Un estudi afirma que El Cartoixà, de Joan Roís de Corella, no va ser una mera traducció de Vita Christi, del monjo alemany Ludolf de Saxònia, sinó una anàlisi “rigorosa i profunda que va servir per a facilitar la comprensió de la religió catòlica a la població”. Aquesta és la tesi de l’obra Introducció al Cartoixà de Joan Roís de Corella, de Joan Maria Furió Vayà, que publica la Institució Alfons el Magnànim (IAM) i que es presentarà aquest dimarts a l’Aula Capitular del Centre de Carme de Cultura Contemporània.
Des de la institució cultural han recordat que, tradicionalment, s’ha considerat El Cartoixà com una simple traducció de la Vita Christi, escrita en llatí pel monjo cartoixà d’origen alemany Ludolf de Saxònia a finals del segle XIV i un dels principals manuals de meditació tardomedievals. No obstant això, l’estudi que ara veu la llum sosté que El Cartoixà és una anàlisi rigorosa i profunda que va servir per a facilitar la comprensió de la religió catòlica a la població en la seua llengua. Aquest llibre es presenta aquest dimarts a l’Aula Capitular del Centre de Carme de Cultura Contemporània a les 19.00 hores i comptarà amb la presència de l’autor, Joan Maria Furió Vayà; del catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València Antoni Ferrando i del subdirector del Magnànim i també filòleg, Enric Estrela. Així mateix, l’obra s’ha posat ja a la venda en la pàgina web de l’IAM.
El Cartoixà és una de les obres més extenses de la literatura valenciana, impresa en quatre llibres o volums en les acaballes del segle XV, l’última de l’autor valencià.
Eliminacions, incorporacions o discrepàncies
Aquest assaig, basat en la tesi doctoral de Furió, aporta com a garantia de l’estudi la comparació en dues columnes paral·leles del text llatí del qual parteix El Cartoixà, la Vita Christi de Ludolf de Saxònia, amb el valencià, per a poder identificar així la tasca que realitza Roís de Corella sobre l’obra llatina, a fi de descobrir eliminacions, incorporacions o discrepàncies, en les quals es troben les preferències literàries, teològiques i socials de l’escriptor valencià, detallen des de la IAM.
Aquest llibre es basa majoritàriament en exemples recollits en el tercer llibre d’El Cartoixà, sense que això signifique que s’haja prescindit de mirar, allà on ha fet falta, intensivament la resta de volums de l’obra, recalquen.
Joan Maria Furió Vayà és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València i professor en la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, on exerceix la seua tasca docent des de fa més d’una dècada en les matèries de llengua i literatura valencianes. Al llarg de la seua carrera com a investigador ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i de divulgació sobre la literatura de l’edat mitjana i moderna. Aquest llibre, no obstant això, representa la seua primera monografia i justament sobre l’últim dels autors del Segle d’Or, Roís de Corella, que va conformar l’obra més prolixa d’aquest període: El Cartoixà.
