El pla de l'horta blinda 11.000 hectàrees de l'especulació urbanística

El projecte, que s'aprovarà divendres al ple del Consell, regularitza les vivendes dels voltants de la depuradora de Pinedo
/ València
29 novembre 2018 01:00h
En gener un manifest de Per l\'Horta recordava que la nova normativa era fruit de la llavor que es va sembrar amb la seua ILP i per això es reclamava l\'aprovació de la llei de manera immediata. 

El ple del Consell aprovarà divendres el Pla d'Acció Territorial d'Ordenació i Dinamització de l'Horta de València (PAT de l'Horta). Aquest és un dels tres pilars –junt amb el Consell de l'Horta i el Pla de Desenvolupament Agrari– que conformen la Llei de l'Horta de València. Es tracta d'un pla que defineix l'ordenació urbanística del terreny protegit; estableix què és i què no és urbanitzable, i defineix quines activitats terciàries es poden dur a terme en la zona per a dinamitzar-la sense que es perjudique el normal funcionament de l'activitat agrària alhora que es protegeix el paisatge.

L'objectiu principal del PAT és donar solució als principals problemes de l'horta, que són la pressió urbanística, la fragmentació i la desvinculació; la manca de coherència municipal en la regulació dels usos i activitats; la baixa rendibilitat agrària i l'abandonament de cultius; el deteriorament del patrimoni cultural; els problemes mediambientals; la manca de coneixement i valoració ciutadana, i la banalització del paisatge i la deficient integració paisatgística. 

El PAT de l'Horta va viure dimecres la seua posada de llarg i es va presentar davant agricultors, sindicats, empresaris, organitzacions agràries i representants polítics perquè tothom el coneguera abans que divendres 30 s'aprove al ple del Consell. Així, en un acte al museu de Belles Arts, la consellera d'Habitatge, Maria José Salvador; el secretari autonòmic d'Urbanisme i principal defensor del PAT, Lluís Ferrando; la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i la directora general d'Urbanisme, Rosa Pardo Marín, van desgranar els principals objectius del pla.

Amb el PAT es protegiran més d'11.000 hectàrees de sòl agrícola, la recuperació d'unes 250 hectàrees d'horta i més de 100 edificacions tradicionals. Els representants polítics que van participar en l'acte es van emocionar diverses vegades durant la presentació, en especial Ferrando, que va posar en valor que el pla "l'han fet funcionaris públics i no una empresa privada que ha cobrat un milió d'euros". El secretari autonòmic ha insistit que és un pla que "pareixerà massa a alguns i massa poc a altres" però que s'ha pogut dur a terme perquè "tots" han hagut de cedir en algun aspecte. 

El que es defineix al pla és que l'ús de l'horta és eminentment agropecuari, tot i que l'activitat agrícola i ramadera podrà conviure amb altres usos terciaris del terreny sempre que aquestos no impedisquen la tasca diària dels agricultors. Depenent del grau de protecció que s'atorgue a cada zona, es podran dur a terme unes activitats o unes altres. Així, es classifiquen els diferents espais de l'horta en H1, H2 i H3, de manera que en les zones H1 els usos del terreny són més restrictius que en les zones H3, on predomina el conreu de cítrics. 

Amb la classificació dels diferents terrenys es pot donar cobertura a algunes de les demandes dels col·lectius agraris i garantir la dinamització de l'horta sense interferir en la tasca diària dels llauradors. Així, es permetrà crear instal·lacions agropecuàries inferiors a 25 metres quadrats en qualsevol dels espais però les de més d'aquestes dimensions només podran estar en les zones H2 i H3. També es permetran les concentracions parcel·làries –una de les principals demandes dels llauradors– excepte les que alteren xarxes de sèquies i camins principals en les zones H1 i H2 i no hi haurà cap restricció a la concentració en les zones H3. 

D'altra banda, es fomentarà el manteniment del regadiu tradicional, tot i que en les zones H3 hi haurà poques restriccions per a canviar a reg localitzat. Aquesta també era una de les demandes dels llauradors com a mesura per a combatre la salinitat que prové del mar. També es dóna cobertura parcial a una altra demanda, que és la de permetre la instal·lació d'hivernacles, tot i que hauran de ser temporals. 

Urbanisme i creixement dels municipis

El PAT regula també els usos residencials de l'horta, tant dels que es van construir legalment com dels que no. En aquest sentit, el que es pretén és rehabilitar les edificacions ja existents seguint un catàleg dissenyat especialment per a aquest fi. Així, es defineixen també els espais de creixement urbanístic futur per als municipis limítrofes amb l'horta perquè "puguen satisfer de forma racional les ampliacions dels seus cascos urbans". Els criteris establits són molt restrictius des del punt de vista ambiental i la zona urbanitzable haurà de ser contigua als teixits urbans existents. El pla garanteix que el creixement dels municipis no es faça a costa de l'horta i per això els municipis podran créixer en tantes hectàrees com horta es regenere. 

En aquest sentit, la consellera Salvador va precisar que es tracta de permetre un "urbanisme sostenible" en espais en els quals es puga compatibilitzar el desenvolupament de l'activitat agrària. En aquesta línia, Oltra va posar l'accent que s'ha fet un treball d'"orfebreria fina" per a aconseguir que un ecosistema "únic en el món" "per fi estiga protegit i no es veja com un lloc per a especular i que uns pocs facen diners".

Per a regenerar i recuperar l'horta es preveu un pla d'enclavaments i de sectors de recuperació. Aquestes dues figures urbanístiques proposen la recuperació de les dues terceres parts dels seus àmbits respectius a canvi de poder edificar el terç restant bé rehabilitant l'edificació que està en mal estat –enclavament– bé mitjançant la transformació urbanística –sector–. El PAT proposa 5 sectors –un a Sedaví, tres a La Punta i un a Torrent– que regeneraran 250 hectàrees d'horta d'alta qualitat i 54 enclavaments de recuperació d'horta que suposaran la regeneració d'unes 500 fanecades i més de 100 edificacions tradicionals.

A més, amb el PAT es preveu la regularització de la situació d'algunes construccions que ja existien abans. És el cas, per exemple, de les vivendes de l'entorn de la depuradora de Pinedo. Amb aquesta mesura es dóna compliment a una de les principals reivindicacions dels veïns de la zona, que aquestos darrers dies han demanat que es complira la sentència judicial que podria suposar el tancament de la depuradora. Amb l'aprovació del PAT, els veïns de Pinedo podran sol·licitar llicències d'obres, d'activitats i ampliar les seues cases en un 20% sobre la seua parcel·la. En la mateixa línia, es protegiran els terrenys d'horta que envolten la depuradora.

Usos terciaris dels terrenys de l'horta

Els usos terciaris previstos en el PAT de l'horta són els allotjaments turístics; les hípiques; la cria d'animals; els horts socials i d'oci; els usos de mobilitat no motoritzada, i la investigació agrària i ambiental. Tots ells hauran d'estar situats en zones determinades i no hauran d'interrompre o perjudicar l'activitat agrària. En aquest sentit, Ferrando va explicar que el que seria lògic és que els allotjaments estigueren situats als inicis de l'horta per a evitar que el pas dels turistes desgaste els camins rurals que utilitzen els llauradors diàriament.

També es preveu el desenvolupament de rutes i itineraris tematitzats; activitats formatives i d'educació, com ara les alqueries escola; centres de formació que ajuden a garantir el relleu generacional al camp, i museus 'vius', entre altres activitats. Segons el PAT, aquestes activitats es realitzaran "de forma preferent" en edificacions ja existents, i com a màxim la seua extensió es podrà augmentar un 20%. Les restriccions seran més dures pel que fa als aparcaments, que només podran estar vinculats a l'activitat desenvolupada en l'horta i no podran ocupar més de 200 metres quadrats.

Pel que fa a les dotacions que pot tindre l'horta, hauran de ser exclusivament esportives, recreatives, educatives, culturals, científiques, sanitàries, assistencials, administratives i institucionals.

"Sense agricultors no hi ha horta"

Amb el PAT de l'Horta, la Conselleria ha inclòs en la llei algunes de les reivindicacions de les associacions agràries. És el cas, per exemple, de la possibilitat d'instal·lar hivernacles i de la concentració parcel·lària. Des d'AVA-Asaja, que és l'associació que ha sigut més crítica amb la Llei de l'Horta, asseguren a Diari La Veu que van quedar contents amb el que es va presentar dimecres a Belles Arts però estan "expectants" perquè no han pogut consultar el document complet i no saben fins a quin punt s'han recollit totes les seues demandes.

Segons han explicat, estan contents perquè sembla que amb aquest pla ja no es vol "convertir l'horta en un museu" i es té més en compte que "sense agricultors no hi ha horta". Fonts de l'agrupació agrària assenyalen que els hauria agradat que juntament amb aquest pla s'haguera presentat el Pla de Desenvolupament Agrari, que és el que consideren més rellevant per als llauradors.

Més eufòrics s'han mostrat des de La Unió de Llauradors, que assenyalen que, "després de tants anys d'especulació urbanística i de tants anys d'espera, els llauradors podem estar molt orgullosos que per fi les nostres peticions hagen estat recollides". També celebren que el pla establisca un marc jurídic que done seguretat al treball dels llauradors en les seues inversions de futur "però sobretot que done les ferramentes adequades per a intentar fer viables econòmicament les explotacions".

"Sense llauradors no hi haurà horta però nosaltres sempre hem dit també que sense horta no poden haver llauradors". En aquest sentit, i de la mateixa manera que AVA, des de La Unió insisteixen que la seua "major preocupació" està a veure com quedarà definitivament el Pla Agrari. "Aquest Pla és on realment es veurà si realment l'horta té futur o al final tot es converteix en paper mullat", sentencien. 

next