El problema amb l'ozó troposfèric: un contaminant que travessa fronteres

El caràcter transfronterer de l'agent així com el fet de formar-se a partir d'altres contaminants primaris en reacció amb la llum solar dificulten l'aplicació de mesures amb efecte immediat i localitzat
/ València
6 novembre 2018 01:00h
Cada dia vora 150.000 vehicles accedeixen a València des de la seua àrea metropolitana.

La justícia obliga per primera vegada un govern autonòmic a elaborar plans propis contra la contaminació de l'aire. Així ho avançava aquest dilluns eldiario.es, que assenyalava que els magistrats han condemnat l'executiu de Castella i Lleó a prendre mesures davant l'excés d'ozó troposfèric. Segons recollia el mateix mitjà, el Tribunal Superior de Justícia lleonés indica que les autonomies no poden emparar-se en el fet que es tracta d'un problema global o a estar a l'espera de plans estatals. Aquesta sentència dóna la raó a una denúncia presentada per Ecologistes en Acció davant la "inacció" del govern autonòmic, en paraules de l'ONG, davant el nivell per sobre del "llindar legal" d'ozó troposfèric. 

Quins són els efectes de l'ozó sobre les persones i els ecosistemes?

Segons dades de l'Agència Europea de Medi Ambient compartides per Ecologistes en Acció, en 2014 es van produir 1.600 morts prematures a l'Estat a causa de l'exposició a nivells de contaminació per ozó com els que s'han registrat a la major part del territori espanyol en 2018. Les persones més afectades per aquest contaminant són les més menudes i les més grans de casa, així com les dones embarassades i les persones amb malalties respiratòries i cardiovasculars cròniques. 

D'altra banda, el Banc Mundial assenyala que el cost sanitari i laboral derivat de la contaminació per ozó representa vora 5.000 milions d'euros a l'any, un 0,33% del PIB espanyol, sense considerar els danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals. En el cas del blat i la tomaca, s'estimen pèrdues de 800 milions d'euros l'any 2000 a causa de la seua exposició a l'ozó, un 3,2% del PIB agrícola.

El País Valencià, un dels territoris amb nivells "més moderats"

Aquest octubre, Ecologistes en Acció va fer públic un informe que assenyalava els nivells d'ozó troposfèric a les diferents autonomies. Així, per àmbit geogràfic, l'estudi posava de manifest que els territoris més afectats per aquest contaminant els primers nou mesos de 2018 han sigut Castella-la Manxa, Extremadura, Madrid i Múrcia. Per contra, han respirat nivell d'ozó "més moderats" a la zona del Cantàbric i la Vall de l'Ebre, així com a les autonomies de Castella i Lleó, les Canàries, Andalusia, el País Valencià, Catalunya i les Balears.

Segons l'ONG, 6 de cada 7 persones ha respirat "nivells insalubres" d'ozó troposfèric a l'Estat d'acord amb la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el 92% del territori espanyol ha experimentat nivells superiors als "normals". Aquestes són dues de les dades que inclou l'Informe sobre contaminació per ozó en 2018 d'Ecologistes en Acció, que analitza dades de l'1 de gener al 30 de setembre d'enguany recollides per 472 estacions de mesurament. El treball conclou que aquest contaminant és el que afecta, any rere any, més població i territori. 

Per això, l'organització reclamava tant al govern espanyol com als executius autonòmics que reprengueren el Pla Nacional d'Ozó Troposfèric, així com la reducció de la crema de combustibles fòssils per a frenar l'efecte del canvi climàtic i millorar la salut. 

Una particularitat de l'ozó troposfèric és que no se supera al lloc on s'emeten els contaminants primaris, sinó que es forma en llocs on no hi ha emissió. / BUSQUETS. L. / ACN

Quin és l'origen de l'ozó troposfèric i per què és complicat desfer-se d'ell?

Ecologistes en Acció explica que l'ozó és un contaminant que no té una font directa humana sinó que es forma en la baixa atmosfera en presència de la radiació solar per la combinació d'altres contaminants denominats 'precursors'. Aquestos precursors estan emesos pel transport –especialment, els vehicles dièsel–, les grans centrals tèrmiques i determinades activitats industrials. Es tracta, doncs, d'un contaminant secundari que durant la primavera i l'estiu afecta sobretot les àrees suburbanes i rurals influenciades per la contaminació urbana i industrial. Per a l'ONG ecologista, la contaminació per ozó en 2018 és conseqüència del repunt en la crema de combustibles fòssils que està acompanyant el canvi de cicle econòmic, sumada a la conjuntura meteorològica –caracteritzada per una gran inestabilitat atmosfèrica primaveral i una forta calor estival–. Tots dos factors han provocat la concentració de l'agent contaminant els mesos de juliol, agost i setembre. 

Preguntats per aquesta qüestió, fonts de la Conselleria de Medi Ambient coincideixen a dir que la problemàtica de l'ozó és que "no s'emet directament a l'atmosfera, sinó que es forma a partir d'altres contaminants primaris –òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils, principalment– en presència de llum solar". A més, ho fan "mitjançant reaccions químiques complexes, no estudiades en la seua totalitat".

Sobre la presència d'aquest agent contaminant, expliquen que "no se supera al lloc on s'emeten els contaminants primaris, sinó que es forma en llocs on no hi ha emissió". "Un dels llocs on està més alt a Espanya és al Parc Nacional de Monfragüe, a Extremadura, on no hi ha indústria ni trànsit", posen com a exemple. A més, l'ozó no entén de fronteres. "És un contaminant transfronterer, en part ens arriba [al País Valencià] ja format en altres territoris", exposen des de Medi Ambient.

Què poden fer les administracions locals i autonòmiques?

Ecologistes en Acció denuncia que les administracions públiques no proporcionen a la ciutadania una informació adequada ni ajustada a la gravetat del problema i destaca que "poques ciutats" compten amb un protocol d'actuació en moments punta de contaminació per ozó. A més, l'ONG assegura que els plans de millora de qualitat de l'aire per a reduir la contaminació per ozó "són obligatoris" però que "encara 12 de les 17 comunitats autònomes segueixen sense elaborar-los". Dins d'aquestes autonomies, segons l'organització, està el País Valencià. 

Des de la conselleria corresponent exposen que "la normativa no fixa 'valors límit' per a l'ozó, sinó 'valors objectiu'". "És obligatori que les administracions elaborem plans de qualitat de l'aire quan se superen els valors límit però no quan se superen valors objectiu", afegeixen. En eixe cas, "només hem d'adoptar les mesures que siguen possibles".

Sobre l'elaboració d'un Pla de Qualitat a escala valenciana, reconeixen que "és complicat" però afegeixen que "des de l'administració treballem per a reduir les emissions de contaminants primaris i per a reduir els límits d'emissió a l'atmosfera de contaminants en les autoritzacions ambientals integrades o en les d'emissions a l'atmosfera". "Totes aquestes accions van encaminades a reduir les emissions de primaris", argumenten. A més, el Pla Previozó, que es duu a terme tots els anys amb el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), serveix per a preveure superacions del llindar de l'ozó i avisar la població per SMS i Twitter quan se supera el nivell d'alerta. 

Sobre les declaracions d'Ecologistes en Acció, la Conselleria de Medi Ambient explica que en un diàleg amb la Comissió Europea mantingut els dies 8 i 9 d'octubre amb el ministeri competent, les autonomies i representants socials, l'ONG va posar sobre la taula el tema de l'obligatorietat dels plans i "la Comissió els va confirmar que no hi havia obligació i que, a més, no tenia cap sentit fer-ho en l'àmbit regional".

Amb tot, des de l'administració valenciana asseguren que "hem insistit al Ministeri perquè faça un Pla Nacional i, tot i això, pensen que el problema és d'àmbit europeu". En aquest sentit, s'ha convocat un seminari científic en col·laboració amb França, Alemanya, Itàlia i Portugal per a tractar de donar una solució global al problema, "una iniciativa que ha sigut aplaudida per la Comissió Europea".

Per la seua banda, Ecologistes en Acció també reclama al Ministeri per a la Transició Energètica que aborde el Pla Nacional d'Ozó Troposfèric compromés fa anys, ja que "les comunitats autònomes remeten a aquest per a justificar la seua inactivitat". A parer de l'ONG, el pla Aire II és inoperant perquè limita les actuacions sobre l'ozó a la realització d'estudis i a la millora del mesurament, motiu pel qual ha demandat el govern espanyol davant l'Audiència Nacional.

Pel que fa a l'àmbit local, al País Valencià s'estableixen mesures de limitació del trànsit urbà mitjançant plans de millora de la qualitat de l'aire aprovats pel Consell, uns plans que aborden la reducció d'alguns dels precursors de l'ozó troposfèric. A Castelló de la Plana, el pla està en procés de discussió i valoració de mesures i propostes per a redactar el pla; a València, està redactat i en fase d'informació pública.

El 112 va aconsellar el passat 21 de juny que les embarassades, menors i gent gran de Vilamarxant no s'exposaren al sol a causa de l'alt nivell d'ozó. / ENRIQUE ÍÑIGUEZ

Un projecte pilot a la ciutat de València

A València, a més, la Delegació de Qualitat Ambiental de l'Ajuntament està realitzant des de finals d'octubre un projecte pilot per al mesurament remot de les emissions reals dels vehicles en circulació a diferents punts de la ciutat durant 15 dies. La regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, va explicar el passat 26 d'octubre que l'objectiu d'aquest projecte és el de caracteritzar de forma preliminar les emissions reals del trànsit de l'àrea metropolitana de València. Aquest sistema consta d'un dispositiu que es col·loca al costat de la carretera i permet mesurar "instantàniament" les condicions de funcionament dels vehicles que passen pel lloc de mostreig així com els contaminants que emeten. Pel que fa a les localitzacions, es tracta de "quatre punts representatius de la ciutat": el carrer Palleter, l'avinguda del Cid, el carrer de Sant Martí i el carrer d'Artur Piera. 

A més, des de la conselleria de Soriano també s'ha proposat fer una campanya de conscienciació a la ciutadania, amb un "semàfor intel·ligent" que permet informar els conductors en temps real sobre el "nivell qualitatiu" de les seues emissions, que poden ser baixes, mitjanes o altes. El regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, va destacar "la importància" d'aquestes mesures perquè "totes les persones coneguen la qualitat de l'aire que respirem, que a les nostres ciutats és molt millorable". "Tenint constància de les dades objectives, es podran impulsar les mesures per a millorar-ho", va puntualitzar Grezzi.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next