El ple del Suprem ajorna a aquest dimarts la decisió sobre l'impost de les hipoteques

Els magistrats continuaran la deliberació aquest dimarts, després que en un debat de més de huit hores no s'hagen posat d'acord sobre qui ha de pagar el tribut
5 novembre 2018 01:00h

El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem no ha aconseguit arribar a cap acord sobre l'impost de les hipoteques. Després de huit hores de deliberació, els 28 magistrats no han arribat a cap decisió. Per tant, el ple s'ha dissolt i es reprendrà dimarts a les 10.00h. Sobre la taula, tenen tres recursos per resoldre i que han de servir per a fixar quina doctrina donen per bona: si la de febrer, quan el Suprem establia que l'impost el pagava el client, o la d'octubre, que diu que el paga el banc. En cas d'avalar la doctrina fixada en octubre, amb tres sentències que canviaven el criteri, hauran de perfilar alguns aspectes, com ara la retroactivitat de la mesura i, també, davant de qui s'ha de reclamar l'impost.

El passat 18 d'octubre, el Tribunal Suprem va fer pública una sentència de la secció segona d'aquesta mateixa sala on es canviava el criteri i s'establia que aquest impost el pagava el banc i no el client. La decisió suposava un gir de 180º respecte al mateix criteri del tribunal que, en febrer, mantenia que l'havia de pagar el client. A banda d'aquesta sentència que es va donar a conéixer inicialment, el Suprem va confirmar que n'hi havia dues més d'idèntiques que s'havien notificat dies més tard. La primera sentència era la resposta a un recurs de l'entitat municipal d'habitatge de l'Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid. 

La decisió va suposar un trasbals per a la banca i els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 milions d'euros en borsa aquell mateix dia. No havien passat ni 24 hores quan el president de la Sala Tercera, Luís María Díez-Picazo, va emetre un comunicat on decidia aturar l'aplicació d'aquestes sentències i portava la decisió al ple. Reconeixia que ho feia perquè la sentència suposava un "gir radical" en la jurisprudència i suposava una "enorme repercussió econòmica i social". 

Des d'aleshores, aquest impost ha quedat sumit en una situació d'inseguretat jurídica que han de resoldre aquestos 28 magistrats. Per a fer-ho, tenen sobre la taula tres recursos també de l'entitat d'habitatge de Rivas-Vaciamadrid i hauran de fixar quin criteri donen per bo en tres sentències. Fonts del Suprem han avançat que, un cop la decisió estiga presa, es farà una nota informativa detallant l'acord. 

Els magistrats no només han de decidir quina jurisprudència donen per bona sinó que també han d'aclarir alguns aspectes, sobretot si opten perquè l'impost el pague el banc. Entre d'altres, caldria decidir des de quan s'aplica aquest canvi de criteri i si la retroactivitat és de quatre anys –com passa habitualment en temes fiscals–. També s'hauria de determinar davant de qui cal reclamar l'impost –si al banc o al jutjat– i si ho ha de tramitar la tresoreria general o les hisendes de les autonomies.

Disculpes del president del Suprem

La decisió de frenar l'aplicació ha generat una cascada de crítiques. Fins i tot el president del Suprem, Carlos Lesmes, va eixir a demanar perdó als ciutadans i va criticar de manera velada el president de la Sala Tercera, ja que, segons va reconéixer obertament, li havia recomanat fer una nota aclarint diversos aspectes de la nova sentència però no convocar un ple.  El president del Suprem va reconéixer que no van gestionar bé la sentència sobre les hipoteques i va admetre el "dany reputacional" al tribunal però va descartar fer dimitir Luis María Díez-Picazo. Per la seua banda, l'Associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia i l'Associació Progressista de Fiscals sí que van exigir la dimissió del president de la Sala Tercera, ja que consideren que la seua actuació ha sigut "insòlita", i van apuntar que la reacció del president de la Sala Contenciosa-Administrativa danya la imatge de la independència judicial.

next