Les últimes paraules del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre la possibilitat d’avançar les eleccions –que donen així certa validesa a la hipòtesi llançada aquest dilluns pel secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, i que suggereixen la idea que la data triada per a uns comicis generals poguera ser el diumenge 26 de maig– han posat de cap per avall l’escenari polític. Aquesta data està reservada per a les eleccions europees i les autonòmiques –dels territoris sense calendari propi–, de manera que si finalment Sánchez es decantara per aquesta opció, seria la primera vegada en la història de la democràcia espanyola que la ciutadania tindria la possibilitat de dipositar el seu vot per a quatre comicis diferents. Un fenomen democràtic poc habitual que els politòlegs ja han batejat com el ‘superdiumenge’.
El fet que l’executiu espanyol estiga sospesant aquesta idea és fruit de la falta de suports al seu projecte de pressupostos, tot i que la intenció inicial de Sánchez era allargar almenys fins a un any la seua estada a la Moncloa. No obstant això, amb 84 diputats i amb el ‘no’ dels partits independentistes en els seus comptes, l’equip de Sánchez ha començat a posar damunt la taula una alternativa que fins a aquestos dies no havia plantejat de manera clara. “Si Sánchez no aconsegueix tirar el pressupost endavant, es trobaria en una situació ingovernable perquè no podria, per exemple, implementar mesures com ara la prevista pujada de Salari Mínim Interprofessional (SMI) als funcionaris”, explica la politòloga Susi Boix a Diari La Veu.
Respecte a les conseqüències que podria generar la celebració de quatre comicis junts, Boix considera que no afectarà de manera directa la participació electoral però sí, les diverses campanyes electorals. “El que és realment preocupant ací és com es gestionarien tantes campanyes electorals. A més, el soroll entre tots els candidats pot generar confusió i desencant entre l’electorat. La gent té més assumit la celebració conjunta de les locals i autonòmiques, en què en les primeres se sol votar més les persones que els partits”, afegeix l’experta en política.
Aquesta opinió també és compartida per la politòloga Paola Cannata: “Crec que la participació es mantindria estable però condicionaria les campanyes electorals i, en conseqüència, la informació que arriba als votants”. A més, Cannata apunta un altre handicap: la visibilitat dels candidats. En aquest sentit, assegura que els principals perjudicats serien els partits d’àmbit local i autonòmic. “En els municipis menuts on la proximitat juga un paper clau, els aspirants encara podrien eixir beneficiats. Però, en grans ciutats, crec que els que més perdrien visibilitat serien els candidats que lluiten per les alcaldies”, afegeix.
Sobre el rumb que podrien prendre les campanyes electorals, el politòleg Francesc Miralles aporta una altra perspectiva i considera que cada partit polític fins i tot podria construir una única campanya. “A hores d’ara, vivim en una campanya electoral constant i és molt habitual veure als líders estatals acompanyant els candidats de les respectives autonomies”, manifesta.
Agenda valenciana engolida
Tindre un calendari electoral propi. Aquesta és una de les aspiracions del president de la Generalitat, Ximo Puig, i així ho ha indicat en els darrers mesos quan se li ha preguntat sobre un possible avançament electoral dels comicis autonòmics. De fet, el cap del Consell no ha tancat la porta al fet que les eleccions valencianes es puguen celebrar abans del mes de maig. El que principalment s’aconseguiria amb aquesta proposta és consolidar “la identitat valenciana” amb un calendari electoral propi que territoris com Catalunya, Andalusia, Galícia o el País Basc sí que tenen.
Si l’agenda política valenciana en una campanya compartida amb eleccions d’altres territoris perd força pel debat estatal que monopolitzen els partits espanyols, en el ‘superdiumenge’ quedaria totalment engolida, segons les politòlogues Boix i Cannata. A aquesta posició també se suma Francesc Miralles, qui recorda que en la majoria de les campanyes electorals el debat estatal “es menja el territorial”.”Fins i tot ara en les eleccions andaluses Inés Arrimadas té més protagonisme; quasi el mateix que candidat Juan Marín”, indica Miralles.
Els tres politòlegs consultats per Diari La Veu també estan convençuts que la idea d’avançar els comicis valencians cada vegada pren més força. Per a Boix, el principal beneficiat seria Puig, atés que s’entendria com una clara defensa pel “valencianisme polític”. Per contra, els partits de l’oposició ho enfocarien com una derrota del govern valencià. “Isabel Bonig ha fet bandera del concepte “el Titànic”, l’avançament electoral els permetria, en definitiva, posicionar la seua campanya contra la gestió del Consell”, explica Boix. En canvi, el Botànic, ho aprofitaria, segons Miralles, per a traslladar el missatge d’una “legislatura exitosa”.
