El PPCV vol que l'Estat recentralitze l'educació per a "no tindre 17 històries d'Espanya"

Els populars volen que el Ministeri d'Educació dicte uns continguts comuns per a tot l'Estat per a "no dificultar la mobilitat de les famílies"

La proposta de reforma de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE, per les seues sigles en castellà) que va llançar el govern de Pedro Sánchez el passat 9 de novembre ha rebut una contraoferta per part del Partit Popular a través d'una proposició que vol presentar el senador del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), Antonio Clemente. En el text, els populars advoquen per garantir una "neutralitat ideològica a l'aula", demanant als governs autonòmics "lleialtat institucional". Perquè les respectives conselleries acaten aquesta premissa, plantegen la creació d'un "tronc comú" de continguts que s'apliquen sense escletxes a tots els centres educatius de l'Estat. Al remat, s'acaba demanant una recentralització de les competències en Educació, en mans dels governs autonòmics, ja que segons la iniciativa del PP seria el Ministeri d'Educació qui dictaria què s'ensenya per a assegurar eixa pretesa homogeneïtat que preocupa en el si del partit liderat per Pablo Casado.

La intenció dels populars és "evitar", per una banda, que hi haja "17 històries d'Espanya", una per cada territori que integra l'Estat i, per una altra, assegurar la lliure circulació de famílies per l'Estat, amenaçada segons el comunicat del PPCV, ja que "la multitud de continguts" posa en "dificultat la vertebració del sistema i la mobilitat" familiar. "No podem tindre 17 històries d'Espanya", acabava sentenciant el senador valencià, qui sense entrar a valorar la regulació de les llengües cooficials en els currículums dels territoris amb llengües pròpies, tal com proposa la reforma de la LOMCE del PSOE de Sánchez, aquestes han estat sempre en el punt de mira del PP.

Només cal recordar les manifestacions de la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, al voltant del requisit lingüístic per a accedir a l'Administració o les propostes de foment del valencià que ha proclamat en diverses ocasions la líder popular, qui, davant de Pablo Casado el passat 22 de setembre, va defensar a la Pobla de Farnals que fins a 2015 la llengua pròpia mai havia suscitat cap enfrontament i que el seu partit defensarà el dret dels pares a triar la llengua en què volen que s'ensenye els seus fills. "Aquesta terra és bilingüe", va sentenciar, i quan recuperen les institucions "fomentarem l'aprenentatge del valencià". No va dir aleshores com, però sí que va advertir que la primera mesura en aquest sentit serà establir que el valencià "serà sempre un mèrit i no un requisit imprescindible per a accedir a l'Administració pública i l'empresa privada", ja que això frena que el talent puga arribar als llocs de treball públic "i nosaltres volem els millors".

El passat 9 de novembre, l'executiu de Pedro Sánchez va presentar la seua proposta de reforma de la LOMCE, uns canvis que impliquen deixar en mans dels governs autonòmics amb llengües pròpies la gestió d'aquestes a l'aula. Les conselleries d'educació podran decidir en quina llengua i en quines proporcions s'imparteixen les classes. Els canvis del govern espanyol a la llei Wert de 2013 afecten també l'atenció individualitzada de l'alumne, ja que proposa que els centres educatius facen plans personalitzats per als alumnes repetidors amb l'afany d'ajudar-los a aconseguir superar els ensenyaments obligatoris. També advoquen per suprimir les revàlides en Primària, Secundària i Batxillerat.

Pel que fa a l'assignatura de Religió, aquesta deixaria de ser específica en Batxillerat, no caldria oferir-la com a matèria obligatòria i ja no comptarà en la nota mitjana en les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Pel que fa als concerts educatius, Sánchez va optar per suprimir l'argument de l'existència d'una demanda social i premiar aquelles escoles que a l'hora de demanar el concert no discriminen l'alumnat per sexes.

Això no obstant, entre les mesures reformatòries presentades pel govern espanyol, està la de la distribució de competències en matèria educativa entre el govern espanyol i els autonòmics. Així, el text assigna que en els territoris amb llengua pròpia els respectius governs disposaran d'un 45% de competències sobre el currículum educatiu –i, per tant, l'Estat se'n reserva un 55% de maniobra– mentre que, per a la resta, el govern espanyol controla el 65% del corpus educatiu, de manera que els executius autonòmics només tenen responsabilitats sobre un 35% d'allò que s'ensenya a les aules. El 10% de diferència entre un territori com el País Valencià i un altre com Múrcia es pot traduir en hores i matèries que el Consell pot introduir o modificar del currículum que dóna el ministeri, com ara les hores de Valencià, però, sense que això represente una disminució de les assignatures 'obligatòries' a tots els territoris, com ara Castellà o Matemàtiques, per exemple.

"No podem tindre 17 històries d'Espanya"

La resposta del PP al Senat qüestiona que la reforma socialista garantisca "una educació en llibertat, en igualtat, amb neutralitat i sense imposicions ni manipulacions". Per això, el senador del PPCV, Antonio Clemente proposa reforçar la capacitat d'actuació de l'Alta Inspecció Educativa perquè vetlle perquè tots els manuals i llibres de text "complisquen els estàndards de qualitat, objectivitat i rigor". Així, els materials que no reflectisquen i formen respecte als principis, llibertats, drets i deures constitucionals s'han de retirar.

El comunicat dels populars, però, no informava de quants casos s'han detectat de llibres sense el vistiplau de l'administració competent que circulen per les aules. Alerta, això sí, que "en la Comunitat patim un caos educatiu al quadrat, el que crea el conseller d'Educació, Vicent Marzà, qüestionat per les instàncies judicials i el que crea la ministra Celaá i el govern de Pedro Sánchez". En aquest sentit, el PP defensa que es garantisca la neutralitat ideològica a l'aula i reclama "lleialtat institucional a les comunitats autònomes", perquè les competències exigeixen responsabilitat i "no poden servir per a fer imposició ideològica i, en molts casos, això ha sigut així".

Si el 55% –o el 65%– de control sobre les competències educatives en mans del Ministeri d'Educació no és un percentatge suficient, el PP va advocar per la creació "d'un tronc comú de contingut a tot Espanya amb la finalitat d'evitar l'existència de multitud de continguts que dificulte la vertebració del sistema i la mobilitat de les famílies", una homogeneïtat que amaga una educació més centralista, ja que seria el ministeri qui aprovaria i vigilaria que s'acomplira eixa homogeneïtat. Clemente, però, la justificava dient que "no podem tindre 17 històries d'Espanya", és a dir, que el PP vol evitar que els alumnes de cada territori estudien la història que els queda més a tocar, la del context social i el territori on viuen.

Per altra banda, Clemente va assenyalar que l'esborrany de la reforma de la LOMCE del govern de Sánchez "sorprén" al PP per la "rapidesa" amb què l'executiu espanyol vol aplicar canvis educatius "que no és necessari" i en canvi "haja dit que no tenia temps per a reformar el finançament", va retreure el senador del PPCV. Per contra, en matèria educativa, el PP "treballava des del consens amb les comunitats autònomes, amb els docents i s'estaven arribant a acords, i amb nocturnitat planteja un esborrany que és una cessió als nacionalismes que acaba amb tot el treball de consens que s'havia realitzat".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat