Comparada per alguns analistes amb una mena d’aldea d’Astèrix i Obèlix en una Gàl·lia envoltada de romans, Caixa Ontinyent fa bandera dels principis tradicionals del que ha estat una caixa d’estalvis: arrelament al territori, servei a les petites inversions dels seus clients i reversió de beneficis en obra social.
Aquesta és, segons explica Vicent Ortíz, la ‘poció màgica’ que els ha permès sobreviure al ‘tsunami’ financer. La invisibilitat i el caràcter de caixa petita i prudent és el que ha acabat afavorint l’entitat i explica també el seu sanejament. ‘No és cap secret, és la filosofia del que és una caixa’, defensa.
El cap de la secretaria de Caixa Ontinyent exposa que l’entitat no té ni el creixement ni el benefici com a principals objectius. ‘Possiblement, això ens ha permès mesurar millor el risc, no dependre de mercats majoristes, no concentrar massa en promoció immobiliària, tenir una taxa de morositat relativament menuda en proporció amb el sector i un índex de solvència elevat’, assenyala. Sosté que: ‘la prudència i l’arrelament són els dos factors que ens han permès arribar fins ací’. Els avantatges de saber ser petit. Durant el procés de reestructuració financera, la seva limitada grandària ha fet que Caixa Ontinyent siga ‘poc atractiva’ per liderar cap projecte de fusió ni finançar cap gran inversió.
A més, el portaveu de l’entitat explica que l’austeritat ha marcat les decisions de Caixa Ontinyent en els darrers anys. En aquest sentit, exposa que l’entitat es va fer enrere en la construcció d’un nou edifici central l’any 2002 i que també va frenar una rehabilitació de l’actual, construït als anys 70 del segle passat.
Sobre el fracàs de la gestió del model de caixes , Vicent Ortiz considera que la concentració de caixes iniciada fa 30 anys ha estat un dels factors que han contribuït a la desaparició d’entitats. Segons Ortiz: ‘Les caixes ixen del seu territori natural i comencen a competir entre elles, volen fer-se grans i ser bancs, i es perd la seua principal característica que és l’arrelament. Ja no estem al costat de la nostra gent, el centre de decisió està molt lluny de la base real de la societat.
Aquest factor, afegit a la politització en les decisions estratègiques i una política d’inversions inadequada, molt concentrada i dirigida al sector financer i altres com l’immobiliari, ha fet fracassar la gestió del model, segons Ortiz. ‘El que ha fracassat és la gestió del model de caixes, no el model’, defensa.
El responsable de la secretaria explica que, durant els anys previs a la crisi, les caixes estaven obligades a guardar beneficis en un fons de cobertura genèrica. La major part d’entitats varen haver d’utilitzar els fons per cobrir inversions immobiliàries deteriorades. El poc risc en aquest sentit i l’elevat percentatge de beneficis destinats al fons han permès que Caixa Ontinyent puga gaudir ara de bona salut i cobrir amb aquests diners els índexs de morositat.
Amb tan sols 47 oficines repartides principalment a quatre de les comarques centrals valencianes (Vall d’Albaida, Safor, Costera i Alcoià), Caixa Ontinyent va obtenir l’any passat 800.000 euros de beneficis nets, amb un volum de negoci de 1.850 milions, un 6,9% més que l’any anterior. La morositat de la caixa se situa en un 6,2 %, 1,1 punts més que el 2011. El fons de cobertura és del 95,8%.
L’entitat va comunicar que els resultats es produïen després de destinar la major part dels 15 milions obtinguts com a resultat abans de sanejaments i dotacions a cobrir les provisions requerides per la legislació i generar nous fons en previsió de futures exigències.
L’obra social de Caixa Ontinyent manté 24 centres socials, assistencials, culturals, educatius i esportius en 12 municipis. L’entitat remarca que permet mantenir 191 llocs de treball estable i beneficiar unes 200.000 persones.
