El Consell de l'Horta s'estrena amb la voluntat de dotar el camp valencià "d'una marca pròpia"

L'Agromuseu de Vera acull la presentació de l'esborrany del Pla de Desenvolupament Agrari, que haurà de ser aprovat pels 44 municipis que formen part de l'Horta
/ València
3 desembre 2018 01:00h
La consellera Cebrián ha tingut paraules de reconeixement per a "tantes persones que han estat lluitant molts anys per l\'Horta viva i amb un futur pel qual comencem a treballar hui"

El Consell de l'Horta i el Pla de Desenvolupament Agrari de l'Horta s'han presentat aquest dilluns a l'Agromuseu Vera de València per part de la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián; el director general d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Roger Llanes, i el secretari autonòmic d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez. A l'acte també han assistit la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i la regidora d'Horta i Pobles de València, Consol Castillo.

"L'element bàsic de l'Horta de València són les persones i per això ha de ser un espai viu, sostingut per una agricultura rendible, reconeguda i valorada", ha afirmat Cebrián en referència a l'Horta de València. Per això, "la clau és el manteniment de l'activitat productiva, del caràcter agrari d'aquest espai". Així ha iniciat la consellera la primera reunió del Consell de l'Horta, que, igual que el Pla de Desenvolupament Agrari, és un instrument derivat de la Llei de l'Horta aprovada enguany i "necessari per a aconseguir la revitalització i el reconeixement d'un lloc eminentment agropecuari".

Aquest consell, que estarà constituït entre febrer i març de 2019, tindrà com a principals funcions l'elaboració el Pla de Desenvolupament Agrari de l'Horta de València, que haurà d'estar aprovat pels 44 municipis que formen part de l'Horta. També, adquirir o arrendar terrenys, així com béns mobles o immobles, materials i immaterials, necessaris per al compliment dels fins, i obtindre recursos i ajudes tècniques i econòmiques provinents d'altres institucions públiques i privades. A més, haurà de promoure i gestionar un servei de guarderia rural, en coordinació i cooperació amb la policia local dels municipis de l'àmbit de l'Horta de València, que garantisca la seguretat de les explotacions, així com prestar serveis d'assessorament i fomentar la formació professional agrària a les persones que es dediquen a l'agricultura perquè garantisquen un relleu generacional adequat.

La consellera Cebrián ha assenyalat que "aquest nou Consell configurarà una Horta rendible i valorada i per això és necessari dotar-la d'una marca pròpia". "Però, perquè puga anar endavant, hem de realitzar un gran treball conjuntament i convertir-lo en millores tangibles i, al mateix temps, en una realitat", ha afegit.  

Cadena alimentària, infraestructures i governança 

El Pla Agrari s'estructura en tres eixos i recull objectius relacionats amb la cadena alimentària, com ara activar parcel·les abandonades; afavorir la innovació, i diversificar i millorar els processos de producció i comercialització. 

També hi ha objectius relacionats amb les infraestructures, equipaments i serveis, com ara la millora de l'eficiència dels sistemes de reg, de la xarxa de camins rurals i de la mobilitat. Cebrián també ha destacat la importància d'"una forma nova de governança, de gestionar aquest espai comú a tota l'àrea metropolitana des d'una perspectiva comunitària per part de les institucions i persones que estem ahí". 

El director general d'Agricultura, Roger Llanes, ha detallat les particularitats administratives del procés i ha recordat que els pressupostos de la Conselleria per a 2019 ja compten amb 2,3 milions amb aquesta finalitat. El secretari autonòmic, Francisco Rodríguez Mulero, ha coordinat les intervencions dels assistents i ha apuntat que la següent reunió serà en gener.

La consellera ha agraït als ajuntaments, institucions, organitzacions i col·lectius assistents la seua presència en l'inici dels treballs del Consell de l'Horta i, en particular, a la Diputació i l'Ajuntament de València, representats respectivament per Amigó i Castillo, institucions amb les quals es conforma el nucli central del Consell de l'Horta. A partir d'ací, ha explicat Cebrián, s'aniran adherint altres ajuntaments, entitats, organitzacions agràries i membres de la societat civil. La consellera ha tingut paraules de reconeixement també per a "tantes persones que han estat lluitant molts anys per l'Horta viva i amb un futur pel qual comencem a treballar hui". L'Ajuntament de València, ha destacat la consellera, ha fet ja oficial l'oferiment de l'Alqueria del Moro perquè siga la futura seu del Consell de l'Horta.

Per la seua banda, la vicepresidenta de la Diputació, com a responsable de la institució que ha fet possibles les reunions comarcals per a enllestir el Pla Agrari, ha subratllat el deute de les administracions amb "tots els llauradors i llauradores que han fet possible que hui l'horta encara siga una realitat". Amigó també ha remarcat la necessària implicació pública per a "preservar-la i salvar-la" i perquè "el llaurador i la llauradora puguen viure dignament de la terra".

next