La literatura feta per dones va ser la gran protagonista d’aquesta 6a edició de la Plaça del Llibre, una festa de la literatura en valencià que va ocupar la plaça de l’Ajuntament de València durant quatre dies. Malgrat que aquest any l’esdeveniment literari comptava amb una jornada menys que en 2017, va aconseguir un creixement de facturació del 10% respecte de l’any anterior. Les escriptores van liderar el rànquing dels 20 títols més venuts. Així, noms com Sandra Capsir, Maria Viu, Rosa Roig, Manola Roig, Mònica Richart i Mercè Viana apareixen entre els autors dels deu llibres més buscats pels assistents.
De l’1 al 4 de novembre la plaça de l’Ajuntament de València va esdevindre un espai de trobada entre escriptors, editors, llibrers i lectors amb la celebració de la VI Plaça del Llibre. Les prop de 60 editorials i grups d’editorials que van participar van posar a l’abast del públic més de 6.000 títols, de manera que van convertit el centre de la ciutat en l’aparador més gran de llibres en valencià. L’esdeveniment, organitzat per la Fundació pel Foment del Llibre i la Lectura (FULL) amb la col·laboració del Gremi de Llibrers de València i de l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), va suposar la consolidació de la iniciativa en un espai obert i accessible per a la societat, explicaven aquest dilluns els organitzadors tot fent balanç d’aquesta sisena edició.
“Estem molt satisfets amb aquesta edició de la Plaça del Llibre. L’afluència de persones que ens ha visitat ha estat contínua i ha superat les expectatives en moltes de les presentacions i concerts que hem oferit”, va explicar Manel Romero, secretari de FULL. “Això també s’ha vist reflectit en l’augment de la venda de llibres en un 10% respecte a l’edició anterior, amb una recaptació que supera els 55.000 euros, tot i que aquesta fira ha durat un dia menys que la de l’any passat”, va matisar el representant de la Fundació.
El creixement de la fira de la literatura en valencià ha sigut progressiu durant els sis anys que s’està celebrant. L’augment, però, es va accelerar en 2016 quan, gràcies al suport de les institucions, la Plaça del Llibre va deixar el Centre Octubre per a ocupar el centre de la ciutat. Unes 5.000 persones van visitar la fira l’any 2016, quan es van vendre 2.500 exemplars, mentre que en 2017, la Plaça del Llibre es va consolidar amb 10.000 visitants, 4.000 llibres venuts i una facturació de 50.000 euros, una xifra que puja fins als 55.000 euros aquest 2018.
La presidenta de l’AEPV, Àfrica Ramírez, va destacar el fet que la Plaça del Llibre “reforça la tendència de les editorials de presentar les novetats de cara a la campanya de Nadal” i que moltes d’aquestes “aprofiten aquesta fita per a llançar els nous títols” avançant l’edició de les publicacions. En la mateixa línia, Nacho Larraz, president del Gremi de Llibrers de València, va afegir que l’èxit de vendes “augura una bona campanya de Nadal” i que “la bona resposta del públic ens anima a continuar apostant pels llibres en valencià”.
Els més venuts
Entre els vint llibres més venuts d’aquesta edició hi ha títols de no ficció; de narrativa per a adults, infantil i juvenil, i poesia. El rànquing el lidera l’àlbum il·lustrat Dones valencianes que han fet història (Bromera), de Sandra Capsir i Maria Viu, amb il·lustracions de Naranjalidad, Eli M. Rufat, Raquel Carrero i Tres Voltes Rebel, un volum que recupera la biografia de 30 protagonistes femenines que malgrat els seus èxits no apareixen en els manuals ni en els llibres de text.
En segon lloc es troba Contem històries de dones d’ací (Vincle Editorial), de Rosa Roig i Manola Roig, un recull de 21 històries que narren i reivindiquen les vides de dones valencianes destacades. Rere aquestos dos títols, apareix Narcís o l’onanisme (Drassana), de Carles Fenollosa, guanyador del I Premi Lletraferit, el primer títol de narrativa més venut en aquesta Plaça del Llibre. En quart i cinqué lloc hi ha dos darrers Premis Magnànim: Heidi, Lenin i altres amics (Bromera, 2018), de Joanjo Garcia, i Violeta i el llop (Bromera, 2018), de Mònica Richart, el més venut de literatura juvenil.
En sisé lloc hi és Tot entra en el pes (Vincle editorial) de Toni Mollà; en seté apareix el primer títol més venut de narrativa infantil: El pirata Pataxula i el tresor de Gamerús (Bromera, 2018), de Bertomeu i Empar Bou. El poemari Amor sense casa (Angle Editorial), de Sebastià Portell, és el huité títol més adquirit d’aquesta fira mentre que Les dones invisibles (Perifèric Edicions), de Mercé Viana, i València no s’acaba mai (Drassan), de Vicent Baydal, tanquen el top ten dels llibres més venuts d’aquest 2018.
El llistat dels llibres més venuts el tanquen altres deu títols, com ara Gastronomia i cuina valenciana (Triangle), de Toni Monné, Ana Torróntegui i Oriol Aleu; El barri de la Plata (L’avenç), de Julià Guillamon; A la platja de Camús (Edicions del Bullent), d’Elvira Cambrils; La bona lletra (Lletra impresa), de Rafael Chirbes; El temps guanyat (El Magnànim), de Vicent Esteve Montalvà; El drac del patriarca (Edelvives), d’Alícia Casanova Belda i David González; Poesia completa: 1976-2016 (El Magnànim), de Marc Granell; Veles (Eumo), de Pau Sif; Jo sóc així i això no és un problema (Fani Grande), i El monstre de colors (Editorial Flamboyant), d’Anna Llenas Serra.
La Plaça del Llibre a Alacant
En aquesta edició totes les institucions valencianes van donar suport a la celebració de la Plaça del Llibre, des de la Generalitat, les Corts Valencianes, la Diputació de València fins a l’Ajuntament de València, una col·laboració que va rebre l’elogi del president de FULL, Jesús Figuerola: “Fa goig veure com una iniciativa que va nàixer sense quasi cap tipus d’ajuda institucional ara és secundada per les administracions”.
Pel que fa al suport de les administracions a la fira literària, davant l’anunci de l’alcalde de l’Ajuntament d’Alacant, que va decidir deixar de col·laborar amb la celebració de la Plaça del Llibre en aquesta ciutat, Figuerola va manifestar que durant aquest curs acadèmic es durà a terme una edició que, tal com va informar aquest diari la setmana passada, es preveu que tinga lloc al voltant de febrer de 2019. Figuerola, això no obstant, va recordar que van començar a fer la Plaça del Llibre fa sis anys “quan cap institució creia en el projecte i farem l’esdeveniment a Alacant malgrat l’oposició de l’Ajuntament”.
Activitats complementàries
Durant la VI edició de la Plaça del Llibre es van presentar prop de 40 novetats editorials amb la presència dels autors de les obres i de destacades figures del món de les lletres valencianes. A més, per l’Espai d’Autors van passar més de 70 escriptors, que van signar les seues obres a totes aquelles persones que ho sol·licitaven, fins i tot, van destacar els organitzadors, es van veure cues de lectors en alguns casos.
Pel que fa a les activitats complementàries van destacar el lliurament dels Premis Plaça a Isabel-Clara Simó, en reconeixement a la trajectòria de l’escriptora, i al programa d’À Punt Media, Plaerdemavida, per la seua tasca de difusió de la literatura valenciana. També van tindre lloc espectacles poètics i musicals, com ara la presentació de Veles de Pau Sif, acompanyat pel grup Oh Foll Amor!, o la posada en escena de La mirada violeta, a càrrec de la cantautora Meritxell Gené i la poeta Aina Torres, que oferiren un xou basat en l’obra i les converses entre les escriptores Maria-Mercè Marçal i Montserrat Roig.
Dani Miquel i els Ma me mi mo músics, La Fúmiga i Jim War Brou van vestir la Plaça del Llibre de música, activitats que van rebre el suport de la Universitat de València. A més, la companyia Xip Xap va oferir el teatre de carrer Transhumància, una curiosa cercavila protagonitzada per pastors i els seus animals. Altres activitats que van tindre un important seguiment van ser el concurs de microrelats per Twitter, amb la col·laboració de l’EMT, o la participació de les Biblioteques Municipals de València, que va muntar una aparador a la Plaça del Llibre on menuts i grans van poder llegir i participar en tallers.
