L'aprovació de la nova Llei de Funció Pública, una carrera contra el calendari

Podem dubta de la voluntat del PSPV d'aprovar la normativa després de la passivitat en la negociació de l'avantprojecte
/ València
26 octubre 2018 01:00h

Un dels reptes que es va proposar la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, va ser fer un canvi profund del reglament de la funció pública a través d'una nova llei. Un dels aspectes que la coneguda com la llei de funció pública aborda és la inclusió del requisit lingüístic entre els empleats públics, és a dir, que el coneixement del valencià deixe de ser un mèrit més i siga obligatori en processos de selecció de personal. L'avantprojecte d'aquesta llei va ser aprovat al ple del Consell el passat mes de gener però des d'aleshores no s'ha produït cap avanç significatiu i s'ha mantingut bloquejada. 

Aquest dijous durant la sessió de control al president de la Generalitat, Ximo Puig, la diputada de Podem, Cristina Cabedo, va aprofitar la seua intervenció per a adreçar-se a Bravo i preguntar-li quan arribarà el text a les Corts perquè tinga lloc el seu debat i posterior aprovació. La titular de Justícia no va donar cap data concreta però va asseverar que pensa complir amb el compromís i que aquesta llei arribarà al parlament valencià "abans que finalitze l'any". Això, però, no suposa la necessària aprovació de la llei, atés que l'activitat parlamentària des del proper 31 d'octubre i fins a finals d'any se centrarà en el debat del projecte de llei de Pressupost de la Generalitat de 2019.

A més, la Llei de Funció Pública tampoc no es podrà tramitar durant el mes de gener perquè és un mes inhàbil igual que ho és agost. La responsable de Justícia, per tant, haurà de treballar contrarellotge per a passar de les promeses als fets perquè els llargs processos burocràtics i administratius fan pràcticament impossible que estiga aprovada abans del mes de març, moment en què les Corts es dissolen a causa de la convocatòria d'eleccions prevista per a maig.

Així, si les negociacions previstes el proper 9 de novembre en la Mesa General de Negociació de la Funció Pública acaben donant per tancat l'avantprojecte de llei, el ple del Consell podria ja ratificar-lo com un projecte de llei. Posteriorment, aquest text s'hauria d'enviar al Consell Jurídic Consultiu i al Comité Econòmic i Social. Aquestos dos organismes estatutaris disposarien d'un mes, si no s'envia per caràcter d'urgència, per a contestar sobre si la normativa s'ajusta a dret. Si no s'han d'incorporar esmenes o aclariments, que retardarien el procés, el text estaria en disposició d'arribar per fi a les Corts.

Abans del debat de la presa en consideració de la proposició de llei, les Corts han d'exposar durant un mes el text perquè la ciutadania puga fer les seues al·legacions. Si es pren en consideració, la norma entrarà en comissió i una vegada realitzat el dictamen es debatria la seua aprovació definitiva en un ple de les Corts.

"Continuarem insistint"

La diputada de Podem Cristina Cabedo explica a Diari La Veu que la seua formació insistirà "fins a l'últim moment" perquè "com a mínim" el Consell presente la llei a les Corts abans que concloga aquesta legislatura. "Tota la feina que puguem avançar ara serà beneficiosa per al futur", indica la diputada de la formació morada qui no va quedar satisfeta amb les explicacions de Bravo al ple de les Corts. "Sempre que els hem preguntat sobre aquesta qüestió ens han contestat que es troben en les últimes negociacions, però mai s'ha donat cap pas més", manifesta la diputada en referència a les declaracions de la consellera que assegurava que l'última negociació es durà a terme el proper 9 de novembre en la mesa general. 

Aquestos arguments, però, no convencen Podem. Per això, fa uns dies van mantindre una reunió amb l'entitat Escola Valenciana per a traslladar-li la seua postura així com la seua preocupació. "No és la primera vegada que ens reunim amb Escola Valenciana per a tractar aquest tema; també ho hem fet amb altres entitats, com ara Acció Cultural. El que ens demanen és que pressionem el Consell perquè faça realitat la Llei de Funció Pública i es puga aplicar el requisit lingüístic", manifesta. 

Aquest escenari d'incertesa, davant la paralització de la llei, ha comportat que altres entitats com ara Intersindical busquen alternatives perquè el requisit lingüístic s'aplique abans que finalitze el mandat del Botànic. El sindicat va reclamar fa uns dies a tots els grups parlamentaris que la Llei d'Acompanyament de 2019 regule aquest assumpte per a posar fre "a la vulneració dels drets lingüístics dels valencians que usen el valencià com a llengua vehicular". 

Tensions entre els socis

La interpretació que fa Podem d'aquesta situació és que la voluntat del PSPV de traure endavant aquesta llei no és real després dels continus ajornaments del seu tràmit. Així mateix, la formació morada considera que les últimes modificacions del text evidencien els dubtes dels socialistes respecte al requisit lingüístic. Els canvis que Bravo ha aplicat tenen a veure precisament a rebaixar l'exigència de la llengua en alguns àmbits com ara el sanitari. Així doncs, el text preveu que "excepcionalment, en l'àmbit sanitari i de la salut, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, es prioritzarà la garantia de la prestació dels serveis públics en els termes que es determinen reglamentàriament". 

Aquestes excepcionalitats van ser defensades també pel cap del Consell fa uns dies: "Excepcionalitats hi haurà, lògicament, però no hi ha cap conflicte lingüístic a la Comunitat Valenciana ni l'ha d'haver-hi en el futur". 

next