançar a Twitter aquest dimecres l’alcalde de València, Joan Ribó, i que ja té resposta.
Una taxa turística de 2 euros, que és simbòlica per al que ens visita, aportaria uns ingressos extra de 20 milions d’euros anuals a #València, que podriem revertir en vivenda social i neteja. Les grans ciutats europees ja l’apliquen. Què n’opines?
— Joan Ribó (@joanribo) 24 d’octubre de 2018
Més del 81% dels tuitaires que han participat en l’enquesta estan a favor d’una taxa turística a València. En concret, un 55% n’està “plenament a favor”, mentre que un 26% ho considera “una opció interessant”. Per contra, només un 6% dels participants “no té clar” si vol que s’aplique l’impost i a un 13% “no li agrada la idea”.
La gent, però, no s’ha limitat a triar alguna de les opcions oferides per l’alcalde de València, sinó que també hi ha hagut qui s’ha animat a comentar:
Aunque si vendemos el barrio a los apartamentos turísticos, no habrá tasa capaz de crear vivienda social.
A favor 100% de la tasa turística
— #Racetrack (@viviendoenmarte) 24 d’octubre de 2018
Alemania, Francia, Italia y otros muchos países de la UE cobran una media de 2 euros por pernoctación y persona en hoteles, B&B y apartamentos turísticos. Se cobra a parte de la factura y se invierte lógicamente en mejoras de infraestructuras locales. Absolutamente de acuerdo
— Joan Cantarero (@JoanCantarero) 25 d’octubre de 2018
¿En hoteles?¿En apartamentos?¿Da igual cuántas noches te quedes?¿Paga lo mismo un niño, un joven un adulto, un pensionista, un estudiante…?¿Paga lo mismo un español que un extranjero? Sin matices, imposible opinar.
— Julia Brines (@juliabrines) 24 d’octubre de 2018
jo viatge prou i es ja estrany la ciutat que no te ho aplica… per qué no Vàlencia?… vaig a estar en Frankfurt.. (capital económica de Alemanya.).. i em varen cobrar taxa turística
— Rafa (@Mansergas) 24 d’octubre de 2018
La implantació d’una taxa turística, en l’agenda del Bloc de València
Precisament aquest dilluns, el Bloc de València (partit integrat en Compromís, la coalició a què també pertany Ribó) va destacar la seua defensa “de manera decidida” de la implantació d’una taxa turística a la ciutat durant la pròxima legislatura per a “pal·liar els efectes negatius que es deriven del turisme”, amb l’objectiu de reinvertir els ingressos en habitatge social o a millorar el servei de neteja.
Així ho van posar de relleu els regidors Isabel Lozano (Igualtat i Polítiques Inclusives) i Pere Fuset (Cultura Festiva), durant el debat ‘València-Palma, coordenades del canvi’, en què també va participar l’alcalde de Mallorca, Toni Noguera (Més per Mallorca).
La trobada va posar l’accent en com afrontar el problema de l’habitatge turístic i l’increment dels preus dels lloguers a València i Palma. Sobre aquest tema, Lozano va destacar l'”aposta ferma” del partit per la implantació de la taxa en la pròxima legislatura, de manera que “la legislació done marge perquè cada ajuntament puga establir-la o no”. Després de recordar que és un gravamen que s’aplica en les principals ciutats europees, la regidora del Bloc va subratllar que es tracta d'”una taxa simbòlica per a qui ens visita però vital per a mantindre la qualitat dels serveis municipals”.
“Creiem en un model per a València en el qual el turisme s’adapte a la ciutat, i no la ciutat al turisme”, va reivindicar Fuset, i va advertir que “a València no ens podem permetre que s’expulsen les persones dels barris a causa del lloguer turístic”.
En aquest sentit, els regidors van ressaltar l’anunci realitzat per Ribó, que, a partir de l’entrada en vigor de la Llei Valenciana de Turisme, totes les sol·licituds de compatibilitat urbanística per a l’obertura de nous apartaments turístics en la ciutat han sigut rebutjades per l’Ajuntament perquè no s’ajustaven al Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU), que estableix que les activitats econòmiques han de desenvolupar-se en planta baixa o en altura, sempre que no hi haja habitatges residencials baix.
