Ni les enquestes, ni els experts en política auguraven una irrupció tan potent de Vox en les eleccions andaluses. El partit d’ultradreta encapçalat per Santiago Abascal s’ha convertit en l’autèntic protagonista de la primera cita electoral del seguit d’eleccions previstes fins al pròxim mes de maig. Aquesta primera victòria de Vox no ha passat inadvertida ni per la premsa internacional ni fins i tot per la presidenta de l’Agrupació Nacional francesa, la líder d’extrema dreta Marine Lepen, qui ràpidament va felicitar la formació a través de les seues xarxes socials poc després de fer-se públics els resultats.
De moment res hi ha escrit i per davant s’obri un període de negociacions entre els diferents partits que previsiblement s’allargarà fins a gener, atés que enmig es troben les vacances de Nadal. No obstant això, si alguna cosa va voler deixar clara aquest diumenge tant el PP com Ciudadanos són les seues ganes de governar i de desnonar el PSOE de la Junta d’Andalusia després de quaranta anys de victòries consecutives. A les dues formacions, a més, pel que van indicar en els seus discursos de celebració, no els importaria arribar al poder a través de Vox, ja que tots tres sumen majoria absoluta.
El fenomen de Vox suposa el retorn de l’extrema dreta a l’esfera política –de moment, al parlament andalús– des de la transició espanyola. Ara, la gran incògnita que s’obri és si aquest escenari polític es repetirà també en les eleccions valencianes i l’extrema dreta obtindrà representació parlamentària. Sobre aquesta hipòtesi, la politòloga Paola Cannata considera que la tasca que ha desenvolupat durant aquesta legislatura el govern valencià pot servir per a impedir l’entrada a les Corts d’aquest tipus de formacions. “El Botànic ens ha vacunat contra aquestos missatges. A més, la societat valenciana es caracteritza per ser molt diversa”, explica a Diari La Veu.
Precisament, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, també ha fet servir aquest mateix concepte, el de “vacuna”, contra el creixement de la ultradreta. “El Botànic, en posar les persones en el centre, és modèlic i exportable contra els partits d’extrema dreta”, va indicar aquest dilluns.
Malgrat aquest pronòstic, Cannata considera que “no s’ha de menysprear aquest fenomen”, ja que de manera inèdita un partit “antidemocràtic i anticonstitucional” ha aconseguit entrar dins del cercle “legítim democràtic”. Aquest nou context polític, segons l’experta en política, canvia radicalment les previsions electorals: “Els partits es juguen molt més que abans”. Sobre un possible avançament electoral, la també analista en mitjans de comunicació creu que el president de la Generalitat, Ximo Puig, continua sense tancar la porta. “És cert que ara té un dilema molt més gran que abans després dels resultats d’Andalusia. Però, vist el que ha passat, en política no es pot descartar mai res”, assegura.
El suposat cas que PPCV i Ciutadans pogueren posar fi al mandat del Botànic en les properes eleccions amb el suport de Vox sembla que almenys per al diputat popular Jorge Bellver és una opció viable. De fet, aquest dilluns el també president del grup popular a les Corts es va atrevir a equiparar Podem amb Vox: “El PSPV va pactar amb un partit d’extrema esquerra, per què no ho pot fer el PP amb un d’extrema dreta?”. En Ciutadans, en canvi, es van mostrar més prudents i van assegurar que “mai han advocat pels partits extrems ideològics en la política”.
Diferències amb Andalusia
Els politòlegs Susi Boix i Francesc Miralles tampoc no consideren que Vox puga colar-se entre els parlamentaris valencians, atés que les característiques sociològiques d’Andalusia són molt diferents a les del País Valencià. Un aspecte que tots dos destaquen és el desgast pels casos de corrupció que el socialisme andalús arrossegava després de 36 anys al capdavant de la Junta. “Les circumstàncies són diferents i no tenim les mateixes connotacions. El discurs que s’ha imposat durant la campanya electoral de l’Espanya trencada i el tema de la migració han calat entre els votants andalusos”, indica Boix. En aquest mateix fil argumental Miralles apunta que l’abstenció en les eleccions andaluses ja va evidenciar que “hi havia un cert desencant entre l’esquerra que anava a votar”.
Influència del procés català
La nefasta gestió del procés català. Aquest és per a Cannata el principal motiu pel qual el partit d’extrema dreta ha aconseguit un total de dotze escons en la que ha sigut la seua primera prova electoral davant la ciutadania. “La gestió nefasta de l’assumpte territorial ha sigut l’ingredient que ha propiciat l’ascens de Vox”, indica i afegeix que el debat estatal li ha restat importància a l’autonòmic, tal com preveien els politòlegs.
Però no sols el conflicte català ha jugat un paper rellevant a l’hora de determinar la balança de l’electorat sinó també la tasca de la resta d’alternatives. En aquest sentit, Cannata apunta que caldrà analitzar i veure el que “està fallant” perquè les alternatives democràtiques no hagen sigut capaços de posar fre al fet que molts votants se sentiren atrets per l’extrema dreta.
El paper dels mitjans
La manera en què la premsa ha tractat Vox, per a Cannata, també ha influït en els resultats electorals. Encara que reconeix que per als periodistes i politòlegs suposa un repte el fet d’abordar aquest nou partit a causa de les seues peculiars característiques, considera que en determinades ocasions la premsa “ha fet una excessiva cobertura”, aspecte que ha generat que el partit d’extrema dreta es trobara constantment al centre de l’agenda. Aquesta idea també és compartida per Miralles, qui assegura que Vox ha aconseguit incloure en l’agenda mediàtica el discurs d’alarma social per immigració.
Boix, en canvi, discrepa i considera que la presència de Vox als mitjans de comunicació ha sigut mínima: “Allò interessant en aquest fenomen és estudiar com un partit sense quasi premsa i publicitat ha aconseguit en les seues primeres eleccions una representació tan alta”. La també advocada veu totalment diferent el procés que va seguir Podem al de Vox. “Pablo Iglesias sí que estava constantment als platós de televisió. A Abascal pràcticament ni l’hem vist i, a més, si ha eixit a la premsa, ha sigut sota la senya d’extrema dreta i amb publicitat negativa”, indica Boix.
