A la roda de premsa celebrada aquest dijous a la Sala José Puche de l’IHMC han assistit, entre altres, Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat; Mª Luz López Terrada, directora de l‘IHMC López Piñero; Josep Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Ciència; i Edelmir Galdón, un dels comissaris.
Segons han destacat tots els participants a l’acte, l’exposició planteja com a principal objectiu recuperar la tasca d’aquesta institució, que va suposar un dels projectes més ambiciosos per a l’impuls de la ciència i la cultura valenciana. Per què va ser tan important l’Institut? L’IEV va ser el germen de diferents iniciatives d’infraestructura cultural de gran abast que tardarien molts anys a dur-se a terme, entre les quals convé recordar la Biblioteca del País Valencià, el Museu de Ciències Naturals o la instal·lació adequada de l’Arxiu del Regne de València, projectes que van veure truncat el seu desenvolupament per la Guerra Civil.
Així mateix, el vicerector Antonio Ariño ha assenyalat, en relació a la trajectòria de l‘IEV, que aquesta institució va tindre una vida curta, poc més d’un any, però amb una ambició molt àmplia, i tot açò en un moment històric de gran efervescència sociopolítica, on València assumia la capitalitat de la II República. A més, ha indicat que la mostra deixa constància que queda molt camí per fer en el desenvolupament d’un projecte comú de la identitat cultural valenciana. Per la seua banda, Josep Lluís Barona, col·laborador de l’exposició, ha volgut subratllar la tasca de promoció cultural de la Universitat de València en una situació crítica com l’actual, activisme que ens recorda l’època de compromís i lluita social de l’IEV.
La posada en marxa d’aquesta mostra representa la recuperació de la memòria històrica, ja que obri les seues portes al mateix emplaçament que va acollir la institució en 1937-38. Així mateix, reuneix alguns dels documents, actes i imatges que van configurar aquell moment històric, tot açò gràcies a préstecs de centres com la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, el Museu de Prehistòria de València, l’Arxiu de la Diputació de València, la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, la Fundació Carles Salvador de Benassal (Alt Maestrat) i diferents aportacions de col·leccions privades com la de la família de Roberto Feo i Bosch Morata.
Entre les peces més rellevants que es podran contemplar en l’exposició destaca l’‘Ortografia valenciana: curs elemental amb exercicis pràctics’ de Carles Salvador (1937), els carnets de la Secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Valencians de Manuel Sanchis Guarner i Carles Salvador, l’expedient sobre la proposta de creació del Museu de Ciències Naturals (Arxiu de la Diputació Provincial de València), així com diverses peces arqueològiques originals procedents d’excavacions a la Mola Alta de Serelles (Alcoi) o a la necròpoli púnica del Puig des Molins (Eivissa), entre altres peces.
Esforç col·lectiu
L’Institut d’Estudis Valencians va ser creat en plena Guerra Civil espanyola per iniciativa de Francesc Bosch Morata, conseller de Cultura del Consell Provincial de València (organisme que substituïa la Diputació Provincial), on representava el Partit Valencianista d’Esquerra, i va comptar amb José Puche Álvarez, rector de la Universitat de València, com a primer president de la institució.
Tenint com a referència el model de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el qual va establir relacions, l’IEV volia reunir en les seues seccions les diverses branques del saber, sobre la base d’organismes ja existents, com per exemple el Servei d’Investigacions Prehistòriques de la Diputació de València, el Centre d’Estudis Econòmics o el Laboratori d’Idiomes de la Universitat de València. En aquest sentit, els participants procedien de tendències polítiques molt diverses, des de la dreta que després serà franquista, fins al sindicalisme llibertari i el comunisme. Com a resultat de l’esforç col·lectiu per estudiar i potenciar la identitat i el coneixement, es van crear les quatre seccions que formaven l’Institut: 1. Històrica-arqueològica, 2. Filològica, 3. Ciències i 4. Estudis Econòmics.
Des de l’Institut es van llançar projectes d’infraestructura cultural de gran abast que tardarien molts anys a dur-se a terme, entre els quals destaquen la Biblioteca del País Valencià, el Museu de Ciències Naturals o la instal·lació adequada de l’Arxiu del Regne de València.
Catàleg
D’altra banda, amb la finalitat de recopilar tota l’oferta cultural que va suposar l’IEV, s’ha editat un catàleg per a l’exposició que revisa diversos aspectes de la trajectòria de l’organisme.
L’Institut constava d’una estructura de quatre seccions, a partir de la qual s’han desenvolupat els capítols de la publicació. Així, el catàleg s’ha organitzat en nou apartats que componen els textos de Francesc Pérez Moragón, que comença amb una aproximació general a la constitució de l’Institut d’Estudis Valencians. L’anàlisi continua amb un estudi d’Albert Girona que exposa l’apartat ‘El context històric de creació de l’Institut d’Estudis Valencians’. La figura de Francesc Bosch i Morata, l’analitza Miquel Notari Ibanyes en ‘Francesc Bosch Morata: L’Institut d’Estudis Valencians i el valencianisme polític’.
Per la seua banda, l’estudi i promoció de la història, la cultura i la llengua dels valencians, i la corresponent redacció d’una ortografia, l’estableix el text d’Emili Casanova Herrero titulat ‘La secció Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians’. Les actes de l’Institut són analitzades per Alfons Vila Moreno. Joaquim Juan Cabanilles analitza ‘La secció Històrica-arqueòlogica’, mentre que els investigadors de l’IHMC López Piñero Josep Lluís Barona i Ximo Guillem s’encarreguen de revisar ‘La secció de Ciències i la promoció de l’activitat científica’. Salvador Almenar Palau ha redactat el capítol ‘La secció d’Estudis Econòmics: precedents, membres i activitats’.
Finalment, Romà Seguí Francès tanca la revisió d’aquest institut amb el text ‘La Biblioteca del País Valencià: el primer projecte de Biblioteca Nacional Valenciana’. El catàleg completa l’estudi amb el contingut de les actes de l’Institut d’Estudis Valencians.
Cicle de cinema i taula redona
L’exposició es presenta amb diverses activitats complementàries, com ara un cicle de cinema i una taula redona que tindrà lloc al maig amb motiu de la presentació del catàleg. El cicle de cinema, coordinat per Josep Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Ciència i l’Aula de Cinema de la Universitat, porta per títol ‘Ciència i cultura en temps de guerra’, i comptarà amb la projecció de tres pel·lícules.
La primera sessió serà el mateix dijous 3 d’abril, tot just abans de la inauguració de l’exposició, amb la projecció del documental Carles Salvador. La llarga vida de les paraules (Guió: Francesc Pérez Moragón i Nel·lo Pellisser. Direcció: Josep Pitarch, 2011, 39 min.); dimarts 8 es podrà veure la pel·lícula ¿Qué es España? (Luis Araquistáin, Cayetano Coll i Cuchí, 1926, 63 min.); i el cicle es tancarà dijous 10 d’abril amb el llargmetratge Las cajas españolas (Alberto Porlan, 2004, 90 min.). Les pel·lícules es projectaran a les 18 hores i tindran una presentació prèvia i un col·loqui posterior en el qual podrà participar el públic assistent.
