El Segura i el Magre, els nostres 'rius de sal'

Un de cada tres sistemes fluvials peninsulars està afectat per la salinització, una amenaça amb greus impactes mediambientals, de salut global i econòmics
/ València
26 desembre 2018 01:00h
El riu Segura, al seu pas per la localitat d\'Oriola.

Rius de sal és el títol d'un llibre de 2015 coordinat per Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret que parla sobre la salinització dels rius Llobregat i Cardener, "un dels problemes ambientals més importants de Catalunya". Però, com resulta evident, l'excés de sal als rius no és un problema exclusiu d'aquestos dos. 

Un de cada tres corrents fluvials peninsulars està salinitzat, sobretot com a conseqüència de l'activitat agrícola i la urbanització del territori. Aquesta és una de les conclusions que recull el volum especial sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics publicat aquest desembre en la prestigiosa revista Philosophical Transactions of the Royal Society B, que ha comptat amb la col·laboració d'experts de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Cantàbria, de la Universitat de Múrcia, de la Universitat de Castella-la Manxa i de l'Institut de Productes Naturals i Agrobiologia de les Canàries.

Rius amb salinitats tres o quatre cops superiors a la del medi marí

L'excés de sal és un problema amb greus impactes mediambientals, econòmics i de salut global que afectarà cada vegada més ecosistemes hídrics arreu del món a causa de l'escalfament global, el consum creixent d'aigua i l'explotació dels recursos naturals del sòl, alerten en el mateix treball. La salinització és una greu amenaça mediambiental a tot el planeta i alguns dels exemples més extrems d'aquest fenomen es troben en rius d'Austràlia. No obstant això, en algunes conques fluvials de la Península Ibèrica alguns rius tenen salinitats tres o quatre cops superiors a la del medi marí. És el cas del torrent de Soldevila a Sallent (a la comarca del Bages), la plana del riu Ebre i la regió de Múrcia.

El territori valencià no se salva d'aquesta amenaça. Preguntada per Diari La Veu sobre quins rius valencians estan salinitzats, Edurne Estévez Caño, una de les investigadores que ha liderat el treball, respon que principalment són el Segura i els barrancs d'Aigua Oliva i de l'Alberta, amb una salinització entre moderada i extrema. Pel que fa a corrents lleugerament salinitzats, trobaríem el riu Magre, el riu Sec, el barranc de la Mosquera i el barranc de la Vallviquera.

Pel que fa a les zones limítrofes al territori valencià, estarien especialment salinitzades la rambla del Ves (afluent del riu Cabriol) i diversos afluents del Xúquer, com ara el canal de María Cristina i el riu Valdemembra.

Amb tot, la investigadora de la Universitat de Cantàbria matisa que el grau de salinització és el resultat d'un model i que, per tant, "no ha sigut comprovat per a tots i cadascun dels trams fluvials". Per això, remarca que les dades s'haurien d'interpretar com una probabilitat; és a dir, "és probable que el riu Segura estiga considerablement salinitzat".

Encariment del procés de potabilització

L'excés de sal en els sistemes fluvials genera un greu impacte ecològic, econòmic i de salut global, en alguns casos relacionat amb la concentració de carcinògens en el medi aquàtic o de metalls alliberats per la corrosió de canonades. A més d'empobrir els valors sistèmics dels ecosistemes naturals, la salinització també encareix el procés de potabilització de l'aigua de consum. 

El mapa dels rius afectats per la salinització a la Península Ibèrica serà cada cop més extens, segons revela el nou treball. Les activitats de mineria, agricultura i ramaderia i els canvis en el règim de precipitacions, que limiten la capacitat de dilució de sals en els rius, es perfilen com les principals amenaces sobre la salut mediambiental dels rius en matèria de salinització.

El paisatge típic del bosc de ribera també es veu alterat per l'efecte de la salinització. En la imatge, el canal de María Cristina. / JPOK

Efectes letals en els ecosistemes aquàtics i canvis en el paisatge del bosc de ribera

La salinització afecta de manera directa la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes aquàtics. "Encara ens falta molta informació bàsica a escala d'organismes, comunitats i ecosistemes per a poder-ne predir els efectes", explica Miguel Cañedo-Argüelles, investigador postdoctoral del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i membre del Centre Tecnològic BETA–TECNIO de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. "Només quan puguem disposar d'aquesta informació de base, podrem elaborar models eficaços que ens permeten anticipar i mitigar els efectes de la salinització en els ecosistemes aquàtics", afegeix.

Alguns organismes moren per efecte de l'exposició a un medi aquàtic amb un excés de concentració salina. Els experts investiguen com la fisiologia dels insectes aquàtics s'altera en rius salinitzats, ja que han d'adaptar el metabolisme per a regular la pressió osmòtica interna i adaptar-se a les condicions ambientals. Aquest procés d'adaptació té un elevat cost energètic i pot afectar les funcions vitals i causar el col·lapse dels organismes, fins i tot en el cas d'aigües amb concentracions salines tolerables.

Els autors també analitzen si altres espècies d'insectes aquàtics, més habituats a l'alta salinitat, solen habitar en els rius salinitzats perquè no toleren les aigües amb menys sals o per altres motius. Tot indica que aquestes espècies 'salines' toleren perfectament les aigües poc salinitzades però sembla que colonitzen els hàbitats més extrems per a evitar competidors i depredadors.

Segons les conclusions, la resposta dels insectes aquàtics a les condicions del medi varia segons com avança el gradient de salinitat: en rius amb altes concentracions de sals, la població s'empobreix i disminueix el nombre d'espècies; mentre que en els rius amb menor salinitat, els organismes salins són substituïts per espècies d'aigua dolça.

El paisatge típic del bosc de ribera també es veu alterat per l'efecte de la salinització. Com més concentració de sals en el medi aquàtic, menor activitat de descomposició de la fullaraca que prové del bosc com a resultat de la reducció de la població d'insectes que la fan servir d'aliment. També canvien les condicions de palatabilitat de les fulles de la vegetació de ribera, ja que les sals dissoltes són absorbides pels arbres, i això també podria afectar la fauna aquàtica. En paral·lel, fongs i bacteris pareix que mostren mecanismes per a mantindre la seua eficàcia fisiològica en rius amb alts nivells de sals.

"És urgent limitar les concentracions d'ions en els rius"

El nou treball també revisa quins són els efectes que poden modificar les respostes dels sistemes aquàtics a la salinització. Cañedo-Argüelles explica que hi ha "tres factors fonamentals". Un és la sinergia amb altres factors que poden interaccionar amb la salinització, com ara l'augment de temperatura i la contaminació per metalls. Un altre, la composició iònica de l'aigua, ja que diferents ions tenen diferent toxicitat. Per últim, els factors biogeogràfics –rius no salinitzats a prop que poden servir de font d'organismes colonitzadors– i evolutius –la generació de poblacions d'organismes resistents a les concentracions elevades de sals–. 

En el conjunt del continent europeu, la salinització relacionada amb l'activitat humana és cada cop més preocupant, però encara falten directives de regulació. "Es fa evident que la legislació actual sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics és massa laxa i incompleta i encara manquen mesures de gestió efectives", subratlla Cañedo-Argüelles, que afegeix: "La mesura de gestió més important i urgent és establir concentracions límit d'ions a l'aigua per a protegir la biodiversitat i la salut dels ecosistemes aquàtics". Així, els experts demanen la col·laboració de tots els agents per a activar accions preventives i de gestió adequades.

next