Just ara fa cent anys que la pandèmia de grip recorria el món. La malaltia va ser especialment agressiva al País Valencià i va deixar un paisatge de dol i tristor. La grip de 1918, coneguda amb diferents noms com spanish lady o soldado de Nápoles, ací va rebre el de cucaracha, etiqueta gens elegant però certament més apropiada per a la temible i fastigosa pesta. Molts estudis han intentat resoldre l’enigma de l’extraordinària virulència d’aquella passa que es va allunyar de l’acostumada i relativa benignitat de les grips usuals en enviar a l’altre món homes i dones en la flor de la vida. Treballs sobre l’estructura viral, les condicions sociosanitàries del moment, l’origen i les característiques epidemiològiques del brot, entre molts altres aspectes, formen actualment un cos documental de dimensions considerables que han donat resposta a moltes incògnites però deixen encara debats oberts. Entre nosaltres, autors com Manuel Martínez, Josep Bernabeu o Salvador Palazón han aportat valuoses recerques centrades en les ciutats de València i Alacant així com en les comarques valencianes del sud. Altres estudis menors o més locals van completant el mapa valencià de la cucaracha.
Des d’Oliva, una de les poblacions més afectades del País Valencià, volem recordar aquell any fatídic, en contribució modesta al coneixement de l’epidèmia, les seues repercussions socials i la crisi de salut conseqüent. És per això que hem engegat un programa de xerrades que culminarà amb la presentació d’un número monogràfic de la revista Cabdells en què els ponents deixaran els seus respectius articles. Hi participaran Joan Ramon Morell, que dibuixarà el marc històric del moment, i Josep Bernabeu, que s’ocuparà del context social i sanitari de la pandèmia i els seus trets al País Valencià. Finalment, Antoni Arlandis i jo mateix donarem a conèixer l’estudi recent de la grip de 1918 a Oliva. Des de fa uns mesos hem estudiat la mortalitat del brot epidèmic així com la vida quotidiana de la població i els protagonistes a l’àmbit sanitari (metges, farmacèutics, comares, etc.). Cal agrair el suport decidit de l’Associació Cultural Centelles i Riusech i de l’Ajuntament d’Oliva a través de la Regidoria de Cultura així com la participació dels ponents i de moltes persones particulars que han aportat els seus records familiars, documents i fotografies d’un valor impagable.
