Catalina Homar potser és la primera “pagesa nacionalista”, va afirmar aquest dimecres Catalina Solivellas, l’actriu que encarna l’amant més popular i alhora “desconeguda” de l’arxiduc Lluís Salvador. L’aristòcrata austríac “va posar Mallorca en el mapa” donant “una altra visió de l’illa”, va explicar Carme Riera. L’escriptora debuta com a dramaturga amb Les darreres paraules, un monòleg on presenta el seu personatge “fetitxe” com un home que, en els últims moments de la seua vida, busca la redempció per la voracitat amb què conqueria amants, pels seus fets i, fins i tot, per la culpa d’haver pogut evitar l’assassinat de Sarajevo que va propiciar la I Guerra Mundial.
El dramaturg José Carlos Llop signa, per la seua banda, La nit de Catalina Homar, el segon d’aquestos dos monòlegs produïts pel Teatre Principal de Palma que arriben a València per a apropar la història de Mallorca al Teatre Principal. Llop recrea l’ànima de la dona que ha sigut relegada al paper de secundària. El dramaturg recupera l’esperit de Catalina Homar després de la seua mort perquè explique i reivindique qui va ser i què va fer però també com l’arxiduc Lluís Salvador li va obrir un univers inimaginable per a una pagesa de finals del segle XIX.
Rere el desembarcament d’aquestes dues produccions públiques –a càrrec del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca– està la Declaració de Palma, que van subscriure en 2016 les conselleries de Cultura dels governs valencià, català i balear. Amb l’acord, els territoris es van comprometre a incentivar l’intercanvi cultural. Des d’aleshores, en matèria teatral, l’Institut Valencià de Cultura (IVC) va exportar la producció de Happy End al Principal de Palma mentre que des de l’illa va arribar a València Guium o la ciutat adormida en 2017. Des d’aquest divendres i fins a diumenge, l’escenari del carrer de les Barques acull Les darreres paraules i La nit de Catalina Homar, dos monòlegs escrits per Carme Riera i José Carlos Llop. El primer, sobre les darreres hores de l’arxiduc Lluís Salvador, i el segon, sobre Catalina Homar, l’amant més coneguda de l’aristòcrata però sobre la qual va recaure un “oblit i tabú” fins al punt de silenciar la seua vida i els seus èxits com a dona.
La col·laboració entre administracions per a exhibir teatre de producció pública respon a la “normalitat” i “l’obligació”, va defensar el conseller de Cultura de les Illes Balears, Francesc Miralles. “Ens hauríem de preguntar per què no ho feien abans”, va indicar el conseller, perquè des del punt de vista de “l’optimització de recursos és una obligació” com també des de la “sensibilitat de reconéixer-nos”. En el mateix sentit es va manifestar el director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC, Roberto García, qui va destacar “l’obligació” de “triangular” les produccions públiques per a “compartir cultura”. De fet, tant García com Miralles van destacar el desig de seguir exportant i coproduint entre els tres territoris mentre que el director del Teatre Principal de Palma, Carlos Forteza va avançar que l’espai teatral de Mallorca està interessat a poder dur fins a l’illa la producció de l’IVC i el CNTC sobre el Tirant lo Blanch, que s’estrenarà en març a València. “Esperem que la col·laboració no s’acabe mai”, va postil·lar el conseller balear.
Dos monòlegs sobre personatges històrics
Les produccions del Teatre Principal de Palma que arriben a València parteixen de la idea de recuperar personatges històrics mallorquins a través del llenguatge dramatúrgic contemporani. “Vam convidar dos dramaturgs vius i dels més importants” per a fer-se càrrec dels textos al voltant de la vida de l’arxiduc Lluís Salvador i Catalina Homar per a aconseguir fer d’uns referents locals uns personatges universals. L’escriptora Carmen Riera aborda el passat de l’aristòcrata austríac, qui ja s’ha convertit en un personatge fetitxe per a l’acadèmica, ja que després de crear el monòleg on Salvador reflexiona davant del seu secretari sobre els fets que han esdevingut en la seua vida, va produir una exposició al voltant de l’arxiduc i una novel·la, Les darreres paraules, amb què va guanyar el Premi Sant Joan de Narrativa amb un text de títol homònim a aquesta obra teatral.
Llop, amb el seu monòleg, trenca els secrets que encara hui envolten el llegat de Catalina Homar, una de les amants de l’arxiduc però, també, “una gran gestora”, va destacar Catalina Solivellas, l’actriu que interpreta la “primera pagesa nacionalista”. També va ressenyar la intèrpret sobre aquesta protagonista que, venint de les classes populars, va convertir-se en majorala dels terrenys que va anar comprant l’arxiduc. Homar no era només una amant: va assolir càrrecs dins de la hisenda de l’aristòcrata, va fer un vi que va ser premiat i va signar convenis laborals apujant el sou als jornalers i oferint feina als pescadors que no podien treballar els dies de la mala mar. Junt amb Salvador, va viatjar i va aprendre idiomes. A més, era coneixedora d’una gran quantitat de rondalles mallorquines que posteriorment publicaria l’arxiduc. Al remant, “una dona extraordinària”, va dir Solivellas. Salvador i Homar “van viatjar per la mediterrània i ella sempre anava vestida de pagesa, reivindicant la mallorquinitat”, però, amb la mort, “ha restat enfosquida”, malgrat que l’arxiduc, després d’haver-la despatxat i abandonat, va escriure un llibre “on la reivindicava com a bona gestora”, va destacar Catalina Solivellas.
Rafael Lladó dirigeix La nit de Catalina Homar, de José Carlos Llop, que interpreta Catalina Solivellas, mentre que Les darreres paraules, de Carme Riera, està dirigida per Rafel Duran i interpretada per Andreu Benito com l’arxiduc i Josep Orfila com el secretari de Salvador.
