Riba-roja busca dos veïns afusellats en la Guerra Civil entre les fosses comunes del Villar

Les famílies d'Amadeo Bellver Mas i José Bigorra Pedrós, assassinats i enterrats entre finals d'abril i principis de maig de 1939, volen traslladar les restes al cementeri del seu poble
/ València
6 novembre 2018 01:00h
Els treballs en la fossa 112 de Paterna van arrancar el passat 20 d\'agost i els experts esperen trobar dues saques amb cinquanta cossos cadascuna.

L'Ajuntament de Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) ha iniciat contactes amb el consistori del Villar (la Serrania) per a localitzar els cossos de dos veïns que van ser afusellats i enterrats en fosses comunes d'aquesta localitat quan va acabar la Guerra Civil. Les famílies dels desapareguts pretenen traslladar les seues restes al cementeri de Riba-roja.

Amadeo Bellver Mas i José Bigorra Pedrós van ser assassinats i enterrats entre finals d'abril i principis de maig de 1939. Els testimoniatges dels supervivents de l'època ratifiquen que en una d'aquelles setmanes es van rubricar fins a 142 penes de mort, entre les quals destaquen l'afusellament de 19 persones en una sola jornada, detalla el consistori en un comunicat.

Entre aquestes persones afusellades es trobaven els dos veïns de Riba-roja de Túria, empresonats durant anys en una presó de Llíria (el Camp de Túria). Des d'allà els van traslladar al Villar per a matar-los i posteriorment enterrar-los en les fosses comunes.

La primera de les prospeccions, efectuada amb una subvenció de la Diputació de València de 50.000 euros, ha resultat infructuosa en la localització dels cossos dels sentenciats a mort. Pròximament es realitzarà una segona prospecció dels terrenys on es creu que poden reposar les restes, d'acord amb els testimoniatges de l'època.

Pel que sembla, les persones afusellades al Villar procedien de diverses localitats valencianes. Les primeres investigacions situen les fosses comunes en diverses àrees situades prop del cementeri municipal, al costat d'un safareig. Els estudis i anàlisis de les dades històriques aportades pels supervivents de l'època fixen en diversos centenars els cossos que es poden trobar en alguns camps del terme municipal del Villar, en un enclavament situat prop del cementeri i del polígon industrial la Lloma. Vicente López Llatas, veí del Villar, ha sigut una de les persones que ha permés indagar i descobrir aspectes i incògnites dels desapareguts de Riba-roja.

Una emotiva carta dins d'una caixa de caramels

Un dels dos veïns de Riba-roja executats va aconseguir fer arribar a la seua família una carta de comiat "esquinçadora i molt emotiva". La va posar en una caixa de caramels i va aconseguir que passara desapercebuda fins a arribar a la seua destinació final. Les autoritats sorgides de l'alçament militar impedien que els presos es posaren en contacte amb els seus afins.

Els testimoniatges orals al costat de fotografies de l'època i diaris escrits per particulars han sigut essencials per a recaptar tota la documentació dels fets tan terribles que van patir aquestos dos veïns de Riba-roja de Túria.

Testimonis de l'època relaten que els joves de la localitat es negaven a jugar a futbol en un camp destinat a aquest efecte perquè molts dels cossos dels executats estaven en llocs propers al recinte esportiu i, de vegades, van arribar a visualitzar i detectar ossos i restes humanes en zones annexes.

"Un acte de justícia plena"

L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha defensat "el dret" de les famílies dels dos desapareguts "a trobar les restes dels cossos dels seus familiars per a traslladar-los a la seua localitat de naixement i poder rescabalar d'aquesta forma el dany que en el seu moment van patir en un acte de justícia plena amb l'objectiu principal de poder tancar les ferides que durant tant temps han suportat".

A més, ha recordat que "a Paterna també hi ha veïns de Riba-roja sepultats en fosses comunes" i que les seues famílies "tenen el mateix dret a recuperar els seus cossos".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next