Els moviments socials actuals exigeixen una mirada violeta sobre els personatges històrics i més quan en una simple consulta als volums d’enciclopèdies, diccionaris i manuals escolars bona part de les dones que han protagonitzat una fita destacada estan absents. És la sinergia de l’oblit sistemàtic per les connotacions socials de les distintes èpoques, però, si se centra la lupa en la geografia valenciana, la invisibilitat és major i el que és més capciós és que tampoc no hi ha encara un corpus de materials suficientment gran com per a parlar de normalitat.
Amb la mirada posada sobre el País Valencià, Sandra Capsir i Maria Viu presenten aquest diumenge a la Plaça del Llibre de València Dones valencianes que han fet història (Bromera, 2018), un “llibre que respon a eixe moment social de visibilitzar les dones” que naix per a “donar un recurs a les escoles i a les famílies que volen posar-se les ulleres violeta i no saben com o no tenen un llibre a mà”, explica una de les seues autores, Sandra Capsir, sobre l’àlbum il·lustrat que recull els apunts biogràfics de 30 dones de tots els temps, des de l’autora del Vita Christi, passant per Elia García, qui va patentar la primera rentadora, fins a l’expilot de reactors Patricia Campos i la doctora Anna Lluch, entre d’altres.
L’àlbum il·lustrat, que arriba aquest diumenge a les llibreries, està escrit a quatre mans a càrrec de la periodista Sandra Capsir i la filòloga Maria Viu i compta amb les dibuixants Naranjalidad, Eli M. Rufat, Raquel Carrero i Tres Voltes Rebel, les quals s’han encarregat de crear les imatges de cadascuna de les 30 dones valencianes que recupera el llibre.
“La selecció ha sigut el més difícil”, reconeix Capsir, perquè el llibre partia de diverses premisses per a la seua confecció. “Primer, havíem de buscar un equilibri geogràfic perquè hi hagueren representades dones de tot el territori; segon, havíem de triar dones de tots els camps, perquè volíem posar en valor la presència femenina en tots els vessants”, i tercer, “el llibre havia de cobrir tota la cronologia temporal”, raona la periodista. “Després de tindre el recull se n’han quedat moltes fora”, tantes, emfatitza, que “segur que donarien per a fer un segon i un tercer llibre”. Així, Dones valencianes que han fet història visibilitza protagonistes que són discjòquei, esportistes, científiques, historiadores i mestres, “perquè un dels missatges de llibres és que els xiquets i les xiquetes vegen que una dona pot ser el que vulga”.
El lector podrà descobrir detalls de sor Isabel de Villena, Matilde Pérez, Lucrecia Bori, Concha Piquer, Anna Lluch i Patricia Campos, entre d’altres, a través d’apunts biogràfics breus amb dades “rigoroses” que apareixen relligades com una mena de miniconte, “un format que ens semblava interessant, perquè està pensat perquè puga ser útil a partir d’una edat primerenca i, per tant, descartàvem el tipus enciclopèdic”, apunta Capsir. Potser l’escriptora del Vita Christi siga més coneguda, però, “si diem que Elia García Lari va patentar la primera rentadora és una dada real”, emfatitza l’autora. Així, les vides s’entrellacen amb una història amena perquè als xiquets des dels 8 anys fins a una família puga resultar-los interessant.
Absència en els manuals i les enciclopèdies
“La tasca de recuperació d’aquestos referents femenins és molt recent”, recorda Capsir, però, “les dades estan ahí, la informació està i en molts casos no és que es siguen ocultades, sinó que ningú s’ha molestat en posar-les en el lloc perquè siguen visibles”, afegeix. En general, “el que trobem és que en els llibres de text i en les enciclopèdies no estan”.
En els últims anys han aparegut noves publicacions amb caràcter enciclopèdic de dones, novetats impulsades per institucions com ara l’Institut d’Estudis Catalans, però “és una llàstima que haja hagut de passar tant de temps perquè es decidira incorporar-les”, lamenta Capsi, ja que “com més enrere anem en el temps és més difícil trobar informació i dades concretes sobre dones”, raona. Per exemple, indica, “a banda de sor Isabel de Villena hi havia més dones que escrivien, però, no era tan fàcil trobar-les perquè aleshores era complicat trobar dones amb una formació que els permetera moure’s en certs cercles culturals que els donaren una mínima visibilitat i que pogueren deixar constància dels seus fets”, relata.
Capsir destaca un altre exemple, el cas d’Ana López-Navajas –professora, investigadora i assessora de la Generalitat en Coeducació i Igualtat– de qui la periodista i autora de l’àlbum recorda que recentment un estudi l’ha descrita com una de les 100 dones més influents de l’Estat, “fa huit anys que busca noms de dones científiques, escriptores, de tots els àmbits, dones que haurien d’estar en els llibres de text”. “L’estudi està fet, però ara falta que ens posem les piles i que siguen incorporades de manera natural, que no cal crear un apartat específic de dones, sinó que han d’estar de manera natural en els manuals”, demana Sandra Capsir.
Les mirades de les il·lustradores
Capsir i Viu signen els textos mentre que Naranjalidad, Eli M. Rufat, Raquel Carrero i Tres Voltes Rebel han fet “amb molta cura” les il·lustracions. “Érem conscients que vivim en un món en què la imatge és fonamental i, per tant, pensant en el públic més jove van decidir que la millor manera que els entre allò que se’ls explica era més evident a través d’una imatge”, indica. Per això, junt amb les biografies hi ha icones i elements representatius que ajuden a identificar gràficament la protagonista per a reforçar visualment l’èxit.
Sumar quatre il·lustradores al projecte era “arriscat”, reconeix l’escriptora, perquè són quatre estils i mirades diferents, però amb els textos a la mà i llibertat creativa les dibuixants “han fet una imatge fidedigna però passada pel tamís de cadascuna d’elles”, destaca.
Posar-nos les ulleres violetes
Aquest diumenge l’escriptora Fani Grande i la il·lustradora Eli M. Rufat estaran a la plaça de l’Ajuntament acompanyant les dues autores d’aquest àlbum que suposa “una eina més per a acompanyar eixe moviment violeta que està dient: ‘Ei! Que hi ha dones valencianes que han fet coses excepcionals'”, exclama, perquè “no pot ser que quan jo estudiava, tret d’Isabel de Villena, de la resta no sabia res i em preguntava com era possible que tenint una carrera universitària, de la majoria de dones que estan en aquest llibre no sabera res.”
“El tema de les ulleres violeta és d’ara, no és d’abans”, alerta Capsir, per això, el repte és aconseguir que tots s’hi posen les ulleres i siga una visió majoritària. Amb Dones valencianes que han fet història es facilita un recurs més a les escoles, per a treballar des d’Infantil, a través de les il·lustracions, fins a Batxillerat a partir de la selecció de biografies per a seguir ampliant informació o incloure nous noms. “Amb aquest llibre i molts estudis que estan eixint ara hem de posar-nos les ulleres i seguir i tant de bo eixiren molts més textos similars a aquest, benvinguts siguen”, conclou l’autora.
