Premis Octubre: una nit a València dedicada als polítics catalans presos i exiliats

Enric Morera, Roger Torrent i el president del Consell Regional de Sardenya demanen l'alliberament dels mandataris engarjolats de manera preventiva durant la cerimònia dels guardons
/ València
28 octubre 2018 01:00h
La cerimònia dels 47ns Premis Octubre es va convertir en un acte reivindicatiu d\'ampli espectre polític.

Apuntava un antic líder polític d'un històric partit independentista d'orientació marxista que encara no s'havia fet enlloc cap acte en suport de l'alliberament dels polítics catalans presos i exiliats similar al que va acollir durant la nit d'aquest dissabte el Palau de l'Exposició de València. De moment, donant per bons els raonaments del protagonista a les escales humides de l'edifici mentre s'apuraven les darreres pipades, ni a Catalunya ni a les Illes Balears s'han aplegat els tres consellers de Cultura –Laura Borràs, Fanny Tur i Vicent Marzà–; el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; el president de les Corts, Enric Morera; diversos consellers; diferents alts càrrecs de la Generalitat; regidors de l'Ajuntament de València encapçalats per l'alcalde Joan Ribó; diputats i parlamentaris del Congrés, i els familiars de tots els governants catalans que es troben empresonats i exiliats –a Escòcia, Suïssa i Bèlgica–, uns parents que en alguns casos o són polítics electes en actiu o ho van ser en la darrera legislatura a Catalunya durant el govern de Carles Puigdemont.

Enric Morera junt amb el president del Consell Regional de Sardenya i el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent. / DANIEL GARCÍA-SALA

La cerimònia dels 47ns Premis Octubre –conduïda per Laura Sagrà i Annaïs Domènech– es va convertir en un acte reivindicatiu d'ampli espectre polític, com unes Corts medievals de les que en temps de la confederació catalanoaragonesa mai no s'hi van produir (Fotogaleria). I, no tant per la intensitat de la reclamació, els guardons que atorga l'Editorial 3i4 duen aparellats intrínsicament la demanda de causes justes, sinó per l'atzar que va propiciar que a la sala noble de l'immoble d'exaltació regional noucentista s'hi aplegaren representats un bon nombre de polítics dels territoris de parla catalana. A ells, però, s'hi va unir el president del Consell Regional de Sardenya, Gian Franco Ganau, qui va reclamar l'alliberament dels mandataris catalans empresonats i exiliats, no sense abans recordar que sota el seu mandat s'havia aprovat una llei per a dignificar la llengua sarda.

Neus Nadal, Salvador Company, Antoni Marí Monterde, Carles Mulet i Queralt Riera, els guanyadors dels Octubre de 2018. / DANIEL GARCÍA-SALA 

Els premiats, la literatura, els llibres, les trames i els gèneres, la matèria primera d'uns guardons literaris quasi van ser l'attrezzo d'una vetllada decidida a marcar una fita històrica per la llibertat. Aconseguida i assolida després de guardar un respectuós minut de silenci en memòria de Carmen Aborch i d'homenatjar l'artista, pianista, compositor i tantes altres coses que va ser Carles Santos a càrrec de Manu Climent i Roberto Hoyo i celebrar el mig segle d'història de l'Editorial 3i4. L'actor Francesc Anyó junt amb Borja Penalba i Montse Castellà van intercalar melodies en una nit lletraferida, tempestuosa i fresca, que comptava amb tres parts –més el còctel– sent la tercera la més profunda de totes.

Més càmeres que mai enfocaven una sala que va cridar per la llibertat d'uns presos polítics –segons qui, d'uns polítics presos–; "d'uns amics empresonats injustament", va vindicar Morera, o, simplement, per la llibertat d'expressió. El Premi Octubre d'Actuació Cívica va recaure en cadascun dels governants i polítics que des de l'1-O de 2017 s'han vist privats de llibertat o obligats exiliar-se per la reacció judicial i política de l'Estat. Citats un a un: Cuixart, Sànchez, Forcadell, Junqueras, Forn, Bassa, Comín, Rull, Turull, Gabriel, Rovira, Ponsatí, Puig, Romeva, Serret i Carles Puigdemont, "president legítim de Catalunya", va exclamar Eliseu Climent. Junt amb cada nom hi va haver un familiar que rebria l'escultura dissenyada fa gairebé 50 anys per Carles Alfaro. Unes mullers; una germana; una cunyada; una filla i un fill; una consellera de Justícia del govern de Quim Torra; una parella; l'exdiputat de Junts pel Sí Lluís Llach, i un amic, Guillem Agulló pare, van pujar a l'escenari per a rebre una ovació de més de cinc minuts. Tancada, efusiva, sentida, literària.

Meritxell Lluís va llegir la carta dels presos i exiliats polítics catalans adreçada als Premis Octubre. / DANIEL GARCÍA-SALA

Meritxell Lluís, com a president de l'Associació Catalana pels Drets Civils, va ser la veu dels empresonats i els exiliats per a traslladar unes gràcies reiterades i un recordatori, "siguin les que siguin les sentències, se'n sortiran".

Tres timbres, tres variants de català oral, parlat i comprensible per a qualsevol dels presents, es van escoltar en el torn de paraula dels tres consellers de Cultura de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, els quals van fer referència a la literatura i als presos i exiliats. "La bona poesia i la bona literatura sempre són subversives" i "un acte rebel·lia", va dir Tur. "No ha mort el desig, ni morirà", va advertir Borràs recordant l'anhel d'erigir la república catalana. L'escriptora va citar Lluís Solà, qui va dir: "Aquest poble no pot ni vol sentir-se subordinat" "ni aquesta llengua vol seguir sent atacada ni inferior a qualsevol altra ni un minut més". Marzà va apel·lar a la proliferació de premis literaris com a símptoma del redreçament cultural i lingüístic del País Valencià i va acabar recordant l'informe d'Amnistia Internacional per a rememorar aquells "empresonats injustament" dels quals el col·lectiu va demanar l'alliberament "immediat".

Els consellers de Cultura Vicent Marzà, Laura Borràs i Fanny Tur, aquest dissabte als Premis Octubre. / DANIEL GARCÍA-SALA

El president del Consell Regional sard, Gian Franco Ganau, va denunciar la manera en què l'estat espanyol ha encarat el procés català, mentre que Torrent va tindre un pensament per a la seua predecessora, Carme Forcadell. Morera va apuntar cap a Pedro Sánchez: "No es pot ser equidistant amb la injustícies" i, amb vehemència, va afegir: "No hi ha dret, la situació que estan patint els amics, companys, presos polítics de Catalunya".

La Muixeranga, l'himne dels somnis perseverants, va posar punt final al tercer acte d'una gala literària que va reclamar la llibertat dels polítics catalans presos i exiliats. La pluja va abandonar la nit perquè ja ningú no parlava de literatura entre cebiches, boles de foie, pernil i camembert. Drings; riures; salutacions; "La Veu del Regne acaba demà a Alacant", deien uns, i altres recordaven que l'endemà seria el darrer diumenge d'octubre. Així ha sigut durant 47 anys, com la vespra i la festa, o tal vegada ja no, perquè octubre i novembre són mesos de molts premis literaris, però pocs com els Octubre poden dir que sumen quasi mig segle de vida.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next