La favorita dels Premis de l'Audiovisual Valencià triomfa amb sis guardons, inclòs el de millor pel·lícula

Nacho Ruipérez s'erigeix com a millor director amb la seua òpera prima 'El desentierro'
/ València
16 novembre 2018 01:00h
La cinta de Rafa Molés i Pepe Andreu que tracta els bombardejos nazis sobre el Maestrat guanya el premi a millor documental.

L'òpera prima del cineasta valencià Nacho Ruipérez va aconseguir endur-se sis dels deu guardons a què aspirava en aquesta primera edició dels Premis de l'Audiovisual Valencià, que es van celebrar aquest divendres al Teatre Principal d'Alacant. El primer llargmetratge del director es va erigir com a millor pel·lícula.

El desentierro es va imposar a les altres dues pel·lícules perseguidores: Fishbone, del valencià Adan Aliaga, i Perfectos desconocidos, d'Álex de la Iglesia, que arribaven a la cerimònia amb nou nominacions cadascuna. Al remat, el llargmetratge de Ruipérez es va endur el premi a millor pel·lícula, millor director (Nacho Ruipérez) i millor guió (Nacho Ruipérez i Mario Fernández Alonso).

Al remat, el jove cineasta valencià es va imposar a Adan Aliaga i a Álex de la Iglesia, "que té nou nominacions i no ve", va dir la conductora de la gala, l'humorista i actriu Maria Juan. La també presentadora del programa de monòlegs d'À Punt, Comediants, va ser l'encarregada d'introduir durant la cerimònia dosis àcides d'humor i crítiques al voltant de la necessitat de crear un lobby de l'audiovisual més gran i més cohesionat, però també va protagonitzar una de les reivindicacions que més adhesions ha tingut en els últims dies a les xarxes socials al voltant de la rebaixa d'una sentència a un agressor perquè la víctima havia sigut actriu en la infantesa, una activitat que el tribunal va interpretar com una qualitat afegida que li permetia fingir i exagerar el relat. Juan va posar amb un cartell amb l'etiqueta 'Sóc actriu i no mentisc #Joetcrec'.

Durant la cerimònia també va obtindre premis en les categories tècniques de millor muntatge Teresa Font, millor direcció artística Abdón Alcañiz i millor direcció de producció Marifé Rueda.

Nacho Ruipérez s'imposa a Álex de la Iglesia i al valencià Adan Aliaga com a millor director.

En les categories interpretatives, el premi al millor actor va ser per a José Sacristán, per Formentera Lady; a la millor actriu protagonista per a Saida Benzal, per Fishbone; al millor actor de repartiment per a Álvaro Baguena, per Inocente, i a la millor actriu de repartiment per a Pepa Juan, per Formentera Lady.

El president de la recentment creada Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual (AVA), Pep Llopis, va ser l'encarregat de lliurar el premi en reconeixement a la trajectòria, una distinció que va recaure en Cecilia Bartolomé, "la directora més feminista i més censurada d'Espanya", va dir el també representant de la SGAE al País Valencià. Llopis va anunciar que en 2019 l'AVA agafarà les regnes dels premis, convocarà i farà les bases dels guardons i la incorporació d'un nou reconeixement adreçat a les sèries de televisió. Això no obstant, el compositor també va demanar més cohesió del sector audiovisual al voltant de l'Acadèmia per a fer una "estructura àmplia i oberta, per a avançar" i "fer-nos un lloc", però "cal anar junts", va reclamar.

La gala va recordar tots els professionals del sector i personalitats que van treballar pel bé de l'audiovisual que havien mort, noms com ara Carmen Alborch, Carme Banyuls, Vicent Gisbert, Héctor Lázaro, Manel Marí, José Antonio Pérez Giner, Edu del Prado, Xavi Ramon, Carles Santos i Toni Canet van tindre un emotiu aplaudiment dels assistents. Aquest últim, a més a més, va rebre a títol pòstum el premi d'honor que van agrair els seues amics en representació de la família del director de Llutxent (la Vall d'Albaida), mort el passat dilluns.

A banda de l'òpera prima de Nacho Ruipérez, En las estrellas va ser la segona pel·lícula amb més distincions, tres. Concretament, va obtindre el premi a millor banda sonora (Iván Palomares), millor vestuari (Clara Bilbao) i millor maquillatge i perruqueria (Lola Gómez Castro).

Les categories tècniques es completaven amb el premi a la millor fotografia per a Gabo Guerra, per La família (Dementia), i millor so per a José Manuel Sospedra i Iván Martínez-Rufat, per Fishbone. El premi al millor llargmetratge documental va ser per a Experimento Stuka, moment en què Rafa Molés, un dels directors de la cinta junt amb Pepe Andreu, va aprofitar per a denunciar els atacs que està rebent el documental que posa en la pantalla els bombardejos nazis sobre els pobles del Maestrat. "Han passat 80 anys", va recordar Molés, un temps que "s'ha omplit de negacionisme", va alertar a propòsit de les afirmacions d'un diputat del PPCV que va alçar la veu contra els fets que relata la pel·lícula de SUICAFilms.

 El premi al millor curtmetratge documental va ser per a The Fourth Kingdom. Mentre que Scratch va obtindre el premi al millor curtmetratge de ficció i El ermitaño, al millor curtmetratge d'animació.

La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, a través de l'Institut Valencià de Cultura, va ser l'organitzadora dels primers Premis de l'Audiovisual Valencià, uns guardons de nova creació en l'àmbit autonòmic que es van lliurar al Teatre Principal d'Alacant. A l'acte va assistir el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, que va lliurar el premi a la millor pel·lícula, un dels guardons més importants, que va guanyar El Desentierro.

Juan Luis Iborra va ser el director d'una gala en la qual Maria Juan va ser una de les protagonistes de la vetlada amb un humor mordaç i punyent sense deixar en cap moment de reivindicar el paper de les dones com a professionals de l'audiovisual, "l'any que ve es farà a Castelló", va recordar l'actriu, "per allò de vertebrar", va dir fent riure. Juan, després de desfer-se de les pestanyes i el tocat de monyo postís va sentenciar dient: "El millor de tot és l'essència, una bona història", va dir mentre abandonava l'escenari animant a l'agermanament del sector: "Ens falta cultura de lobby!", va ser l'últim crit de guerra d'una cerimònia on van participar diversos músics que posaven la banda sonora de la gala en directe i ballarines de la companyia OtraDanza que dirigeix Asun Noales. La cerimònia de lliurament dels premis, com els guardons de les Arts Escèniques i els de la Música va ser retransmesa en directe per À Punt.

next