Diari La Veu del País Valencià
El cicle de memòria de l’Escalante proposa un viatge des de la infantesa en la guerra fins als versos perduts de Lorca

El Teatre Escalante arriba a la Sala Matilde Salvador de la Universitat de València per a posar en escena una nova edició del seu Cicle de Memòria Històrica amb quatre peces teatrals adreçades al públic adult al voltant dels camps de concentració durant la Guerra Civil, la Sección Femenina i els versos perduts de Lorca.

De la mateixa manera que anys anteriors, el Teatre Escalante ha organitzat la representació d’una sèrie d’obres adreçades al públic adult. Són espectacles que pretenen revisar part de la nostra història més recent a partir d’esdeveniments socials i de testimonis personals. Tot allò que ha ocorregut en les dècades dels anys 40, 50 i 60 segueix marcant part de la nostra trajectòria social i personal i, per tant, continua estant vigent. Durant la segona setmana de novembre tindrà lloc a la Sala Matilde Salvador de la Universitat de València la posada en escena d’espectacles que ens parlen de la vida d’un xiquet que va viure tres guerres, d’un grup de dones que hagué de suportar les imposicions socials, del debat sobre la formació de la nostra memòria i de l’aparició clandestina d’uns poemes de por i silenci del gran Federico García Lorca.

“El cicle que dediquem a la memòria ens permet any rere any revisar la nostra història, obrir nous camins per a interpretar-la de la manera més fidel i honesta possible i, sobretot, conéixer testimonis personals d’aquells que l’han protagonitzada”, comenta el director artístic del Teatre Escalante, Josep Policarpo. Després de presentar, amb un acte organitzat per la Diputació de València, el projecte La nostra memòria: arxiu d’història oral, la delegació de Teatres d’aquesta institució valenciana proposa l’escenari com a espai de reflexió per als dies 6, 7, 8 i 9 de novembre.

“Aquesta tercera edició del cicle de memòria històrica del Teatre Escalante suposa la consolidació de la voluntat d’aquest govern d’unir memòria democràtica i arts escèniques i complir així un dels nostres principals objectius: que tots i totes coneguen el passat més recent i fosc del nostre país. En aquesta transmissió de la memòria, les arts escèniques permeten viure històries reals que encara ens posen els pèls de punta i transmetre la duresa d’aquella època”, destaca la delegada de Teatres, Inclusió Social i Memòria Històrica de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo.

Un viatge mental des de l’escenari cap a l’espectador és la proposta de La vida inventada de Godofredo Villa, de La Medusa, amb la direcció de Xavier Puchades i amb participació totalment valenciana. L’obra recorre la vida i la història de Godofredo, un xiquet que va ser evacuat des de Santurzi cap a França durant la Guerra Civil. Així, aquest fet donaria pas al fet que el jove passara per dos guerres més: la lluita per la resistència francesa enfront els nazis i la Guerra de la Independència d’Algèria. Diversos personatges eixiran a l’escenari per a fer un viatge mental a través dels símbols, les llums i la música, al mateix temps que servirà per a encetar aquest cicle de memòria.

Seguidament, per al 7 de novembre, La Sección. Aquesta col·laboració de Teatro del Barrio i A tiro hecho se centra en les figures de Pilar Primo de Rivera, Mercedes Sanz-Bachiller i Carmen Polo a través de la Sección Femenina i els records que continuen en les mares i àvies passades les dècades. Es tracta, doncs, de teatre sobre dones, dirigit per Carla Chillida.

Dijous, 8 de novembre, serà Los sueños de Fausto qui pose en escena Flores de España. Sota la direcció de Miguel Ángel Quirós, és un tríptic teatral on tres problemes socials de les nostres institucions prenen rellevància. Amb aquest espectacle qcreat conjuntament amb associacions de memòria històrica, bebés robats i altres ONG, es pretén reflexionar sobre la memòria més recent.

Finalment, Viridiana Centro de Producción Teatral planteja per a tancar el cicle un treball escènic que condueix la història d’uns versos de Lorca que van estar desapareguts durant quasi 50 anys. Amor Oscuro, dirigida per Jesús Arbués i basada en Sonetos del amor oscuro de García Lorca, ens mostra uns fets d’ocultació, de sostracció i de vergonya. “Convidem tots els espectadors que s’acosten a la Matilde Salvador i visquen una experiència que no els deixarà indiferents a preus molt populars”, finalitza la diputada.

Comparteix

Icona de pantalla completa