Per què l'art contemporani no arriba als pobles?

Una investigació sobre mediació cultural assenyala la falta de difusió i comunicació com un dels motius que frena l'assistència a les exposicions d'art modern

L'objectiu de vertebrar el territori a través de la cultura és una de les mesures més repetides pels governants valencians d'ençà que es va produir el canvi polític al País Valencià en 2015. Després de tres anys, la recepta recollida pel Pla Estratègic Cultural 'Fes Cultura' ha donat alguns resultats palpables. Una de les conseqüències va ser la recuperació i l'impuls del Circuit Cultural Valencià –hereu del Circuit teatral–, que integra prop de 80 municipis i que permet fer una exportació interna de les produccions públiques en teatre, música i audiovisual.

El govern del Botànic va crear la distinció de Capital Cultural Valenciana, una marca que recau en un municipi de més de 25.000 habitants i en un altre de menys de 5.000 ànimes. El títol implica que, durant un any, aquestes localitats acullen un major nombre d'activitats culturals i congressos. Així, amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura i l'ajuda de les diferents entitats dependents d'aquesta, com ara l'Institut Valencià de Cultura i del Consorci de Museus, poblacions com Sagunt (el Camp de Morvedre) i Potries (la Safor) acullen festivals i exposicions, entre d'altres. De fet, fa unes setmanes, les primeres obres d'art contemporani que va començar a comprar la Generalitat en 2017 van iniciar el viatge pel País Valencià a la xicoteta població de la Safor.

Des de 2015, any rere any els contenidors culturals de València no deixen de créixer en nombre de visitants. I, en l'àmbit comarcal, el Circuit Cultural Valencià quasi va duplicar en 2017 les xifres d'assistència de 2016 . L'any passat es va arribar a 639.931 espectadors (en 2016 hi va haver 341.485). Les funcions de diferents disciplines que es van dur a les 76 poblacions i dues universitats que formen part del programa van augmentar un 54%. De les 1.561 de 2016 es va arribar a les 2.400 de 2017. Pel que fa a companyies i grups d'arts escèniques i música, aquestos són els que més es duplicaren, ja que es va passar dels 616 de 2016 als 1.716 de 2017.

En canvi, si s'atén a l'estudi del SARC –el programa de la Diputació de València per a fer arribar propostes culturals a les localitats–, només un 1% de les activitats eren d'art contemporani i no totes estaven estretament relacionades amb les arts plàstiques sinó que la majoria són concerts. El percentatge d'exposicions amb art modern que van acollir les poblacions en 2017 és cridaner si es compara amb el nombre de visitants que reberen espais com l'Institut Valencià d'Art Modern (135.748 visites), que, a més, aquest mes ha inaugurat una subseu a Alcoi, el Centre del Carme (182.658 visites) i el Centre Cultural Bombas Gens (70.115 visites) a la ciutat de València.

"Per què l'art contemporani no arriba als pobles?" és la pregunta que es va fer Núria Gregori. Sembla que de l'art contemporani només se'n pot gaudir als museus i galeries de les ciutats. Gregori es troba fent un projecte d'investigació per a respondre preguntes: Què és el que allunya els pobles de l'art contemporani? És la falta de públic, la falta de pressupost, la falta d'espais? "Al meu poble es programa poc d'arts plàstiques en termes generals", apunta la investigadora, però si s'alça la mirada sobre l'oferta cultural d'altres localitats, "es programa poc d'art contemporani" i sovint l'excusa és que "no interessa" o que "a la gent li interessen altres coses", explica. Però, un dels principals problemes és "la falta de difusió i comunicació d'aquestes activitats", alerta.

Gregori va iniciar un projecte fa dos anys per a difondre les activitats d'art contemporani que tenen lloc a la seua comarca. La seua idea era comunicar sobre allò del que s'assabenta, perquè igual com li interessa a ella, "li pot interessar a més gent". Contra les exposicions d'art contemporani a les localitats està l'absència de publicitat. El ciutadà "no és que no tinga accés sinó que ni s'assabenta del que es fa".

Gregori va obrir el bloc 'Art en rodalies', on publica ressenyes de les mostres i dóna detalls dels treballs. Ara, però, ha fet una passa més i aquest divendres la Facultat de Geografia i Història acull una taula redona on participaran el director gerent del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont; el director de l'Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, i la directora del SARC, Yolanda Sifres, els quals exposaran les línies de treball que mantenen per a vertebrar el territori amb la cultura. Junt amb aquestos, participaran també gestors culturals de l'àmbit municipal, com ara Joan Feliu, del Museu d'Art Contemporani de Vilafamés; el professor i gestor cultural Àlex Villar, i Aureli Domènech, de l'Ajuntament de Sumacàrcer. 

La intenció és que "expliquen des de les institucions els projectes de foment de l'art i la cultural als pobles, però també els programadors dels pobles podran contar si les eines que els posen a l'abast les institucions són útils, així com les dificultats que es troben a l'hora de programar art contemporani", explica Gregori.

El paper dels mediadors culturals

L'objectiu de la trobada és fer una foto fixa de la situació. "Les institucions programen exposicions d'art contemporani però es queden a la ciutat i, perquè vaja cap als pobles, els mediadors culturals poden fer un bon paper", recalca Núria Gregori.

Després de tres anys d'incloure en el vocabulari cultural l'expressió vertebració del territori, "s'ha notat un interés de les institucions a l'hora de donar ferramentes per a intentar acostar aquestes activitats als pobles, però no acaben d'arribar", alerta Gregori. La casuística és múltiple, assenyala, com ara problemes de falta de públic, d'espais, d'educació i de conscienciació de la gent. La resposta dels responsables polítics locals és recórrer al tòpic que "no va ningú" o que als veïns "els agraden més uns altres tipus de propostes", diu la investigadora. "Però, si no es programen aquest tipus d'activitats tampoc no ho sabrem. Als ajuntaments i els gestors culturals es nota que tenen més facilitats però encara hi ha alguna cosa que impedeix que es puguen acabar de desenvolupar aquestos projectes", lamenta.

El paper dels mediadors culturals és clau. A les grans ciutats i grans contenidors culturals existeix aquesta figura però què passa amb els casos de museus locals que no compten amb gestors culturals? Gregori respon que aquesta situació es deu no al fet que no tinguen pressupost sinó al fet que "hi ha una falta de conscienciació". "Al final, l'art contemporani és el més proper a un ciutadà del segle XXI" però també "és més fàcil fer propostes d'art contemporani amb pressupostos baixos. No és un tema econòmic sinó de voler", raona.

Les experiències que s'han dut a terme en els últims mesos al voltant de l'art contemporani als pobles han tingut "bona resposta". Com a exemple, Gregori explica que el projecte del professor Ricard Huerta al voltant de les 'Dones mestres de la Ribera' "involucrava el poble", el feia participar; això va ser motiu de l'èxit de la proposta. "Aquesta, potser, és la clau per a apropar el poble" a l'art contemporani. 

"Perquè la gent s'interesse cal una programació constant, que això no vol dir que haja de ser tots els mesos, però sí que ha de tindre una periodicitat perquè els ciutadans s'acostumen i sàpiguen que a la seua Casa de la Cultura o el seu Centre Cultural hi ha aquest tipus d'activitats", recepta la investigadora.

Publicitat
Publicitat