El ple de l’Ajuntament de Castelló de la Plana d’aquest 29 de novembre ha aprovat l’últim tràmit que correspon al consistori per a recuperar el topònim “històric” de la ciutat així com del Grau de Castelló de la Plana.
Després de la resposta a les al·legacions, la proposta es traslladarà al Consell i serà aquest qui, després de consultar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), prendrà la decisió final, que comportarà la normalització del topònim i la recuperació del nom “històric i original” de Castelló de la Plana. El regidor de Normalització Lingüística, Ignasi Garcia, va recordar que “amb aquest canvi no solament complim amb la legalitat espanyola i autonòmica sinó també amb les recomanacions internacionals”.
Contra la proposta del govern del Grau s’havien presentat 38 al·legacions. Concretament, dues es van fer fora de termini i la “gran majoria van estar orquestrades pels partits d’extrema dreta que volen usar la nostra llengua per a dividir i crear conflicte com una arma política i amb una clara irresponsabilitat”, alertava Garcia. “Són el Partit Popular, Ciutadans i Vox els qui estan darrere de la major part de les al·legacions”, va afegir.
Tant Ciutadans com el grup popular han defensat la seua oposició basant-se en el discurs del bilingüisme de la ciutadania. Al remat, rebutgen l’aprovació definitiva de la denominació exclusivament en valencià perquè aquesta “elimina” el nom en castellà, com així ho han defensat el portaveu de Cs, Vicente Manuel Vidal, i el del PPCV local, Carlos Feliu.
Els arguments que hi ha darrere de les al·legacions “ignoren el que és la llengua pròpia” i “continuen amb la fal·làcia de la divisió i el conflicte”, advertia fa uns dies el regidor de Normalització Lingüística. Garcia, durant la seua intervenció, ha preguntat a l’oposició per què “no acaben d’explicar per què la Comunitat Valenciana pot tindre com a únic topònim la forma valenciana i, tanmateix, a Castelló això representa un greuge”. “Ignoren el valor del nostre patrimoni en la toponímia i l’onomàstica, ignoren la nostra història i també els nostres fills predilectes, els nostres cronistes i els nostres experts”, ha afegit.
Durant el debat s’han viscut moments de tensió, fins al punt que l’alcaldessa de Castelló de la Plana, Amparo Marco, ha advertit l’oposició en diverses vegades de suspendre la sessió. Garcia ha recordat l’estratègia seguida pel PP i Ciutadans durant els mesos en què el consistori va dur endavant diverses taules redones on va convidar experts en toponímia i historiadors. Garcia ha assenyalat que alguns dels especialistes “van rebre amenaces”: “Els dèieu que s’havien venut”. En eixe moment, Vicente Manuel Vidal ha interromput la intervenció del regidor de Normalització Lingüística, a qui li retreia l’afirmació fins al punt que l’alcaldessa l’ha hagut de cridar a l’ordre en diverses ocasions. El portaveu de Cs ha arribat a abandonar momentàniament la sessió plenària.
“Cap científic l’ha secundat en les al·legacions”, ha sentenciat Garcia. “S’han quedat sols”, ha continuat i, a més, ha retret que Begoña Carrasco i Carlos Feliu “ni tan sols han signat les al·legacions” que presentava el seu partit.
En última instància, Vidal ha tornat a fer ús del seu torn a rèplica per a retreure, mirant al regidor Feliu, que els “diuen feixistes”. Per la seua banda, Feliu ha insistit que el topònim en valencià de la ciutat és oficial des de 1882: “Per què s’ha de llevar Castellón de la Plana?”, ha conclós el portaveu del PP local.
El ple ha rebutjat les al·legacions i ha donat llum verda a l’aprovació del topònim únicament en valencià, amb quinze vots a favor i onze en contra. Ara serà el Consell qui, després de rebre l’informe pertinent de l’AVL, ha de pronunciar-se sobre la denominació que trasllada el consistori.
