Investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) se sumen a la lluita contra dues espècies exòtiques d’escarabat que envaeixen zones de l’àrea mediterrània, uns insectes que perforen túnels en arbres i arbustos joves i causen l’assecat i la mort de branques i, fins i tot, de la totalitat de l’arbre. Mitjançant el projecte Samfix, cofinançat per la Comissió Europea, l’estat espanyol, Itàlia i França pretenen protegir més de 42.100 hectàrees de bosc incloses en la Xarxa Natura 2000.
Segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat, des de 2011 experts en entomologia –la branca de la biologia que estudia els insectes– fa temps que detecten els danys que provoquen dues espècies invasores d’escarabats –Xylosandrus compactus i Xylosandrus crassiusculus– en boscos i parcs naturals d’Itàlia i França.
En la península Ibèrica, en 2016, es van identificar per primera vegada atacs en uns garrofers a Benifaió (la Ribera Alta) i prop del Parc Natural Municipal del Tello, a Llombai (també a la Ribera Alta).
Coordinat per l’entitat responsable del Parc Nacional del Circeo (Itàlia), zona infectada per aquestes espècies exòtiques, els set socis involucrats en el projecte “pretenen establir protocols efectius de prevenció, alerta primerenca i resposta ràpida per a eradicar o contindre les invasions actuals d’aquestos escarabats així com previndre futures expansions”, ha explicat la UA. Aquestos protocols es provaran en sis zones d’Europa localitzades a Itàlia, a França i a l’estat espanyol.
Xarxes de trampes
Segons explica el coordinador de l’equip espanyol i investigador del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, Diego Gallego, “en març de 2019 s’instal·laran xarxes de trampes en espais naturals protegits dels tres països”. Gallego afirma que a l’estat espanyol les col·locaran al Parc Natural Municipal del Tello. Aquests paranys constituiran xarxes d’alerta davant noves infestacions i serviran per a desenvolupar protocols d’eradicació i contenció i “s’acompanyaran amb tasques de vigilància intensiva per part de personal dels parcs i de científics participants així com d’altres interessats”, afegeix l’investigador de la UA.
En aquest sentit, un dels eixos del projecte és promoure “accions de Ciència Ciutadana” mitjançant “la conscienciació i estímul de la participació de la població en els resultats de camp”. De fet, s’han programat sessions formatives destinades a gestors d’espais naturals, agents mediambientals, inspectors fitosanitaris i propietaris de vivers, horts i centres de jardineria per al reconeixement de símptomes de Xylosandrus i ús de paranys de seguiment.
Diego Gallego ha apuntat que, “a més de desenvolupar paranys i atraients per a capturar ambdues espècies i el disseny de xarxes de trampes, estem treballant en una plataforma per a l’emmagatzematge i anàlisi de dades i en una aplicació per a smartphone que puguen usar tant institucions responsables com agents involucrats en les zones afectades”. Amb tot açò, a més de protegir hàbitats d’interés comunitari, assenyala Gallego, es vol reduir en un 80% la població de les espècies invasores de Xylosandrus en les zones envaïdes i impedir l’expansió a altres àrees a partir de 2020.
Socis del projecte
A més del coordinador del Samfix, el Parc Nacional del Circeo d’Itàlia i la Universitat d’Alacant, el projecte compta amb l’Institut Nacional per a la Recerca Agronòmica (INRA) de França i la ciutat d’Antíbol Juan-els-Pins, la Universitat de la Tuscia, la Direcció d’Ambient i Sistema Natural de la regió italiana del Lazio i la consultora ambiental Terrasystem SRL (Itàlia).
L’equip de treball de la UA, coordinat per Diego Gallego, el componen els investigadors del Departament d’Ecologia Susana Bautista i Andreu Bonet, i Estefanía Micó, de l’Institut Universitari de Recerca CIBIO, amb la col·laboració del Servei d’Ordenació i Gestió Forestal de la Generalitat Valenciana.
