La Xarxa de Municipis Protegits Contra la Violència de Gènere ja és una realitat. Aquest dimecres al matí, a la Diputació de València, s’ha celebrat l’assemblea general constituent d’aquest espai, amb 49 localitats com a fundadores. Tal com ha descrit als mitjans la diputada Isabel García, responsable de l’àrea d’Igualtat, es tracta d’una xarxa de municipis “que s’agrupen per a combatre conjuntament la violència de gènere”.
Així doncs, aquestos 49 municipis de la demarcació de València podran compartir recursos econòmics i humans per a lluitar contra la violència masclista i tindran la possibilitat, també, de treballar braç a braç posant en comú “experiències en positiu”. A més, s’obri la possibilitat de sol·licitar ajudes europees conjuntament per a poder crear plans i dinàmiques de treball comunes.
També s’elaborarà un protocol d’actuació que servirà per a tots els municipis de la xarxa i que tindrà l’objectiu “d’evitar el més complicat per a la dona en aquestes situacions de violència de gènere, que és la revictimització, és a dir, haver de contar què li ha ocorregut fins a 5 o 6 vegades”. “Amb eixe protocol ho evitaríem i n’hi hauria prou a fer l’explicació una o dues vegades, fins que la dona vaja al jutjat”, ha explicat García.
Una de les possibilitats que preveu aquesta xarxa també és que una dona que no puga posar una denúncia al seu poble “perquè és massa menut i tothom la coneix”, puga anar al municipi més proper i ser atesa pels serveis socials d’eixa localitat sense que importe on està empadronada.
Pel que fa als recursos econòmics, en aquesta primera etapa s’han posat a disposició dels municipis 200.000 euros. En la propera, en 2019, García avança que en seran entre 400.000 i 500.000. Per a l’any vinent, la diputada d’Igualtat també planteja la contractació –a partir de subvencions– de personal format en matèria psicològica i en atenció sanitària i jurídica. La finalitat és que, als municipis xicotets, puguen acompanyar les dones “en tot el periple administratiu i jurídic que suposa ser víctima de la violència de gènere, tant elles com els seus fills i filles”.
Com es pot entrar en la xarxa?
Qualsevol municipi de la demarcació de València pot adherir-se a la xarxa sempre que complisca amb tres requisits: disposar d’una regidoria o delegació d’igualtat o de la dona amb recursos propis; disposar d’un pla d’igualtat o contra la violència de gènere, i, en el cas de municipis amb menys de 20.000 habitants, estar adherit al Servei Telefònic d’Atenció i Protecció a les víctimes de la violència de gènere (ATEMPRO). Així, si bé van ser 54 els municipis que van demanar adherir-se a la xarxa, els fundadors només en són 49. Sagunt (el Camp de Morvedre), Puçol (l’Horta Nord), Macastre (la Foia de Bunyol), Bocairent (la Vall d’Albaida) i Salem (la Vall d’Albaida) han quedat exclosos perquè no compleixen alguna de les condicions. Però, tal com ha explicat Garcia, una vegada hagen resolt aquestes “deficiències”, podran presentar-se a la nova convocatòria, que serà a principis de 2019.
“És una xarxa que sempre estarà oberta i en què hi haurà dues velocitats, evidentment”, ha afirmat la diputada. “Quan hagen passat 12 mesos, els municipis que ja en formen part d’origen hauran de demostrar que han seguit amb els objectius marcats; si no, eixiran de la xarxa”, ha remarcat. Així, no n’hi ha prou a complir els requisits d’entrada, cal complir també els de permanència. Per això, la xarxa estableix que hi haja reunions anuals, d’avaluació i d’anàlisi de com transcorre el treball. També hi ha un comité d’expertes i un comité avaluador que van creant les dinàmiques i que també les traslladen a l’equip de la diputació perquè sàpiga quin és el camí que cal seguir i què cal corregir.
