Qualsevol entrada física o virtual sobre Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, 1973) indica en les primeres línies que el pintor i escultor malagueny va ser un autor prolífic que va transitar per diferents etapes i moviments estètics. La seua obra es pot encabir en períodes definits per una o unes característiques estètiques, com ara el blau, el rosa, el cubisme, el surrealisme, el boisgeloup, els ballets russos, etc. Però si s’extreuen la tristor del període blau i la melangia del rosa, “l’alegria de viure impregna tota la seua carrera”, va afirmar Javier Molins, el comissari de l’última exposició d’aquest 2018 que acull la Fundació Bancaixa (Fotogaleria).
“Picasso és el pintor espanyol més cotitzat”, va sentenciar el comissari. Tots els museus volen (o voldrien) tindre obra de Picasso però sovint es queda en una aspiració perquè és el més car, el més desitjat, i “cap museu vol prescindir de les seues joies”, va advertir Javier Molins. De fet, hi ha centres orientals que estan tractant d’impulsar galeries amb còpies sobre algunes de les seues peces, va explicar el responsable de la mostra aquest dijous durant la presentació de ‘L’alegria de viure’.
“Pot semblar que es fan moltes exposicions de Picasso”, va indicar Molins, però “no és fàcil”. Si una galeria vol penjar sobre les seues parets ‘picassos’, prèviament “ha de tindre un fons de l’artista” per a negociar amb altres museus la cessió de les peces que configuren un relat. Així ha sigut com la Fundació Bancaixa “ha pogut posar la cirereta perfecta” al 2018, va destacar el president de l’entitat, Rafael Alcón. L’exposició reuneix més de 170 peces del pintor i escultor procedents dels fons del centre cultural valencià, del Museu Reina Sofia, del Museu Picasso de Màlaga, del Museu Thyssen-Bornemisza, de la Fundació Picasso Museu Casa Natal, de la Fundació Banc Santander, de l’Artium i de col·leccionistes privats que han cedit peces que fins ara no s’havien mostrat públicament, com és el cas de les màscares africanes, on l’artista reivindica l’art primitiu.
L’exposició, que s’inaugura aquest divendres 30 de novembre i que podrà visitar-se fins al 31 de març de 2019 amb entrada gratuïta, està estructurada en huit seccions per a ressaltar “l’actitud vitalista” del pintor i escultor, va introduir Alcón, una actitud que no va abandonar, exceptuant la “tragèdia” i “melangia” experimentada durant els breus períodes blau i rosa, va matisar Molins, com tampoc va deixar el seu compromís social i polític, temàtica a la qual el Centre Cultural va dedicar una exposició. Les pintures, gravats, dibuixos, litografies, estampes i ceràmiques traslladen, entre altres temàtiques, la frase de l’autor: “Totes les coses que faig relacionades amb l’art em donen una gran alegria”. Els olis on Picasso es retrata amb models i els mosqueters donen la benvinguda als visitants, que troben al mateix espai bustos africans, cosa que palesa la fascinació de l’artista per l’art primitiu, i ceràmiques on reivindica la cultura mediterrània. La secció es completa amb Els segadors (1907), cedit pel Thyssen-Bornemisza.
El món del circ queda palesat a través d’estampes festives amb connotacions sexuals, representades per la ‘Suite 347’ i la ‘Suite 156’ (de la Suite Vollard). L’exposició recorre la relació de Picasso amb els grans mestres així com la tauromàquia i el minotaure. Els anys a la vila de la Californie van ser els més feliços d’una creació impulsiva, ja que l’artista va pintar 44 versions de Las meninas de Velázquez i els dibuixos del Quadern de la Californie, que estan també presents en la mostra.
La relació entre Picasso i el promotor Serge Diaghilev va propiciar la participació de l’artista en les produccions de Parade (1917), d’Erik Satie; Le Tricorne (1919), de Manuel de Falla, i Pulcinella (1920), d’Ígor Stravinski. L’exposició posa cara a cara fragments d’El sombrero de tres picos, de Manuel de Falla, amb alguns dels esbossos que va fer el pintor malagueny per a la producció dels ballets russos. El colom, l’animal fetitxe de Picasso, és la temàtica amb què es tanca aquesta exposició “molt completa”, va destacar Javier Molins, que recorre la trajectòria de l’artista posant l’accent en l’estat d’ànim que el pintor va elevar a filosofia de vida: la joie de vivre, que deien els francesos.
La Fundació Bancaixa ofereix visites gratuïtes de dimarts a diumenge, de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores, i dilluns, de 10 a 14 hores, mentre que les guiades amb accés gratuït seran dijous i divendres, a les 18 hores, amb inscripció prèvia.
