El Ple del Consell ha aprovat aquest divendres el decret pel qual declara Bé d’Interés Cultural (BIC) en la categoria de zona arqueològica el santuari i les termes romanes de Mura de Llíria. A més de la declaració com a BIC, el decret estableix també el règim de la zona arqueològica i s’indiquen els usos permesos i el règim d’intervenció en la zona protegida.
La tramitació de l’expedient per a aconseguir la declaració de BIC es va iniciar per una resolució d’incoació de 9 de juny de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Després de la incoació, s’ha seguit el procediment legalment previst i s’han sol·licitat informes a les conselleries afectades, sense que conste cap al·legació en la declaració. A més, en l’expedient consten els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Universitat de València-Estudi General. També consta un pronunciament de la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats, d’aprovació d’una proposició no de llei per a garantir la protecció, la conservació i la promoció del santuari oracular i les termes de Mura.
El santuari i les termes romanes de Mura constitueixen un dels conjunts arqueològics i arquitectònics monumentals més singulars i importants de la Hispània Romana i manté un bon estat de conservació. Les restes conservades formen part d’un complex de caràcter públic en què es diferencien dues zones: una religiosa (el santuari) i un conjunt termal doble amb les seues dependències dotacionals. El jaciment està integrat per quatre parts principals: les vies (via dels temples i via de les termes, amb dos monuments funeraris); la part del temple grec i taverna (amb restes d’un edifici en forma de temple grec i d’una taverna que conserva restes de pintures al fresc de les seues estances); la part amb restes d’una construcció anomenada hospitia o hospitalia i d’un altre temple, i la part de les termes (amb dos edificis termals i dependències de serveis).
Cal destacar que Llíria, antiga Edeta, és, juntament amb Sagunt (Saguntum) i València (Valentia), una de les ciutats de referència del territori valencià per a les èpoques ibèrica i romana. Les restes més monumentals i representatives d’aquesta antiga ciutat romana són, fins a hui, les que corresponen a l’àmbit ocupat pel santuari i les termes romanes de Mura. En un primer moment aquest espai corresponia a una zona situada fora de l’urbs. A partir de la meitat del segle I dC, la ciutat ha anat creixent amb la construcció de nous espais públics que impliquen l’ampliació de l’urbs romana que absorbeixen els antics monuments funeraris.
