Un decret de 2017 ja regula l'exempció del valencià per al personal sanitari

La nova Llei de Funció Pública justifica que metges i infermers no hagen d'acreditar el valencià "per a prioritzar el dret a la salut" de la ciutadania

L'avantprojecte de la nova Llei de Funció Pública va tancar aquest dimecres el tràmit de negociació amb els sindicats. L'esborrany de la norma, que regularà l'accés als llocs de treball de l'Administració i les relacions laborals entre els empleats i els organismes, les empreses i les fundacions del sector públic, no incorpora grans canvis després de passar per la mesa general de negociació. Menys encara pel que fa a la capacitació lingüística dels futurs empleats públics. La norma, que no es podrà aprovar aquesta legislatura per falta de temps, preveu com un requisit per a l'accés a l'Administració el coneixement del valencià però també preveu l'exempció en l'àmbit sanitari.

El fet que els treballadors de l'àmbit sanitari queden exclosos d'acreditar competències comunicatives en valencià no és cap sorpresa. Les últimes declaracions del president de la Generalitat, Ximo Puig, anaven en aquesta direcció i quan s'aprove la llei, el valencià tan sols serà un més  element a valorar en el barem de mèrits. Dit d'una altra manera, tindre un títol que certifique els coneixements de valencià no serà necessari per a treballar en hospitals o centres sanitaris però donarà punts.

Aquesta casuística, però, no és nova. El personal sanitari, a diferència de la resta d'empleats públics, no estarà sotmés a la nova Llei de Funció Pública perquè, com a personal estatutari, tenen una regulació pròpia per a l'accés i la provisió de llocs de treball. En aquest sentit, l'actual Decret 192/2017, d'1 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de selecció i provisió de personal estatutari al servei d'institucions sanitàries públiques del Sistema Valencià de Salut, especifica que el coneixement del valencià es "valorarà". Mai no figura en l'articulat com un requisit per a accedir a un lloc de treball en la sanitat valenciana.

Així, en l'article 10 del decret aprovat en desembre de 2017, referent als sistemes d'elecció, es preveu l'oposició, un sistema que "suposa la realització per part de les persones aspirants dels exercicis que preveja la convocatòria a fi d'avaluar la seua competència, aptitud i idoneïtat per a l'exercici de les funcions pròpies de la categoria i, si és el cas, especialitat, de les places convocades". Per a aquest sistema no hi ha cap al·lusió al valencià.

Per contra, en la fórmula d'accés a un lloc de treball mitjançant el concurs, el decret sí que preveu que en la "valoració dels aspectes més significatius" dels currículums dels aspirants, "d'acord amb un barem de mèrits que serà aprovat amb caràcter reglamentari i serà inclòs en la convocatòria", es puga tindre en compte, a més de l'experiència professional, la formació; activitats científiques; direccions d'estudis; tutories i col·laboracions docents en la formació de les diverses especialitats; "altres activitats docents i d'investigació, coneixements del valencià, i formació en igualtat de gènere".

"Prioritzar el dret a la salut"

La consellera de Justícia, Gabriela Bravo, va explicar aquest dimecres als mitjans per què es preveu l'exempció en l'àmbit sanitari. Segons les seues paraules, la raó és que l'exigència del requisit –tot i que no està especificat així a l'avantprojecte de llei– "mai no ha d'entrar en col·lisió amb el dret a la salut" i, per tant "si aquesta exigència produeix una disfunció en el funcionament del sector públic sanitari", la Generalitat prioritzarà "sempre el servei públic sobre l'exigència de la capacitació".

L'únic sindicat que es va mostrar contrari a aquesta excepcionalitat va ser Intersindical. UGT no sols veu amb bons ulls l'exempció en l'àmbit sanitari sinó que critica que en altres sectors "s'impose el nivell de valencià" des de la norma si no hi ha un reglament desenvolupat en el termini d'un any. CSI-F tampoc no està d'acord amb el requisit lingüístic mentre CCOO sí que està d'acord amb la capacitació lingüística i també amb l'exempció per al personal sanitari.

En la nova llei de Funció Pública, que encara és un avantprojecte, sí que està regulada la capacitació lingüística, tal com van acordar els sindicats UGT, CCOO i Intersindical a finals de 2016. El personal que a partir de l'aprovació de la llei s'incorpore a l'Administració haurà de certificar els seus coneixements de valencià d'acord amb un reglament que s'haurà de desenvolupar en un màxim de sis mesos després de l'aprovació del text. Si a l'any encara no s'haguera aprovat, la llei preveu que s'aplicarà que als aspirants als grups A1, A2 i B se'ls exigisca el certificat C1 (equivalent a l'antic Grau Mitjà) mentre que els opositors als grups C1 i C2 precisaran dels certificats B2 i B1, respectivament (equivalents al Grau Elemental).

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat