Músics, actors i muralistes, en el punt de mira de l'extrema dreta valenciana

Durant aquest 2018, partits i col·lectius ultres han perpetrat una desena de boicots i atacs contra esdeveniments culturals

Aquest passat divendres, l'extrema dreta va estar a punt de marcar-se una nova victòria. Per unes hores, el boicot impulsat pel líder d'España 2000 a València, José Luis Roberto, va aconseguir l'objectiu que es cancel·lara l'espectacle Mongolia sobre hielo a l'Espai Rambleta. Finalment, la representació es farà tal com estava anunciada per als dies 1 i 2 de desembre. Això no obstant, la passa enrere dels contenidors culturals davant les amenaces va ser una realitat, una anul·lació que es confirmava tres setmanes després d'haver-se suspés Nunca os olvidaremos al Teatre Olympia. Han sigut dues maniobres en un mateix mes, però, durant el 2018, la xifra d'atacs contra músics, actors i muralistes suma més de deu actes vandàlics o estratègies planificades per a silenciar aquells esdeveniments de l'oferta cultural més crítics amb el sistema, els símbols o les institucions.

Des de la mort de Franco han sigut molts els escriptors i periodistes que han qualificat l'activitat de l'extrema dreta a València com a terrorisme de baixa intensitat. Dels atacs contra les seus de partits polítics i sindicats, atemptats contra intel·lectuals i llibreries es va arribar als assassinats de Guillem Agulló a Montanejos i Miquel Grau a Alacant però que van esdevindre anomalies (democràtiques?) en la vida diària de la societat valenciana.

Un degoteig continu, malgrat el pas dels anys i el canvi de segle, sota el discurs d'una democràcia consolidada. Així, Moviment contra la Intolerància denunciava 87 delictes d'odi durant el 2017, tal com recollia l'Informe Raxen. Agressions, en bona mesura, contra persones físiques, com les ocorregudes durant el 9 d'Octubre de 2017 (amb 13 persones detingudes), l'assetjament a la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, a la seua casa (i Roberto va ser absolt) o contra entitats acadèmiques, polítiques i cíviques, com ara pintades vandàliques en el mobiliari urbà (Alzira, Burjassot i València) i seus civils (Lambda, a València), proclames franquistes contra la retirada de la Creu dels Caiguts a Castelló de la Plana, la Vall d'Uixó i Callosa de Segura.

La xarxa organitzada de l'extrema dreta a València es manté amb certa endogàmia. En les últimes dècades s'ha agrupat sota diferents sigles polítiques i han aparegut i desaparegut col·lectius amb què convoquen contramanifestacions, executen boicots alhora que aspiren a entrar a les institucions. Vicent Bello va dibuixar el blaverisme en 1987 en La pesta blava (Editorial 3i4); Francesc Viadel va posar noms i cognoms als líders i principals actors d'aquest "moviment populista i demagògic de dretes" en No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme (PUV, 2009) i Vicent Flor mostrava, entre altres aspectes, les connexions entre els grupuscles ultra amb les graderies futbolístiques del País Valencià, les vetlades de boxa i la seguretat privada en Noves glòries a Espanya (Afers, 2011).

José Luis Roberto donant instruccions als ultres durant la manifestació del 9 d'Octubre de 2018. / DANIEL GARCÍA-SALA

Després del segrest de la Diada del País Valencià en 2017 durant la marxa cívica matinal i la manifestació vespertina, aquest 2018, el 9 d'Octubre tornava a estar en el punt de mira de l'extrema dreta. La delegació del govern espanyol al territori valencià, encapçalada per Juan Carlos Fulgencio, va autoritzar un total de set manifestacions, algunes de les quals tenien la plaça de Sant Agustí com a punt de partida. La coincidència en l'espai i en el temps de simpatitzants ultres d'España 2000 junt amb els manifestants que acudien a la convocatòria de la Comissió 9 d'Octubre va provocar, de nou, moments de tensió. Fulgencio es va mostrar satisfet per haver transcorregut la jornada amb normalitat i es vantava d'haver garantit el dret a la llibertat d'expressió i de manifestació de tot aquell qui va sol·licitar en temps i forma la concentració. Això no obstant, la normalitat de què feia gala el delegat del govern espanyol es va fer a expenses d'haver desplegat sobre València fins a 1.500 policies nacionals. La imatge de la manifestació escortada i grups d'agents antiavalots controlant les cantonades es va voler fer passar com una pràctica de llibertat democràtica.

Si l'acció de l'extrema dreta ha estat centrada en els últims tres anys contra actes de tarannà polític (contra l'Aplec del Puig, un acte al Teatre Micalet en solidaritat amb Catalunya, dos actes d'Esquerra Republicana a Vinaròs i Barxeta, entre d'altres), els esdeveniments i els protagonistes del panorama cultural valencià estan també en la diana. Des de 2016, la cavalcada de les magues de gener que organitza la Societat Coral el Micalet junt amb altres col·lectius ha sigut el primer objectiu d'España 2000. Durant les tres edicions (2016, 2017 i 2018) van haver-hi des d'insults cap a les dones que encarnaven la llibertat, la igualtat i la fraternitat, fins a concentracions ultres que tractaven de boicotejar la recreació de la cercavila laica que va organitzar el govern de la República en 1937.

En 2016 era el PPCV qui va qualificar la cavalcada de "despropòsit" i alguns periodistes van qualificar les reines de semblar prostitutes. L'any següent, el setge es va traslladar al carrer amb la presència de grupuscles ultra, mentre que aquest 2018, el recorregut va transcórrer sense agressions però amb l'acompanyament sonor de xiulades, insults (de "bruixes" a les protagonistes de la cavalcada), crits de "Ribó, dimisión" i el càntic del Cara al Sol a la plaça de l'Ajuntament mentre l'extrema dreta insultava els membres de les muixerangues.

La instantània d'aquesta muixaranguera de la Torrentina responent als insults de l'extrema dreta va arribar a les televisions estatals. / DANIEL GARCÍA-SALA

Des de gener a novembre de 2018, l'extrema dreta ha condicionat exposicions, ha destruït murals i ha aconseguit la cancel·lació, si bé temporal, de dos espectacles de teatre. Però, també s'han perpetrat atacs vandàlics contra taulells ceràmics en record de Vicent Andrés Estellés (esvàstiques a Ca Bassot i la ruta Estellés a Burjassot), es va arrancar la placa del passeig Guillem Agulló a València, dues falles dedicades a la diversitat sexual van ser destrossades, es va anul·lar un concert a la Marina de València per "motius polítics" i es va irrompre un altre a Paiporta per a arremetre contra l'alcaldessa de la població de l'Horta Sud per haver-se celebrat al municipi un espectacle de Riot Propaganda.

El 23 de febrer, l'artista Santiago Sierra anunciava que la seua exposició dedicada als presos polítics es podria veure al Centre Octubre el dia 1 de març després d'haver estat censurada a la Fira d'Art Contemporani de Madrid, ARCO. Finalment, el centre cultural només va acollir un debat al voltant de l'obra i la censura, mentre la maquinària ultra s'organitzava a través de les xarxes socials per a ordir el boicot.

L'Amstel Art del Veles e Vents havia publicitat a través de les xarxes socials un concert d'Herba Negra i Ebri Knigth per al 18 de maig. L'espectacle es va cancel·lar "per motius polítics", afirmaven els dos grups, que van qualificar la decisió com "un atac contra la llibertat d'expressió", ja que la gerència de la sala, "unes hores després d'exigir el compromís de no manifestar cap missatge polític ni religiós durant el concert, ens va comunicar que cancel·lava el concert", explicaven.

Durant l'estiu, València havia acollit els migrants de l'Aquarius, Pedro Sánchez, com a nou president del govern espanyol, havia anunciat la intenció de traure les restes de Franco del Valle de los Caídos. Juliol i agost van tindre una alta activitat de l'extrema dreta a València. L'il·lustrador Elías Taño va recuperar el mur dedicat a tots els presos polítics i els joves d'Altsasu el 22 de juliol. Poques hores després i a plena llum, un individu atacava amb esprais el mural (23 de juliol) i el 24 d'aquell mes, el GAV, España 2000 i Defenem Valéncia (sic) acudien, encapçalats pel líder històric del blaverisme, Juan García Sentandreu, a cobrir la pintura del muralista canari i substituir el missatge del dibuix per frases d'enaltiment de partits feixistes com Falange de las Jons i grups violentents com el Grup d'Acció Valencianista. Sentandreu va ser detingut per desobediència a l'autoritat, però, va recobrar la llibertat als pocs minuts. Tots els murals que ha pintat Taño a València en els últims anys, així com el que va realitzar per al mercat municipal de Sagunt, han sigut atacats per "motius ideològics" durant aquest any.

Sentandreu va desafiar la policia, va ser retingut i posat en llibertat als pocs minuts. / DANIEL GARCÍA-SALA

Les festes de Sant Roc de Paiporta comptaven amb l'actuació de Riot Propaganda, el concert del grup va provocar un nou boicot d'España 2000, en aquest cas cap a l'alcaldessa del municipi, Isabel Martín, Compromís i Mónica Oltra per haver permés l'actuació. Els simpatitzants ultres del partit junt amb els seguidors de Defenem Valéncia (sic) no van dubtar a interrompre l'actuació de la banda La Primitiva de Paiporta per a increpar la regidora de la localitat amb xiulits i insults.

El 14 de setembre, sota un cordó de seguretat insuficient, com van assenyalar els organitzadors, els assistents a l'Aplec del Camp de Túria van celebrar la jornada festival sota el setge de militants d'España 2000 que van intentar un nou boicot contra la trobada comarcal. Era, però, com van proclamar els ultra el preàmbul de la 'normalitat' d'aquest 9 d'Octubre.

Les últimes 'victòries' de l'extrema dreta valenciana s'han donat aquest mes de novembre (editorial). El dia 8 el Teatre Olympia va cancel·lar l'espectacle de Dani Mateo, el motiu no era un altre que un clímax d'amenaces i coaccions d'España 2000 cap als promotors culturals, una estratègia d'intimidacions que va provocar l'anul·lació per part de l'espai cultural qui assenyalava una falta de garanties per part dels cossos de seguretat perquè l'esdeveniment tinguera lloc amb normalitat tant per a l'elenc com per als espectadors. El delegat del govern espanyol va desmentir aquella falta de garanties i va assegurar que "sempre es procura garantir, de la millor manera, el desenvolupament dels drets ciutadans".

La darrera coerció es va donar aquest 30 de novembre, amb l'Espai Rambleta i l'espectacle dels responsables de la revista Mongolia. Els artífexs del sabotatge van ser els mateixos ultres que pretenen condicionar l'oferta cultural del País Valencià, un territori que en 2017 va acumular 400 incidents per odi, segons Moviment contra la intolerància, una extrema dreta que amb la seua extorsió ha condicionat el vocabulari polític (la regidora de Recursos Culturals de l'Ajuntament de València, Maria Oliver atorgava en À Punt el mèrit de pretendre decidir sobre l'oferta cultural de la ciutat) i que el passat 20 de novembre concloïa una missa en honor a Franco a l'església del Patriarca entonant el Cara al Sol. És la història del terrorisme de baixa intensitat a València en els últims 40 anys i que aquestos dies ha sigut descobert a l'estat espanyol.

Publicitat
Publicitat