Descobertes les dimensions reals del Bou Ferrer, afonat a la Vila Joiosa fa vora 2.000 anys

El derelicte romà va ser declarat BIC en 2014 i inclòs en el Registre de Bones Pràctiques en Arqueologia Subaquàtica de la Unesco en 2017

Els treballs d'investigació que s'han dut a terme en la campanya d'excavació arqueològica subaquàtica d'aquest estiu han determinat que el derelicte romà Bou Ferrer, afonat a les costes de la Vila Joiosa en l'època de Neró, tenia una eslora de 100 peus (és a dir, una llargària de 29,57 metres) i una mànega de 40 peus (una amplària d'11,82 metres). 

Aquest dijous s'ha presentat el balanç de la campanya d'enguany, intervencions que són promogudes i finançades per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat i coordinades per la Universitat d'Alacant. A més, ha comptat amb finançament de l'Ajuntament de la Vila Joiosa i el mecenatge de tres residents noruecs. 

Els treballs arqueològics subaquàtics s'han centrat a tractar d'aclarir la situació de la popa i excavar l'arquitectura naval d'un dels costats per a proposar una primera hipòtesi de la mànega o amplària màxima del vaixell. 

Per a obtindre les dimensions del derelicte s'han estudiat els dibuixos arqueològics de planta i secció de l'arquitectura naval apareguda en la trinxera que talla transversalment el derelicte. En les seccions s'han corregit per ordinador les deformacions pròpies dels quasi 2.000 anys que jau la fusta en el fons del mar. D'altra banda, s'han abandonat els mesuraments en el nostre sistema mètric per a treballar amb el romà i precisar d'aquesta manera les mesures. 

Què menjava la tripulació?

Un altre dels avanços ha sigut que a la zona nord del derelicte s'ha fet una prospecció de sondeig en què s'ha descobert un conjunt de materials diversos relacionats amb l'alimentació de la marineria. Possiblement es tracta d'una zona d'emmagatzematge de queviures o de cuina situada a la popa de la nau. L'estudi d'aquesta zona ajudarà a valorar la ruta que solia traçar el vaixell i altres qüestions, com ara el nombre de tripulants i les possibles relacions jeràrquiques entre la marineria. 

En la campanya d'intervencions d'enguany també ha col·laborat el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, que ha participat amb el vaixell d'investigació Thetis, un equip de quatre arqueòlegs subaquàtics i una restauradora. 

Paral·lelament, en els mesos d'agost i setembre ha tingut lloc la sisena campanya de visites guiades per a bussejadors recreatius, una experiència pionera a l'estat espanyol, de la qual han gaudit un total de 114 bussejadors de l'Estat, França, Bèlgica, Anglaterra i Xile. 

Un naufragi de l'època de Neró descobert en 1999

El jaciment arqueològic subaquàtic Bou Ferrer és el derelicte d'un gran mercant romà d'època altimperial que transportava una càrrega principal d'àmfores que contenien salses de peix; a més, duia un carregament secundari de lingots de plom amb les marques de propietat de l'emperador. 

Durant un viatge des de l'actual Cadis fins a Roma es va allunyar de la seua ruta en alta mar, probablement víctima de vents oposats o d'un temporal, i es va afonar quan estava a punt d'arribar a la platja de ciutat portuària d'Allon (la Vila Joiosa), on hauria pogut salvar el carregament i potser la nau. 

Els estudis de l'epigrafia dels lingots de plom i de les monedes trobades fixen la data del naufragi entre l'any 66 i el 68, abans de finalitzar el regnat de l'emperador Neró. 

Des del seu descobriment per a la ciència en 1999 s'han dut a terme diverses intervencions arqueològiques finançades per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat. L'any 2014 va ser declarat Bé d'Interés Cultural (BIC) i en 2017 la UNESCO el va incloure en el seu Registre de Bones Pràctiques en Arqueologia Subaquàtica.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat