Un dels principals esforços de Podem durant la segona meitat de legislatura s’ha centrat a canviar la coneguda com a llei d’expresidents per a eliminar la gran majoria dels “privilegis” del què disposen. A hores d’ara, l’únic exmandatari que s’ha acollit a la llei vigent ha sigut Francisco Camps, ja que els seus antecessors o bé optaren per altres opcions –com és el cas del socialista Joan Lerma, actualment amb escó al Senat– o bé van preferir renunciar a les prerrogatives que els oferia l’estatus d’expresidents per a continuar la seua activitat professional privada. Aquest va ser el cas dels populars José Luis Olivas, expresident de Bancaixa condemnat per falsedat i delicte contra Hisenda, i d’Eduardo Zaplana, exministre i exdirigent de Telefónica ara en presó provisional per, presumptament, desviar i blanquejar capitals.
Les causes judicials que han envoltat Camps, Olivas i Zaplana han posat en el focus la llei d’expresidents i han obert el debat sobre què fer amb els exmandataris de la Generalitat. Podem, que va ser el grup encarregat de presentar la proposició de llei per a modificar la norma, ho té clar: acabar amb totes les prebendes. Compromís i Ciutadans també opten per aquesta via, que aquest dimecres es va veure frustrada en votar en contra el PSPV i el PPCV en la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat.
A falta del debat i de la votació de la proposició de llei al ple de les Corts, la formació morada ja dóna per perduda la seua iniciativa, atés que aquest dimecres els socialistes i els populars van tombar els articles que capgiraven el sentit de l’actual llei. El PSPV va ser l’únic partit del Botànic que en la comissió de les Corts va votar en contra dels articles proposats per Podem. Entre els punts defensats per la formació morada, la nova llei d’expresidents havia de possibilitar la revocació d’exmandataris i suprimia la consideració dels expresidents com a membres nats del Consell Jurídic Consultiu (CJC).
Pel que fa a la revocació, Podem defensa que un terç de diputats de les Corts puga dur endavant la reprovació d’un excap del Consell sempre que siga condemnat per sentència ferma per un delicte contra l’Administració pública. Respecte a quin lloc han d’ocupar els expresidents, el partit que lidera Antonio Estañ creu en la conveniència de canviar l’actual ubicació al CJC per una cadira al si del Consell Econòmic i Social (CES). En aquest òrgan serien membres nats, com passa ara al Jurídic Consultiu, però amb la limitació temporal de cinc anys no prorrogables.
El PSPV creu que la reforma obri la porta a “revenges”
Els socialistes van justificar el seu ‘no’ a l’article que regulava una possible revocació pel fet que consideren que aquesta possibilitat obriria la porta que els grups parlamentaris pogueren actuar guiats per un ànim de “revenja”. Consideren que aquesta via permetria que en un futur es pogueren dur endavant constantment revocacions no argumentades i guiades per interessos polítics. “El dia que governen Ciutadans, PPCV i Vox podran prendre decisions de revocació del que vulguen”, explica el portaveu del PSPV, Manolo Mata, a Diari La Veu.
Sobre la possibilitat que es canvie el CES pel CJC, Mata argumenta que el sou del primer òrgan és molt baix i que, a més, deixaria en una situació complicada, per exemple, l’actual president de la Generalitat, Ximo Puig, atés que la llei d’incomptabilitats l’impideix treballar en empreses del seu àmbit professional i també en aquelles amb les quals va establir algun tipus de relació mentre es trobava al capdavant de la Generalitat.
Mata, a més, recorda que fa ara un any es va perdre l’oportunitat d’aprovar un text que millorava l’actual llei: “Podem va presentar una nova llei i pactàrem entre diverses forces un text nou, però a última hora Podem es va despenjar i va votar en contra de la seua llei”. Tot i que Mata indica “que l’actual llei està bé”, l’única manera de millorar-la seria amb dues modificacions: que els expresidents donen compte de les seues despeses en la cambra valenciana i que els seus desplaçaments correguen a càrrec de la Generalitat quan el viatge tinga a veure amb la seua condició d’exmandatari.
“La falta d’una paraula donada”
Les explicacions de Mata no van convéncer la diputada de Podem, Fabiola Meco –l’encarregada d’aquest assumpte–, ja que els va acusar d’incomplir l’Acord del Botànic: “Es van comprometre a modificar la llei i el que reclamem nosaltres ara és el compliment de la paraula i la reforma d’una llei necessària que permetrà dignificar les institucions”. L’article del pacte del Botànic al qual fa referència Meco indica: “L’aprovació de la reforma del Consell Jurídic Consultiu i de l’estatut dels expresidents”.
De fet, aquesta proposició de Podem sí que es troba entre les quinze normatives que s’han d’engegar abans que concloga la legislatura, tal com van pactar en l’acord dels pressupostos de 2019 segellat la setmana passada pel PSPV, Compromís i la formació morada. Però, per a Mata, el fet que aquesta llei es trobe en el paquet legislatiu que el Botànic s’ha proposat tramitar abans que acabe la legislatura no implica que s’haja d’aprovar en els termes que marca Podem “sinó de tractar” en els mesos que resten de mandat.
