“Els traumes no s’obliden, estan ahí. I reapareixen, per exemple, en forma de 12 diputats que reivindiquen el franquisme”, ha sentenciat José Gálvez. Ell és una de les quinze persones que van ser detingudes a València en 1971 durant un dels estats d’excepció declarats pel franquisme. El seu delicte era ser militant del Partit Comunista. Amb ell hi estaven també, entre d’altres, Juan José, Vicent, Luis, Pedro i Manuel. Tots sis han presentat aquest dilluns als tribunals de València les primeres querelles per tortures patides a la Prefectura de la Policia d’aquesta ciutat durant la dictadura franquista. “Es practicava la tortura per a mantindre la dictadura”, ha remarcat Gálvez, i ha afegit que “una societat no és normal si no es recupera la seua memòria, si no es manté viva”.
El supervivent de la repressió franquista ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa posterior celebrada al Saló del Magnànim de la Beneficència. També ha intervingut Vicent Galiana, un dels tècnics de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme impulsada per la Diputació de València. Galiana ha reconegut que aquest “és un pas molt important, però només un primer pas”, i ha remarcat que, malgrat que es done suport a la querella argentina, “també cal dur-ho als tribunals valencians”.
Per la seua banda, Llum Quiñonero, en nom d’Acción ciudadana contra la impunidad del franquismo PV, ha lamentat que “40 anys després de la mort de dictador, encara està pendent investigar, fer justícia, reparar”. A més, Quiñonero ha detallat que s’han presentat sis querelles per part de “sis persones que en 1971 lluitaven perquè arribara la democràcia” i que van ser torturades “entre 15 i 20 dies per Benjamín Solsona Cortés, membre de la Brigada Politicosocial”. Després de ser sotmesos a interrogatoris, vexacions i tortures, van ser traslladats a la presó Model de València acusats d’associació il·lícita i propaganda il·legal. “La Justícia encara no ha sigut capaç de reconéixer aquells delictes”, ha denunciat Quiñonero. També ha explicat que des de la seua plataforma s’uneixen a la CEAQUA (Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina contra crímenes del franquismo) i que les sis querelles d’aquest dilluns també s’estan unint a d’altres d’ajuntaments i col·lectius. A més, ha avançat que la setmana vinent es presentaran querelles relacionades amb les fosses i els afusellaments durant el franquisme.
En desembre també s’incorporan 560 valencians a la coneguda com a Querella Argentina. Així ho ha avançat l’advocat Guillermo Noguera, un dels responsables d’assessorar els querellants. Noguera ha agraït a CCOO que els haja facilitat l’accés a tota la documentació necessària i ha denunciat que “l’Estat hauria d’haver fet això [jutjar els crims del franquisme] des del primer minut de democràcia”. L’advocat s’ha referit a l’expolicia Solsona com “el Billy el Niño valencià”, citant a la vegada un article de Galiana, i ha descrit com el torturador “gaudia del mal que feia, del sadisme”. Per això, volen que se’l jutge pel delicte de crims contra la humanitat. A més, en resposta a qui diu que “això ja està prescrit” i que “cal passar pàgina”, ha asseverat que “per a passar pàgina, cal haver-la llegit abans”. “Sobretot el que busquem és memòria, reparació i justícia”, ha conclòs.
Precisament, la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha destacat que els objectius de la seua àrea en la Diputació de València són la memòria, la justícia i la reparació. Per això ha fet referència, també, a l’Oficina d’Atenció a les Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme. El propòsit és “que els crims del franquisme no queden impunes”. A més, també en clara al·lusió als resultats electorals d’Andalusia, ha indicat que cal “conéixer la història i fer justícia per a no repetir el passat”.
Preguntats pels mitjans sobre el recorregut de les querelles presentades aquest dilluns, Noguera ha contestat que “caldrà esperar la decisió del magistrat o de la magistrada sobre si seguir endavant o arxivar la causa”. Per això, si s’arxiva, recorreran contra la decisió. A més, ha denunciat que, “lamentablement, a Espanya moltes vegades hem de confiar més en els tribunals europeus que en els d’ací”. Amb tot, es mostren optimistes, ja que consideren que “hi ha arguments de sobra per a seguir endavant”. Sobre aquest assumpte, Pérez ha remarcat que “no és comparable el tema de les exhumacions [que en tots els casos s’han intentat judicialitzar, però són arxivats sistemàticament] amb aquest de les tortures”.
