El Congrés reactiva la reforma de l'Estatut després de set anys de bloqueig

Les Corts van introduir en el text una clàusula que obliga l'Estat a fer les inversions segons el pes poblacional del País Valencià
/ València
20 novembre 2018 01:00h
Les Corts han rebutjat tornar els pressupostos de 2019 al Consell.

El Congrés ha desbloquejat aquest dimarts la tramitació de la reforma de l'Estatut, que pretén aprovar-se abans que concloga aquest any i que preveu la inclusió d'una clàusula sobre inversions estatals al País Valencià. Així, els grups parlamentaris del PP, PSOE, Unidos Podemos i Ciudadanos han arribat a un acord per a aprovar en desembre la reforma de l'Estatut. El text pactat per aquestes formacions modula la clàusula sobre inversions de l'Estat, impulsada en el seu moment per l'expresident de la Generalitat Francisco Camps, alhora que evita que aquesta modificació haja de ser aprovada en referèndum pels valencians.

Segons ha explicat el ponent d'Unidos Podemos i diputat d'IU, Ricardo Sixto, els membres de la Mesa i els portaveus de la Comissió Constitucional han acordat aquest dimarts que l'11 de desembre es constituirà la ponència en la qual es debatran les esmenes presentades al text. El 13 de desembre, només dos dies després, la reforma estatutària serà debatuda en la Comissió Constitucional que presideix el diputat del PP Jesús Posada.

L'objectiu és que la modificació de la norma fonamental del País Valencià s'aprove en el Ple del 20 de desembre, passe al Senat i siga aprovada de forma definitiva abans de la dissolució de les Corts en març de 2019 davant les eleccions autonòmiques de maig.

La reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià porta encallada al Congrés des de 2011, quan les Corts van aprovar una reforma del text amb la qual es pretenia afegir una clàusula per la qual la inversió de l'Estat al territori valencià fóra equivalent al seu pes poblacional. Ara, els grups parlamentaris ultimen un acord per a modificar la coneguda com a 'clàusula Camps' i evitar que la reforma de l'Estatut haja de ser secundada pels valencians en referèndum.

La trampa de la clàusula Camps

La reforma de l'Estatut ha acumulat ajornaments des de 2011, fins i tot aquest any, el passat 8 de novembre els síndics dels grups van avançar que el tràmit arribaria al Congrés durant l'últim mes de 2018, quan la idea era que arrancara el procés a finals d'octubre.

En la reunió de la ponència que discutirà les esmenes presentades també participarà una delegació del parlament valencià integrada per 15 diputats valencians. Els grups polítics van acordar en octubre de manera unànime aquesta xifra per tal de reproduir el model que actualment està establert en les diferents comissions parlamentàries.

Després d'un bloqueig de set anys, els diputats valencians intentaran recuperar una mesura que altres estatuts, com ara el català i l'andalús, sí que tenen des de fa temps. Es tracta d'una disposició addicional que fa referència a l'equiparació les inversions de l'Estat amb el pes poblacional que en l'any 2006 l'expresident popular, Francisco Camps, es va negar a aprovar perquè la considerava inconstitucional.

La reforma de l'Estatut va ser la primera aprovada en tot l'Estat, després de la victòria socialista en les eleccions de març de 2004. L'Estatut català havia de ser el primer, però tant el PP com el PSOE van engegar primer el valencià per a convertir-lo en un punt de contenció davant d'unes demandes més profundes per part del parlament de Catalunya. Els socialistes i els populars esperaven que la normativa valenciana marcara els límits que la resta d'Estatuts no podrien superar. Els fets, però, no van ocórrer així. Malgrat que Camps en aquell moment no es va atrevir a fixar de manera ferma qüestions com que les inversions de l'Estat al País Valencià s'equipararen al pes poblacional, sí que ho van fer unes altres autonomies i no només Catalunya, sinó també Andalusia. Quina va ser la reacció de l'expresident popular? Primer va criticar aquesta mesura i després va voler tindre-la també en la normativa valenciana.

En previsió que els altres estatuts superaren els valencians, Camps havia fet aprovar en 2006 la clàusula que es va batejar amb el seu nom, que no era sobre les inversions sinó sobre qualsevol matèria en què les altres normatives hagueren arribat més lluny que la valenciana. Precisament, les inversions es van revelar com la diferència més sagnant. La reacció de Camps venia marcada per la impotència en comprovar que altres autonomies aconseguien aspectes que l'excap del Consell no va considerar.

D'una disposició a l'articulat

Sobre la 'càusula Camps', PP, PSOE, Units Podemos i Ciutadans han acordat que el que les Corts van aprovar en el seu moment com una disposició addicional de l'Estatut es transformarà en un nou punt de l'article 52, que versa sobre les competències exclusives de la Generalitat.

Aquest canvi d'ubicació té com a objectiu evitar que la reforma estatutària haja de ser ratificada en referèndum. L'Estatut valencià estableix que qualsevol modificació del text que no afecte al marc de les competències de l'autonomia ha de ser confirmada en les urnes.

Però a més d'aquesta nova ubicació, els principals grups de la Cambra han arribat a un pacte sobre el contingut del que volen que siga el futur article 52.4 de l'Estatut i que inclourà una modulació de la ja famosa clàusula sobre inversions.

En la seua redacció original, la clàusula obligava al fet que la inversió de l'Estat en l'autonomia fóra equivalent al pes de la seua població. No obstant això, el Tribunal Constitucional ja ha dictat diverses sentències en les quals deixa sense efectivitat clàusules similars d'altres estatuts sota la premissa que aquestes normes no poden condicionar el govern espanyol a l'hora d'aprovar els pressupostos de l'Estat.

Per això, els promotors de l'acord han volgut rebaixar el contingut de la redacció inicial i han decidit deixar-lo en el fet que la Generalitat "participarà en les decisions d'inversió de l'Estat" al seu territori. Això sí, es mantindran els esments al pes de la població d'aquesta comunitat en relació amb la de la resta de l'Estat.

També es mantindrà la previsió de crear una comissió integrada per la Generalitat i el Govern per a tractar aquests assumptes, a la qual, a proposta d'IU, se sumaran també representants de l'administració local.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next