Fan por. Els resultats electorals d’Andalusia no ofereixen una perspectiva molt optimista per a les persones que ens dediquem a l’educació i creiem en la llibertat i la diversitat. El terratrèmol que ha suposat VOX ens deixa bocabadats, no tant per la seua força pròpia sinó per com la resta de partits de dreta li estan comprant el discurs i probablement les propostes legislatives.
Aquesta setmana, una companya professora, amb qui compartia centre l’any passat, em va convidar a assistir a una activitat extraescolar amb els seus alumnes, algunes d’elles, exalumnes meues amb les quals sempre és una alegria retrobar-se. Es tracta d’una activitat freqüent per part de la meua amiga, visitar els Cines Babel de la ciutat de València per a veure una pel·lícula, generalment de cinema d’autor, en versió original subtitulada. Ens dediquem a ensenyar Filosofia i Psicologia en Batxillerat i també fem anàlisi i reflexió en la assignatura Valors Ètics de l’ESO, ambdós espais, idonis per a promoure l’ús dels mitjans audiovisuals per comprendre millor el món que ens envolta.
La pel·lícula de la que vam gaudir va ser Girl, una pel·lícula belga del director Lukas Dhont, protagonitzada per un espectacular Víctor Polster. La història que ens conta és la duríssima experiència d’una jove trans en el procés de rebre el tractament hormonal i les operacions pertinents per a canviar el seu aspecte físic. Treballa amb tenacitat rebent classes de ballet i la seua situació li dificulta portar una adolescència tranquil·la. Encara que té una família que l’accepta i l’ajuda, la relació amb les companyes, els xics que li agraden i, sobretot, la sensació constant de tindre un cos que no pot amagar i que rebutja li fan patir i fa patir els espectadors, amb mirades i silencis ens apropem a una realitat que a molts ens podria parèixer incomprensible però que a la butaca vivim com a nostra.
Al nostre país les persones trans comencen a estar tímidament protegides per la llei, en la nostra comunitat, de fet, el govern va garantir el seu respecte en l’àmbit escolar i des de fa poc s’ha aprovat l’anomenada llei LGTBI, que vol garantir la igualtat cap a les persones que pertanyen a aquests col·lectius. Tot i això, molta gent encara manté molts prejudicis, principalment per desconeixement. La nostra joventut reprodueix les idees i les actituds del seu entorn i és habitual que les minories necessiten una protecció especial perquè la diferència es continua castigant. Per això, mostrar històries com les que narra aquesta pel·lícula resulta tan interessant. El cinema amplia els nostres horitzons i desenvolupa l’empatia. Ara, un grupet d’alumnes d’un institut valencià coneixen que hi ha més realitats possibles i que, fins i tot, algunes d’aquestes maneres diverses de viure la sexualitat poden ser tremendament dures i complicades.
En el programa electoral de VOX d’Andalusia, que pareix més un esborrany que un text seriós, on no falta la bandera espanyola en cada pàgina, també es parla d’educació. La seua principal preocupació és una suposada discriminació cap al castellà. També promouen el que anomenen PIN parental. Volen que tota activitat vinculada als valors ètics o la educació sexual quede totalment supeditada a l’aprovació prèvia de les famílies. Si una professora o un mestre han de dir alguna cosa sobre afectivitat, sexe o tractar qualsevol assumpte d’àmbit moral, necessitarien avisar abans i rebre una confirmació paterna.
No queda clar com s’aplicaria això, però dubte que les assignatures en què la societat es problematitza i es fomenta el debat sobre els fonaments de les nostres accions morals siguen ben vistes per ells. On quedaria la visita a aquest cinema a veure una pel·lícula sobre una xica trans si governara VOX o si la resta de partits de dretes apliquen les seues polítiques? Deixarien que treballàrem aspectes que consideren perillosos, com ara la diversitat sexual, els moviments migratoris contemporanis o la desigualtat econòmica? Permetrien el diàleg obert i lliure de l’alumnat? Més bé pareix que volen amagar realitats que existeixen, retallar drets assolits i impedir que els seus fills i filles puguen rebre idees diferents a les seues sobre temes sobre els quals cap la discussió i el debat.
Donada la ignorància que mostren cap a la història d’Espanya quan fan els seus discursos, el fanatisme nacionalista i la seua incomprensió cap els avanços socials, la veritat és que fa por pensar que poden condicionar el nostre futur, també el de l’educació pública. Mentre ens deixen, nosaltres continuarem fent la nostra feina.
