Els grups parlamentaris del PPCV i Ciutadans (Cs) a les Corts Valencianes han criticat aquest dimarts que la llegenda explicativa del quadre de la Batalla d’Almansa exposada al parlament valencià indique que es tracta d’una batalla “entre valencians i espanyols” i han reclamat la seua correcció perquè “s’ajuste a la història”.
En la roda de premsa posterior a la junta de portaveus, la síndica de Cs, Mari Carmen Sánchez, ha explicat que el seu grup va presentar davant la Mesa un escrit per a demanar la correcció d’aquesta llegenda i no “pervertir la història amb finalitats polítiques” basades en una “ideologia de la confrontació”. Sánchez ha dit que aleshores es va al·legar que “s’havia ajustat a la Viquipèdia”, però, la síndica ha indicat que havia consultat l’enciclopèdia en línia per a buscar la referència que conté sobre la batalla i “no apareix que fóra una guerra entre valencians i espanyols”. Sánchez ha afegit que, a banda de la Viquipèdia, els bàndols tampoc no consten en un parell d’enciclopèdies que ha mostrat a les Corts com a exemple.
“Demanem que siguem assenyats i veraços i no donem motiu a alterar la història en pro d’una determinada ideologia rupturista i sectària”, ha indicat, recordant, a més, que les Corts reben la visita d’escolars i no és presentable donar aquesta explicació, que “és una faula, una història que no és real”.
La portaveu del PPCV, Isabel Bonig, ha recordat que els populars ja van portar el 22 d’octubre aquesta qüestió a la Mesa per a demanar que es rectificara perquè “convé cuidar la història i no mentir”, encara que ha indicat que el president de la institució i segona autoritat del País Valencià, Enric Morera, “advoca per l’alliberament dels presos polítics” mentre el president de la Generalitat, Ximo Puig, “ni està ni se l’espera”, amb el que entén que està “a favor d’aquesta manifestació”.
Bonig ha lamentat que “la llibertat d’expressió està per a uns i per a uns altres no” i ha preguntat: “Què passaria si isquera defensant càrrecs del PP condemnats o a presó preventiva?”. La líder popular ha continuat assenyalat que “pretenen que no es parle d’aquesta qüestió”, d’aquest “contagi emparat pel govern valencià”. I ha advertit que “així va començar Catalunya fa 20 anys” i el PPCC “no permetrà que aquest procés s’instaure ací”.
La dirigent popular ha indicat que a Compromís i al PSPV “els interessa que no es parle” d’aquesta llegenda mentre l’alcalde de València, Joan Ribó, “ofereix a Dani Mateo el Palau sense consultar amb ningú” i, en canvi, “no se l’ofereix a Lo Rat Penat per als seus Jocs Florals, atés que a aquesta entitat se li nega el Teatre Principal per part de la Diputació de València”. Independentment d’aquest fet, ha indicat que li sembla “malament” que es cancel·lara l’actuació de l’humorista en l’Olympia després que el partit ultra España 2000 amenaçara els propietaris i, una vegada suspés l’espectacle i s’anunciara el trasllat a l’auditori municipal, el mateix col·lectiu haja convocat els militants per a boicotejar la representació de No os olvidaremos.
Mari Carmen Sánchez, per altra banda, ha assegurat que a Cs sí que el preocupen “certs posats” al País Valencià que recorden a “aquells primers passos que es van veure a Catalunya fa 30 anys” i denunciaran “qualsevol tipus d’ajuda, acte o declaració nociva, perjudicial per als ciutadans valencians”.
Tres anys de llegenda
El quadre pintat en 1709 per Bonaventura Ligli i dibuixat per Filippo Pallota pocs anys després que Felip V entrara al País Valencià cremant viles i ciutats pertany al Museu del Prado de Madrid, encara que procedeix del Palau del Buen Retiro de Madrid. Això no obstant, l’oli sobre llenç que representa l’enfrontament entre les tropes castellanes contra l’exèrcit conformat pels partidaris de l’arxiduc Carles està en dipòsit a les Corts Valencianes on s’exhibeix.
El llenç compta des de fa tres anys amb una llegenda explicativa, una informació que fins ara ni PPCV ni Ciutadans s’havien pronunciat sobre el contingut. La decisió d’acompanyar la pintura amb aquest cartell no ha eixit de la presidència de les Corts a qui populars i ciutadans responsabilitzen de la col·locació de la llegenda. El cartell va ser col·locat durant 2015 pel servei de protocol del parlament valencià, segons apunten fonts de les Corts, una informació afegida al quadre que no va rebre instruccions directes d’Enric Morera, afegeixen.
