Sensació agredolça en l’ecologisme valencià. El mateix dia que es presentava el pla de l’horta, que blinda 11.000 hectàrees de l’especulació urbanística, es donava llum verda a la reactivació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València. Així, aquest dimecres, la comissió d’Urbanisme del Consell va donar el vistiplau al Pla Especial del polígon elaborat per l’Autoritat Portuària per a donar-li suport legal. Després d’aquest pas, només quedaria l’aprovació definitivament al ple del Consell per tal que entre en vigor.
Des de Per l’Horta, un dels moviments més implicats en la defensa de la Punta, aclareixen que aquest pla especial que permet que la ZAL seguisca endavant encara no ha sigut signat per la consellera María José Salvador i que, per tant, “encara no té validesa legal plena”. No obstant això, la decisió d’aquest dimecres “és l’últim obstacle que li quedava i probablement serà aprovat en els propers dies”.
Un aclariment. El pla especial que tira endavant la ZAL encara no ha segut signat per la consellera @mjsalvadorubert i per tant encara no té validesa legal plena.
No obstant, el pas conegut hui és l’últim obstacle que li quedava i probablement serà aprovat en els propers dies. https://t.co/ReowOAejav
— Per L’Horta (@perlhorta) 28 de novembre de 2018
Per l’Horta, a més, es va referir a la coincidència dels fets d’aquest dimecres: “Protegim l’Horta en el paper mentre la destruïm en la realitat. L’aprovació del Pla Especial de la ZAL en Punta contravé frontalment allò que diu el Pla de l’Horta”. També des del perfil Horta és futur (@NoALaZAL) es van pronunciar sobre la decisió de la comissió d’Urbanisme del Consell, que van descriure com “la derrota de la nova política” .
El moviment ecologista recorrerà contra la decisió
Malgrat que esperen que l’Administració “es repense l’aprovació del projecte”, els ecologistes admeten: “No ens fem il·lusions”. Per això, en cas que s’aprove anuncien que ho duran als tribunals.
Ens encantaria que encara es repensaren aprovar el projecte però no ens fem il·lusions. Si l’aproven la lluita continuarà als jutjats i al carrer. Perquè aprovar-lo és l’acció de govern més contrària als interessos de la ciutat i l’horta que es pot prendre.
— Per L’Horta (@perlhorta) 28 de novembre de 2018
Per l’Horta considera que el pla aprovat no compleix el que diu la sentència del Tribunal Suprem que anul·lava el pla anterior i es mostra “decebuda” per aquestes “noves polítiques de territori”.
Estem convençudes q el pla aprovat no acompleix allò que diu la sentència del TS q anul·lava el pla anterior.
Per això tornarem als tribunals per a que el tornen a anul·lar.
Una oportunitat perduda del govern del Botànic per a fer noves polítiques de territori. Una decepció.
— Per L’Horta (@perlhorta) 28 de novembre de 2018
Cronologia d’una ZAL aturada pels tribunals
L’any 1997 es va signar un conveni entre la Generalitat, el Port i el Ministeri de Foment amb tres objectius: la Marina, l’accés nord al port i la ZAL. Dos anys després va arribar el Pla Especial de Desenvolupament de la ZAL, que va comportar una expropiació “terriblement violenta” de les terres, l’enderrocament de cases i l’expulsió del veïnat de la Punta l’any 2000. Aquestos veïns, però, van continuar la lluita en l’àmbit jurídic fins a 2015.
Paral·lelament, en març de 2013 el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià va anul·lar per segona vegada el pla especial per a posar en marxa la ZAL del Port de València –la primera va ser en 2009 per no incloure un informe de Costes–. La sentència del TSJ declarava ‘nul radical’ el pla i obligava a començar de zero, “com si res s’haguera fet”, va explicar Pep Trasancos, activista de Per l’Horta i d’Horta és futur, en un acte per als mitjans de comunicació celebrat en maig. Aquest “començar de zero” també implica començar com si la Punta no fóra sòl urbanitzable. En juny de 2015, el Tribunal Suprem va confirmar la nul·litat del pla de la ZAL.
Tornant a la cronologia inicial, en desembre de 2014, quan el TSJ valencià ja havia tombat el pla, Valencia Plataforma Intermodal y Logística –societat administrada pel Port, l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri de Foment– en va presentar un de nou. No obstant això, Trasancos va assegurar que el pla segueix sent quasi igual a l’anterior, amb xicotetes modificacions, en lloc de ser un pla dissenyat ex novo.
“El ‘nou’ pla especial és virtualment el mateix que l’anul·lat i pretén donar per bo un informe abreujat de sostenibilitat ambiental, quan la sentència diu que s’ha de fer tot de nou”, denuncien des d’Horta és futur. Quan es va presentar aquesta versió del pla és quan va nàixer aquesta plataforma on s’agrupen representants de quaranta associacions veïnals ecologistes i en defensa del territori sota el lema ‘Aturem la ZAL, recuperem la Punta’.
En aquella ocasió, la plataforma ja va explicar que, en cas que la Conselleria aprove el nou Pla Especial per a la ZAL, recorrerien contra aquest davant els tribunals. “Si s’aprova, anirem al contenciós”, asseguraven, i sentenciaven que “és millor des de tots els punts de vista repensar el projecte i reubicar-lo en un altre lloc”.
A més, tenen una proposta: un corredor verd des del llit vell del Túria fins al Saler com a alternativa a la ZAL del port. Així, la plataforma planteja la desurbanització de la Punta per a reconvertir-la en jardins, parcs i horts.
“No repetir errors del passat”
En l’àmbit polític, el grup parlamentari de Podem ha reclamat a les Corts que se suspenga la tramitació del Pla Especial per al desenvolupament de la ZAL a fi d’avaluar altres alternatives.
El diputat Antonio Montiel considera que la ubicació de la ZAL en l’Horta de la Punta “va ser un error estratègic que l’ha fet inviable perquè no és atractiva per a empreses del sector, ni per dimensions de parcel·les ni per preu final”. A parer seu, “és el moment de pensar en altres usos públics i seria molt important convertir eixos sòls en la ròtula de connexió ecològica entre el parc natural del riu Túria i el parc natural de l’Albufera”.
Per a la formació morada “seria un greu error consentir que, al caliu de la recuperació de dubtoses expectatives immobiliàries, es reactivaren operacions especulatives que van estar adormides els últims 10 anys·. “Aquesta comunitat no es pot permetre el luxe de repetir errors del passat apostant de nou per la bombolla de la rajola que va portar a la ruïna i a la desocupació xicotetes empreses, autònoms i famílies”, sentencia Montiel.
