Fa menys d’un any el govern valencià es va topar amb l’esclat del conegut com el cas Crespo-Gomar, que posava en qüestió la legalitat del finançament del PSPV i del soci majoritari de Compromís, el Bloc, durant les campanyes electorals de 2007 a 2011. Segons la informació que va enviar a la Policia el diputat del PPCV José Císcar, els socialistes i els nacionalistes van obtindre recursos econòmics de manera il·legal, a banda de les subvencions que reben, per a potenciar els seus actes electorals.
Tot i que les dues formacions que conformen el govern del Botànic asseguren que aquest assumpte no els preocupa, la realitat és que els dubtes sobre la seua comptabilitat poden debilitar la seua imatge de lluita contra la corrupció. Més encara, si les conclusions de la comissió d’investigació iniciada aquest dijous a les Corts no els són favorables. A més, diversos jutjats mantenen diligències obertes i han citat a declarar membres del PSPV per presumptes delictes de malversació de cabdals públics, prevaricació i falsedat documental, atés que el de delicte electoral hauria preescrit.
El proper 10 de desembre arranca la comissió d’investigació parlamentària, que aquest dijous va aprovar el pla de treball proposat per Podem, de manera que, per primera vegada, els papers es canvien i els partits d’esquerra hauran de donar explicacions per un tema de presumpta corrupció. Aquesta situació que res té a veure amb el que s’ha viscut en els darrers tres anys, ja que gran part de les comissions d’investigació han tingut com a protagonista el PPCV: Ciegsa, l’accident de metro, Fira València i el cas Taula –que encara no s’ha engegat–. Precisament per això, els populars es van llançar a l’atac i durant aquestos mesos han intentat posar al mateix nivell el cas Gürtel i el de Crespo-Gomar.
Malgrat tot, l’estratègia dels populars no s’ha pogut desplegar perquè Podem aquest dijous a les Corts els va tallar les ales. Així, el PPCV no sols no ha pogut aconseguir que el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mónica Oltra, compareguen sinó que, a més, alguns membres de la seua formació –com ara l’exalcaldessa d’Alacant Sónia Castedo, el diputat José Císcar i l’exalcaldessa de Dénia Ana María Kringe– sí que ho hauran de fer. Açò es deu al fet que el pla de treball que es va aprovar aquest dijous a les Corts va ser el de Podem, encara que el PPCV i Ciutadans li van proposar unificar-los tots. Una possibilitat que el reglament, però, no preveu.
Amb el rebuig de la formació morada a unir el seu pla de treball al de PPCV i Ciutadans i els vots a favor de Compromís i el PSPV perquè s’utilitzara únicament el pla de treball de Podem, altres noms com ara l’actual ministre de Foment, José Luis Ábalos, i l’expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero (proposats per Ciutadans) també eviten la seua compareixença davant la comissió d’investigació.
Històrics del PSPV i del Bloc
L’aprovació del pla de treball de Podem ha donat un respir als socialistes i als nacionalistes, però alhora demana la presència en la comissió de persones històriques de les dues formacions. Per la banda dels socialistes, criden l’exministra de Medi Ambient Cristina Narbona; l’exalcalde de Gandia i fins a fa unes setmanes assessor de Puig, José Manuel Orengo; a l’exalcalde de Benidorm Agustí Navarro; l’exsecretari de finances José Cataluña, i l’exsecretari general del PSPV Joan Ignasi Pla.
Les vinculacions dels compareixents amb el cas tenen diferents orígens. En el cas de Narbona, la seua citació està motivada per la documentació aportada a la Fiscalia i segons la qual el seu Ministeri hauria adjudicat diversos contractes a l’empresa de comunicació de Crespo-Gomar. La sol·licitud de Pla era una de les esperades, atés que ell era el candidat a la Presidència de la Generalitat en 2007. Més cridaner és el cas de José Manuel Orengo, ja que té una estreta vinculació amb l’empresa Crespo-Gomar, nascuda a Gandia –igual que Orengo–. Un dels presidents d’aquesta societat va ser Alberto Gomar, fill de l’extinent d’alcalde de Gandia Antonio Gomar, i que, en el seu moment, va ser una de les persones de major confiança de Manuel Orengo.
Per la banda dels nacionalistes, el pla de treball de la formació morada demana la compareixença del president del Bloc, Enric Morera, atés que en els anys investigats el també president de les Corts era el secretari general del soci majoritari de Compromís. També es troba en la llista dels compareixents el responsable de la campanya electoral en 2007, Lluis Miquel Campos, actual assessor de Morera.
Extreballadors de Crespo i empresaris
Els exresponsables i extreballadors de l’empresa Crespo-Gomar també hauran de donar explicacions davant de la cambra valenciana. Un d’ells és José Ramón Tíller, qui va treballar per a l’empresa durant una temporada i va ser excap del gabinet d’Orengo. L’exgerent Alberto Gomar és un dels altres noms que recull el pla de treball de Podem així com també inclou presidents d’empreses conegudes, com ara Burguer King i Blauverd (una constructora d’Alzira), per presumptament haver-se fet càrrecs dels serveis que Gomar va prestar al PSPV i al Bloc.
