La Universitat de València participa en una expedició a l'Antàrtida que parteix en desembre

L'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes vol conéixer millor els microorganismes que habiten "en una regió totalment inexplorada del planeta"

L'ecovehicle polar Trineu de Vent, que realitzarà la primera campanya d'exploració i ciència antàrtica espanyola a partir de desembre, recollirà dades per al projecte Helio, una recerca de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), al Parc Científic de la Universitat de València, que té per objecte identificar microorganismes útils en biotecnologia.

El Trineu de Vent és un vehicle eòlic, sostenible per al medi ambient, eficient en l'àmbit econòmic i eficaç per a la recerca en condicions adverses, que portarà amb plena autonomia quatre exploradors polars per una de les zones més desconegudes i inhòspites de l'Antàrtida. L'objectiu de la marxa és arreplegar dades per a deu projectes científics d'institucions estatals i internacionals relacionats amb temes diversos, des de la constel·lació de satèl·lits Galileu de l'Agència Espacial Europea (ESA) o la prova de dispositius que viatjaran a Mart fins a la cerca de vida en el gel, la contaminació o el canvi climàtic.

D'entre els deu experiments que el Trineu portarà a bord se'n troba un vinculat al projecte Helio, un treball del Laboratori de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l'I2SysBio destinat a caracteritzar, mitjançant tècniques de seqüenciació, les comunitats que habiten ecosistemes extrems, i identificar microorganismes que pogueren ser aprofitats en biotecnologia. En aquest últim sentit, l'equip realitza treballs de bioprospecció en ambients naturals o artificials extrems, com ara deserts o plaques solars fotovoltaiques, tot cercant bacteris, gens i enzims amb possibles aplicacions industrials per la seua capacitat per a resistir les difícils condicions climàtiques a les quals es troben sotmesos.

"Antàrtida Inexplorada ens ofereix l'oportunitat d'estudiar les comunitats microbianes extremòfiles presents en àrees remotes de l'Antàrtida", comenta Manuel Porcar, investigador responsable d'Helio en aquest centre mixt de la Universitat de València i el CSIC. "La clau està en la presència de panells solars en el trineu, que actuaran d'atrapa-extremòfils al llarg del seu recorregut i ens permetran conéixer els microorganismes extremòfils –organismes que viuen en condicions extremes–, que habiten en una regió totalment inexplorada del planeta", afegeix.

L'expedició

L'expedició, capitanejada per l'explorador polar Ramón Larramendi –creador i promotor del Trineu de Vent–, farà un recorregut de 2.000 km per una ruta triangular mai abans realitzada sense mitjans motoritzats ni assistència externa. Partirà el 4 de desembre de 2018 des de la rodalia de la base antàrtica russa Novolazárevskaya cap a l'interior del continent i en direcció al dom Fuji, el segon punt més alt de l'interior de l'Antàrtida, situat a 3.810 metres d'altitud, on es localitza una base japonesa i on s'han arribat a registrar temperatures de fins a 93,2 graus negatius.

Si bé l'expedició es duu a terme durant l'estiu austral, l'equip haurà de suportar temperatures inferiors a 50 graus negatius. Arribaran al cim del dom des de la base científica nord-americana Base Plateau per a iniciar des de Fuji el retorn a Novo al llarg de la segona setmana de febrer de 2019.

Larramendi viatjarà acompanyat d'altres tres experts pilots del Trineu, formats per a l'acompliment de les tasques científiques encomanades en aquesta expedició: Ignacio Oficialdegui, biòleg i especialista en energies renovables; Hilo Moreno, guia i ajudant en la base antàrtica espanyola Juan Carlos I, i Manuel Olivera, enginyer industrial.

Patrocinada per la Fundació Príncep Alberto II de Mònaco i l'agència de viatges Tierras Polares, l'expedició compta amb el finançament d'una campanya de micromecenatge en la qual han participat 340 persones a títol individual o en nom d'empreses i institucions.

Publicitat
Publicitat