Ningú s’ho va voler perdre. El palau de Les Arts va acollir dimecres la Nit de l’Economia Valenciana, on més de 1.000 convidats es van reunir per a posar en valor el paper dinamitzador i de motor econòmic i social de l’economia al País Valencià. La vetlada va reunir les grans personalitats del món econòmic i polític valencià i va estar presidida pels reis Felip VI i Letizia. El president de la Generalitat, Ximo Puig; el president de les Corts, Enric Morera; el delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio; el conseller d’Economia, Rafa Climent; el d’Hisenda, Vicent Soler; la de Sanitat, Ana Barceló, i l’alcalde de València, Joan Ribó, tampoc no hi van faltar.
Entre els convidats van destacar el president de Cámara España, José Luis Bonet, i els de Cambra Alacant, Castelló, Alcoi i Oriola; així com membres del Comité Executiu i Ple de Cambra València. El món empresarial va estar representat pel president de la Confederació Empresarial Valenciana, Salvador Navarro, i el de l’Associació Valenciana d’Empresaris, Vicente Boluda, que van estar envoltats de representants d’associacions empresarials i sindicals i una nombrosa presència d’empreses valencianes.
Premis Cambra
En la trobada, que tenia per objectiu lloar l’economia valenciana, es van lliurar els Premis Cambra, que reconeixen la tasca d’empresaris i empreses en diferents àmbits. “Hui premiem sis empreses que són exemple i orgull per a tots per la seua trajectòria empresarial admirable; per l’aposta per la innovació i internacionalització; per l’excel·lència en la gestió empresarial i compromís social, i per la capacitat d’inversió”, va assenyalar el president de la Cambra de Comerç de València, Vicente Morata.
Així, l’empresa Pulverizadoras Fede va ser guardonada amb el premi a la Innovació empresarial; Cotoblau va ser reconeguda per l’Impuls a la internacionalització; el Grupo Istobal va obtindre el premi a l’Excel·lencia del model de gestió empresarial; Walkerpack MPL va ser distingida com a Empresa socialment compromesa, i Smurfit Kappa Group va rebre el Reconeixement a l’empresa estrangera. La Nit de l’Economia Valenciana també va reconéixer la trajectòria de l’empresari Ricardo Císcar Martínez, del Grupo Dacsa, amb la Distinció a la trajectòria empresarial.
“Som les empreses xicotetes, mitjanes i grans les que estem contribuint a construir una societat millor innovant per a donar solucions que milloren la vida de les persones, creant riquesa i treball, fixant territori i ajudant a construir un projecte comú”, va destacar Morata.
En aquest sentit, Morata va dir a Felip VI que els empresaris no es preocupen sinó que s’ocupen de créixer, d’incrementar les exportacions i de crear ocupació. També va assenyalar que s’està treballant perquè “el Brèxit no tinga greus conseqüències” en l’economia. De fet, el Brèxit i altres aspectes de la conjuntura econòmica internacional, com ara la situació del govern italià, van formar part de tots els discursos.
“Ens estem ocupant de crear i mantindre llaços eliminant tensions i treballant per a mantindre la unitat de mercat a Espanya. Ens estem ocupant de transmetre la importància de la digitalització i de posar en marxa iniciatives que ajuden les pimes industrials, comercials i turístiques a posicionar-se en els seus mercats. L’empresa busca estabilitat i fuig de les tensions i conflictes”, va posar de manifest Morata.
Col·laboració amb les administracions
El president de la Cambra de Comerç va insistir en la tasca conjunta que els empresaris i les administracions públiques valencianes realitzen en missions comercials, en turisme, en internacionalització i en digitalització. “En definitiva, estic convençut que amb el treball de les empreses i amb polítiques públiques alineades amb la millora de la seua competitivitat, des de la Comunitat Valenciana serem capaços d’incrementar els índexs prosperitat i redistribució de la riquesa d’Espanya”, va destacar en l’acte del qual va ser amfitrió.
Morata també va tindre unes paraules per a Ábalos, en les quals va apel·lar als seus orígens. “El nostre ministre, valencià, coneix a la perfecció quin és el nostre potencial i quines són les nostres necessitats”, va dir Morata, tot i que el ministre va assegurar fa unes setmanes que va nàixer al País Valencià com podia haver nascut en un altre lloc.
En aquesta ocasió, el ministre, que va prendre la paraula minuts després, va assegurar que “com a valencià” sempre ha seguit amb interés la Nit de l’Economia Valenciana, a la qual ha assistit diverses vegades. Aquesta, però, va reconéixer que “és especial” perquè va participar en qualitat de ministre de Foment, “una cartera crucial per al món empresarial”.
Ábalos va reconéixer que s’ha reunit “en privat i en públic” amb empresaris valencians motivats per “l’esperit d’anticipació” en la col·laboració entre empreses i administració. En referència a les reivindicacions del Corredor Mediterrani i l’infrafinançament, el ministre va mostrar la predisposició del govern espanyol de portar-les a terme però sempre des del consens. “No es poden demanar canvis estructurals sense consens”, va insistir.
El ministre de Foment va apel·lar al diàleg i al consens i va reiterar l’enteniment que hi ha entre la Generalitat i el govern espanyol, com també es va encarregar de recordar el president de la Generalitat, Ximo Puig.
Per la seua banda, Puig va agrair als reis “el suport constant a la societat valenciana” amb la seua presència tant als premis Jaume I com a la Nit de l’Economia. En aquest sentit, el president va insistir en la necessitat que la ciència i l’economia cooperen al màxim possible. “L’economia no és una ciència exacta”, va dir el president, que va recordar que “hi ha lliçons que no es poden oblidar”.
En clara referència a la corrupció, Puig va destacar que “les empreses premiades demostren que no hi ha dreceres per a la prosperitat”. També va parlar sobre la conjuntura econòmica europea i mundial i va assenyalar que “la resposta a una crisi no és alçar fronteres”. Així mateix, va reivindicar que els països units i que cooperen sempre milloren i també va advocar per la igualtat entre homes i dones i la cohesió territorial per a ser més competitius.
Aprofitant la presència del ministre, Puig va reivindicar el Corredor Mediterrani i el Cantàbric Mediterrani i va manifestar que, tot i que “les grans infraestructures no porten la prosperitat”, sense elles no es pot arribar a tindre-la.
València continua reclamant el que és seu
L’alcalde de València, Joan Ribó, que va ser l’encarregat d’encetar els discursos, va aprofitar per a posar en valor la seua tasca al capdavant de l’Ajuntament. Ribó va posar de manifest la vinculació entre la història de la ciutat i l’economia i va assenyalar que els pressupostos municipals per a 2019 són “els millors dotats de la història”. Ribó es va reivindicar com un alcalde preocupat per l’impuls econòmic de la ciutat i va celebrar que el consistori ha eixit del pla d’ajust i ha reduït el termini mitjà de pagament a proveïdors de seixanta a dos dies.
L’alcalde va recordar la riuada de 1957 i com l’alcalde Tomàs Trenor i el seu número dos, el periodista Martí Domínguez, van perdre el seu càrrec per reclamar davant la dictadura les ajudes que s’havien promés per a reparar la ciutat. En comparació, Ribó va assegurar que “60 anys després”, València continua reclamant el que és seu com, per exemple, el Corredor Mediterrani.
El rei Felip VI, que va començar el seu discurs en valencià, va ser l’encarregat de tancar la nit amb un discurs en què va lloar l’economia valenciana i va assegurar que els informes “avalen l’empenta dels emprenedors valencians entre els agents econòmics espanyols així com el creixement del PIB d’aquesta Comunitat en el conjunt del país”.
“En termes generals, es pot afirmar que l’economia valenciana continua exercint un positiu efecte tractor en el conjunt de l’economia espanyola”, va insistir Felip VI, que va assenyalar que el que es premia en la Nit de l’Economia Valenciana –la innovació, la internacionalització, l’eficiència en la gestió i el compromís social– són les claus de l’èxit empresarial. Tot i això, el rei va instar a afrontar els reptes que encara queden, com ara la generació d’ocupació, especialment entre els joves. Va reconéixer que la conjuntura internacional complica la situació econòmica però va destacar que, tot i això, l’economia espanyola continua sent forta.
