Del primer home trans al dret a no ser mare: 26 migmetratges competiran per guanyar en La Cabina

El festival torna a seleccionar pel·lícules d'animació i un musical proper a les cintes de sèrie B que es projectaran a la Filmoteca de València

La Cabina acaba de posar el primer peu per a deixar enrere la primera dècada d'història: el Festival Internacional de Migmetratges de València ha fet una passa endavant introduint canvis en la programació per a aquesta onzena edició que tindrà lloc del 14 al 24 de novembre a quatre seus, com són La Nau de la Universitat de València, la Filmoteca, el Centre del Carme i el Palau de la Música. El certamen se sent fort i consolidat, un referent del gènere, poc habitual a l'Estat a causa de les dificultats econòmiques en les subvencions però en plena efervescència a Europa. De fet, tal com va indicar Sara Mansenet, la directora artística de La Cabina, durant la presentació del festival aquest dimarts, mitjans francesos com Canal Arte han arribat a un acord amb el certamen perquè aquest faça de filtre sobre la producció cinematogràfica i per a incloure els títols que competeixen en el festival en la selecció de compra.

"Un migmetratge és una obra completa en ella mateixa", va defensar Mansenet, una peça del seté art que té un públic concret capaç de fer l'heroïcitat de triar una pel·lícula moldava a les sis de la vesprada, va comparar la directora, però hi ha oferta i demanada, va sostindre per la seua part el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño. La Cabina ha fet un viratge a l'hora de presentar als espectadors la cartellera. S'han acabat les sessions maratonianes com es fa amb els curts i les dobles sessions amb dos migmetratges completament diferents. "Ixes de la sala amb el cap com un bombo", va dir la directora artística de La Cabina. L'opció triada és considerar la cinta d'entre 30 i 60 minuts de durada com un ens autòmat, amb entitat suficient com per a ocupar una sessió individual, és a dir, que cadascun dels setze títols que competeixen en la Secció Oficial i dels deu que lluitaran en la Secció Amalgama es podran veure quatre vegades però només una cinta per projecció. Es tracta, doncs, de dignificar el gènere i dedicar-li el temps que mereix un visionat, parlar i dialogar amb el director sense preses, va explicar Mansanet.

La puixança del festival ha provocat que en aquesta 11a edició s'haja batut un altre rècord de participació, ja que l'organització ha seleccionat les cintes que entren en composició d'entre 512 migmetratges presentats. Les seccions no segueixen un eix premeditat sinó que les temàtiques responen a les inquietuds dels cineastes, va indicar Sara Mansanet. Així, la Secció Oficial, integrada per setze cintes de catorze nacionalitats diferents, proposa migmetratges que parlen del terrorisme, la infantesa, les catàstrofes nuclears, la corrupció política i la intransigència de la societat xinesa davant de l'homosexualitat. La Cabina ha recuperat l'animació i el musical, de manera que, després d'uns anys d'absència, entraran en competició una cinta sobre l'Àfrica colonial, una sobre la història del primer home trans italià i una altra al voltant de l'acció policial durant un atac terrorista.

La Secció Amalgama, dedicada a pel·lícules amb un tarannà més experimental, inclou deu films que parlen sobre la conca minera de Gordón (Lleó), l'ateisme, les mines antipersona i el dret de les dones a decidir no ser mares. Fora de competició, La Cabina proposa els dies 16 i 17 de novembre la secció Inèdits, dedicada a migmetratges de directors consagrats els títols dels quals no han gaudit de molta exhibició a les sales comercials. Títols com El campo para el hombre, d'Helena Lumbreras i Mariano Lisa; Hypocrites, de Lois Weber; L'homme qui plantait des arbres, de Fréderic Back; Ida y Vuelta, d'Iván Zulueta; La puce, d'Emmanuelle Bercot, i The Hypnotist, d'Anna Biller. Totes les pel·lícules es projectaran a l'Aula Magna de La Nau en versió original amb subtítols en valencià i anglés.

Entre les novetats, gràcies a l'acord amb l'Institut Francés de València, La Cabina acull l'estrena de Tantale, de Gilles Porte i el productor Jérémy Pouilloux, un film inclòs dins del cinema interactiu en el qual l'espectador pot triar amb el seu mòbil com es desenvolupa la història. A més a més, en la Secció Visuals, hi haurà concerts amb projeccions al Centre del Carme; concretament, actuaran Mueveloreina, Bearoid i Chico Dj, tots ells amb accés gratuït. Entre les activitats paral·leles, el 16 de novembre la sala Matilde Salvador de La Nau acollirà la jornada dedicada a la videopoesia, on, a més de la projecció del documental Versogramas de Belén Montero, tindrà lloc una taula redona moderada per David Trashumante.

La Sala Berlanga de la Filmoteca acollirà l'Aulacabina els dies 20, 21 i 22 de novembre, el projecte didàctic del festival adreçat als estudiants de Secundària i Batxillerat i, finalment, gràcies a la col·laboració amb l'Escola Barrerira, La Cabina abordarà per primera vegada el gènere dels Fashion Films amb una mostra de projectes audiovisuals sobre aquest gènere que ajuda a ordir nous llenguatges audiovisuals al voltant de la moda. El 21 de novembre s'oferirà una selecció dels Premis Docma. La cloenda tindrà lloc al Claustre de La Nau amb el lliurament dels trofeus –dissenyats per Ana Illueca– al Millor Migmetratge de Secció Oficial i de la Secció Amalgama a més del premi al millor cartell d'un migmetratge. En la gala actuaran els valencians de La Muñeca de Sal. Així com en l'edició passada, aquesta 11a edició de La Cabina comptarà amb un canal dins de la plataforma Filmin on es podran veure les pel·lícules de les dues seccions a competició.

Qualitat garantida en la programació

El migmetratge és un gènere escàs a l'estat espanyol, sobretot per la dificultat per a trobar finançament, ja que el Ministeri de Cultura considera curts les cintes d'entre 20 segons i 60 minuts, i, òbviament, "els costos de producció no són els mateixos", va defensar Mansenet. Tanmateix, La Cabina defensa el migmetratge com a gènere amb entitat pròpia que gaudeix de bona salut a Europa, d'on principalment es nodreix la programació del festival.

"Som conscients que La Cabina és per a un públic concret i de vegades minoritari", va emfatitzar la responsable del festival, que per a aquest any disposa de quasi 50.000 euros de pressupost (un poc menys que en 2017). Tanmateix, "l'objectiu és oferir la millor qualitat" tot i que el certamen "competeix amb una gran oferta cultural", va reconéixer Mansenet. "Veure una pel·lícula moldava a les 18 hores de la vesprada em sembla una heroïcitat", va afegir, però el preu de les entrades de la Cabina (de 4 a 2,5 euros –amb descomptes es redueix a un euro–) i la possibilitat de veure cinc estrenes al País Valencià –dos estatals, dos europees i una absoluta– són al·licients suficients per a atraure els espectadors, que des de fa quatre anys no han deixat d'augmentar. "Si no tinguérem bones xifres de públic, no tindríem el suport econòmic privat", va recordar la directora artística, qui va agrair el suport de les institucions junt amb empreses privades (encara que el pressupost és un 80% públic i un 20% privat).

A la Filmoteca es podran veure dins de la Secció Oficial This Magnificient Cake! (Bèlgica), de Marc James i Emma de Swaef; Hard Way (Alemanya), de Daniel Vogelmann; Unnatural (els Estats Units), d'Amy Wang; Ignorance is Bliss (els Països Baixos), de Muck Van Empel; All i imagine (Portugal), de Leonor Noivo; Nuestro viejo y el mar (Espanya), de Lander Camarero; Kostik (Rússia), d'Ira Volkova; Fanny (Noruega), de Halfdan Ullmann; Cross (França), d'Idir Serghine; Storge (Rússia), d'Ekaterina Selenkina; Downfall (Corea del Sud), de Kwon Hyuk-Jun; Salix Caprea (Moldàvia), de Valeriu Andriuta; Obst & Gemüse (Alemanya), de Duc Ngo Ngoc; The Man-Woman Case (França), d'Anaïs Caura; Another Day another time (Regne Unit), d'Ivan Tan, i Pink Pill (Xina), de Xiaoshan Xie.

En la Secció Amalgama competiran Puta Mina (Espanya), del Col·lectiu Puta Mina; Vostok Nº20 (França), d'Elisabeth Silveiro; Fancing Death with Wirecutter (l'Iraq), de Sarwar Adbullah; Converso (Espanya), de David Arratibel; [M]Otherhood (Espanya), d'Inés Peris i Laura García; O conto do burro Amarelo (el Brasil), de Daiana Mendes; Das gestell (Alemanya), de Philip Widmann; Midnight Ramblers (França), de Julián Ballester; Retour à Genoa city (França), de Benoit Grimalt, i Antònio e Catarina (Portugal), de Cristina Hanes.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat