No són els guardons literaris més antics, aquest títol l’ostenten els Alfons el Magnànim, però sí que són els més nombrosos. Els Premis Literaris Ciutat d’Alzira celebraven aquest divendres el 30é aniversari i ningú s’ho va voler perdre. Estava prevista l’assistència de 800 persones, però, la sala principal de la Rex Natura s’anava quedant menuda. El cap de sala i el dels cambrers donaven ordres precises perquè el tràfec de cadires no s’hi notara en excés i en pocs minuts hi havia prop de mil persones disposades a celebrar l’efemèride de l’editorial Bromera, que impulsa, junt amb l’Ajuntament d’Alzira, els reconeixements literaris.
L’escriptora i artista plàstica Anna Moner va ser la gran protagonista de la nit en guanyar el 30é Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb l’obra La mirada de vidre. El XXIV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General va ser per a David González Jara per Las moléculas de la vida, presentat originalment en castellà; el XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta el va guanyar Lourdes Toledo per Amèrica endins, i el XIII Premi de Poesia Ibn Hafaja va distingir Alba Fluixà, per Galeria d’incerteses.
Aquestos van ser els guardons que es van donar a conéixer durant la cerimònia ja que, per altra banda, durant els darrers dies s’havien fet públics alguns altres. Concretament, el guardonat amb el XIII Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, que va recaure en Toni Cabré, per Okupes particulars; Vicent Dasí, que va meréixer el XXIII Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, per Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica; Martín Piñol, autor de Superbaguet, que va ser premiat amb el XXIII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre i, per últim, el III Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Enric Solbes Consorci Ribera i Valldigna, que el va guanyar la il·lustradora Seta Gimeno, amb Nina. Per primera vegada en la història del certamen hi va haver paritat en el nombre d’homes i dones guardonats als Premis Ciutat d’Alzira.
Els guanyadors de les diverses modalitats van recollir aquest divendres a la nit el trofeu dissenyat per Manuel Boix durant el transcurs del sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’acte va ser conduït per la periodista Maria Fuster i el grup de folk Urbàlia Rurana va posar la banda sonora a la vetlada. Estava anunciat que hi acudirien el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; el conseller d’Educació, Vicent Marzà; el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; nombrosos representants polítics de diversos municipis del nostre territori i representants del Consell i la Diputació; membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i del Consell Valencià de Cultura; el delegat del govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Fulgencio, i altres líders polítics i representants dels principals sindicats i entitats com Escola Valenciana.
La política va tornar a bolcar-se amb els premis alzirenys, igual com va ocórrer en 2015 durant els primers mesos del govern del Botànic, que ara encara la recta final de la legislatura. Als càrrecs institucionals s’hi van sumar un bon nombre de responsables orgànics dels partits que integren el Consell, de Compromís i del PSPV, així com polítics d’EUPV, Podem i d’ERPV. El conseller de Cultura, Vicent Marzà, va demanar “llibres per a tot i per a tots”. “Un país és els seus llibres” i el Botànic “és un govern que ha apostat per la literatura” i uns autors “que estem internacionalitzant dins de les possibilitats”, va dir Marzà a propòsit de la darrera Fira de Frankfurt, on, per primera vegada, la Generalitat va comptar amb un estand propi i va acompanyar una sèrie d’escriptors fins a un dels certàmens literaris més importants del món. Des de 2015 fins ara “hem multiplicat per quatre les ajudes” fins a arribar als 16 milions, va recordar el conseller, tot i que va emfatitzar que “necessitem més lectors” i per això “calen textos trencadors”, va concloure Marzà.
En aquesta edició s’havien presentat un total de 242 originals –xifra que va marcar un rècord històric de participació– que optaven a una dotació global de 72.000 euros per a uns premis que han viscut tres dècades “de canvis”, sumant més modalitats “però no en dotacions”, va recordar al seu torn l’editor de Bromera, Josep Gregori qui va reivindicar el paper cultural, social i econòmic que representen les editorials. “L’índex de lectura puja un poquet, però baixa la venda de llibres per la reutilització”, va advertir l’editor. Així, del total de textos participants, 74 originals es van presentar a la modalitat de novel·la; 10, a la de divulgació; 14, a la d’assaig; 22, a la de narrativa juvenil; 21, a la de narrativa infantil; 51, a la de poesia; 32, a la de teatre, i 24, a la d’àlbum il·lustrat.
El XXX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, que l’Ajuntament d’aquesta localitat dota amb 16.000 euros, va ser per a La mirada de vidre, d’Anna Moner. Es tracta d’un relat ambientat en la Barcelona dels inicis del segle XX en què s’entremesclen l’ocultisme i les investigacions científiques poc ortodoxes i que revela l’interés de l’autora per temes com la fotografia clínica i la fotografia espiritista; el devastador món de les addiccions; l’ús terapèutic i artístic de l’electricitat; l’anàlisi de l’expressió facial; la sensibilitat tàctil, i el poder de la mirada, entre d’altres. La novel·la, a més, està amerada d’atmosferes tèrboles i seductores que voregen l’abisme.
L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez va ser l’encarregat de lliurar el guardó a l’escriptora Anna Moner i va destacar el paper que juga el llibre per a ser lliure i viure la llibertat. Gómez, però, es va servir dels versos que cantava Obrint Pas en la cançó ‘Al país de l’olivera’, del darrer llibre-disc, Coratge (Propaganda pel Fet!, 2011). El cap del Consell, Ximo Puig, va recollir el guant de l’alcalde de la ciutat: “Després de 300 anys de foscor i dificultats, ara, d’una manera humil, hem intentat donar-li la volta”, va indicar Puig. “No hi ha llibertat sense llibre”, va exclamar, “als llibre estan les idees per a aturar els fantasmes que recorren Europa. Els vells fantasmes del fanatisme els hem d’aturar amb els llibres”, una amenaça, la del feixisme, va advertir Puig, que també “està prop de nosaltres”, va dir tot recordant l’últim llibre que va llegir el president de la Generalitat L’ordre del dia, d’Éric Vuillard, una ficció sobre l’exèrcit nazi. “Entre tots serem capaços que la barbàrie no torne a campa per Europa. Això també ho pot aturar la literatura”, va afegir Ximo Puig.
Las moléculas de la vida, de David González Jara, presentada originalment en castellà, va ser l’obra guanyadora del XXIV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 euros per la Universitat de València. Es tracta d’un llibre dedicat a la bellesa i la complexitat d’allò minúscul: els àtoms i les molècules engendradores de vida. No debades, la complexitat de la vida al nostre planeta depén d’aquestos elements microscòpics, als quals, sovint, despullem de la seua importància. A Las moléculas de la vida descobrirem la meravellosa complexitat de la vida al nostre planeta a través de les partícules que la formen.
El jurat del XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 euros– va distingir Amèrica endins, de Lourdes Toledo. Cal destacar que es tracta de la primera vegada en la història del certamen en què una dona aconsegueix aquest guardó. Amèrica endins és un dietari de viatge i alhora un exercici d’indagació personal, un assaig que transporta a l’Amèrica profunda, als Estats Units de l’era Trump, abans i després de l’accés d’aquest a la presidència. És la narració de la trobada de l’autora, com a professora bilingüe, amb la realitat quotidiana i els grans espais d’un país de contrastos i ple de sorpreses. Tot plegat, l’obra constitueix un mosaic ple de revelacions enmig d’un xoc cultural viscut amb serenitat i, sobretot, amb humor. Així doncs, és un relat que reivindica la superació davant els tràngols que ens depara la vida, l’obertura de mires, l’optimisme i una curiositat sense límits.
El XIII Premi de Poesia Ibn Hafaja –patrocinat amb 5.000 euros per la UNED– va recaure en Alba Fluixà, per Galeria d’incerteses, un recorregut vital i poètic protagonitzat per l’art i el color. A través d’una galeria d’instants poètics de gran plasticitat, s’intenta transmetre una visió particular del món on les paraules i les imatges es fusionen i estan constantment connectades.
