Vinatea, l'heroi operístic de Matilde Salvador, torna als escenaris 43 anys després

L'òpera amb música de la compositora castellonenca i llibret de Xavier Casp es va estrenar en 1974 al Liceu de Barcelona
/ València
8 desembre 2018 01:00h
Matielde Salvador va demanar un llibret a Xavier Casp, qui va proposar el Fet de Vinatea basant-se en la Crònica de Pere el Cerimoniós.

No era la primera òpera en què havia treballat Xavier Casp (Carlet, la Ribera Alta, 1915 - València, 2004). Al voltant de l'any 1956, el poeta i polític va acabar amb el llibret de Maror, un text que Manuel Palau (Alfara del Patriarca, l'Horta Nord, 1893 - València, 1967) va convertir en la primera òpera en valencià de gust italià amb accents impressionistes que no va poder ser estrenada fins a l'any 2014. La première arribava amb quasi 60 anys de retard. Els motius mai no han estat reconeguts ni afirmats públicament però tot apunta al viratge ideològic del llibretista de la Ribera Alta.

L'Orquestra de València va fer una preestrena de Maror en versió concert en 2002, amb el ja consagrat líder del secessionisme lingüístic present a l'auditori municipal. Això no obstant, la prova de foc va tindre lloc al Palau de les Arts, en 2014, ja que es convertia en la primera òpera en valencià que s'estrenava al País Valencià. Tanmateix, tant Palau com Casp havien mort.

En 1972, Matilde Salvador (Castelló de la Plana, 1918 - València, 2007) va pensar de presentar-se a la convocatòria de la Caixa d'Estalvis del Premi Joan Senent, un guardó amb què l'entitat bancària buscava distingir una òpera. La compositora es va posar en contacte amb Casp i li va demanar que treballara en un llibret "sense proposar-li cap motiu, perquè treballara amb llibertat", responia Salvador durant l'extensa entrevista que va recollir Rosa Solbes i que la periodista va publicar en Matilde Salvador, converses amb una compositora apassionada (Tàndem, 2007).

Casp va posar damunt de la taula la història de Vinatea, una vida que, com recull Solbes, era familiar per a la compositora, a qui li recordava els passejos per la ronda dedicada a l'heroi valencià a Castelló de la Plana junt amb son pare. Salvador va crear una òpera en tres actes i set quadres amb text de Casp i orquestració de Vicente Asensio, el seu marit i líder intel·lectual i artístic del Grup dels cinc, un col·lectiu de compositors que van proclamar durant el primer terç del segle XX la intenció de crear una música genuïna valenciana amb aspiració universal, un propòsit que va frenar la Guerra Civil.

Vinatea torna aquest diumenge, 9 de desembre, a l'escenari de l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló. / IVC

El desig de la compositora castellonenca era veure representada l'òpera, un objectiu que Casp va qualificar de dificultós. Això no obstant, Salvador va coincidir al Teatre Princesa de València amb l'empresari del Liceu de Barcelona, Joan Pàmies, durant una vetlada lírica. Pàmies va demanar a la compositora que el posara al dia sobre les seues últimes creacions. "Una òpera", va respondre Matilde Salvador. L'empresari es va mostrar interessat i li va plantejar que es reunira amb el patronat del coliseu barceloní amb alguns detalls sobre l'obra. La compositora va tornar a València amb una proposta ferma del Liceu: Vinatea s'estrenaria a Barcelona dos anys després, en 1974, ja que la temporada del 72, del 73 i bona part de la del 74 estaven tancades.

El 19 de febrer de 1974, Vinatea, l'heroi operístic de Matilde Salvador, va cobrar vida gràcies a l'oportunitat que li va brindar el Liceu i al patrocini de les administracions valencianes, les tres diputacions, l'Ajuntament de València i la Caixa d'Estalvis de Castelló i València. Tots aquestos van fer de mecenes perquè s'estrenara a un dels grans coliseus europeus una òpera en valencià creada per una compositora valenciana. El teatre d'òpera català va triar l'elenc de veus, va posar l'orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu i la compositora valenciana, els col·laboradors: el director d'Elda (el Vinalopó Mitjà) Gerardo Pérez Busquier, el director d'escena de València Josep Maria Morera, el pintor de l'Alcora (l'Alcalatén) Joaquim Michavila i l'artista faller de València Salvador Debón es van fer càrrec de materialitzar els decorats.

L'òpera es va estrenar al Liceu en 1974 i un any després es va representar a València i a Castelló de la Plana. / IVC

A Barcelona es van fer tres representacions. Salvador va traslladar a Pàmies la seua preocupació pel text i el franquisme. El llibret mantenia les asseveracions de Vinatea davant el rei i, malgrat la mort de l'heroi valencià, el triomf del poble davant la monarquia castellana. "No es preocupe, al Liceu no hi ha censura", li va dir l'empresari del Liceu, tal com recull Rosa Solbes.

L'any següent, Vinatea es va representar al Teatre Princesa de València, en octubre de 1975, gràcies a les gestions de Joan Alfons Gil Albors, el gerent de l'espai escènic ubicat al carrer del moro Zeit, al mític barri de Velluters. L'última representació de l'òpera va ser al Teatre Principal de Castelló de la Plana, aquell mateix any 75, amb el mateix equip amb què va ser estrenada i el cor de xiquets, Pequeños Cantores, dirigits per Jesús Ribera. Després, Vinatea va caure en l'oblit.

Un "heroi autèntic"

El llibret de mà que va publicar el Liceu per a l'estrena de Vinatea incloïa un article de Martín Domínguez, qui qualificava el personatge de l'òpera com un "heroi autèntic" revestit musicalment "d'una gran senzillesa", d'una "formidable simplicitat". Salvador "ha sigut fidel al text de Casp" i, alhora, el llibretista "ha sigut fidel a la Crónica de Vinatea", que recull Pere el Cerimoniós, de manera que "la partitura no és mai, ni un sol compàs, música sobre sinó per a un llibret", escrivia Domínguez, qui, en la seua lloança, afegia que per a Salvador "ni l'heroi, ni les altres persones dramàtiques, ni el poble, ni l'acció són simple pretext o bastida d'un encaix de pentagrama narcisista".

A Barcelona, Salvador va anar amb "un quintet de valencians artistes", acompanyada per un seguici atrets per la fita a la "catedral primada del teatre líric espanyol per a celebrar l'Ofici commemoratiu de Vinatea", exclamava el periodista valencià.

Vinatea, 43 anys després

"He contribuït un poc que la gent del carrer conega Vinatea", afirmava Matilde Salvador en declaracions a la Ràdio Castelló Cadena Ser en recordar-li l'estrena de Vinatea al Liceu. Però han passat 43 anys des que es representara i, aprofitant que aquest any 2018 es commemora el centenari del seu naixement, l'Ajuntament de Castelló i l'Institut Valencià de Cultura han impulsat per a tancar l'any Matilde Salvador amb la tornada als escenaris de l'òpera sobre el noble cavaller que va retreure la reia Elionor de Castella l'esquarterament de l'antic Regne de València que pretenia la monarca.

Vinatea tornarà a Castelló de la Plana, en aquesta ocasió a l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló, a les 19.30 hores d'aquest 9 de desembre, amb una versió semiescenificada on l'escena queda substituïda per projeccions multimèdia que "configueren un marc d'acord amb el contingut i l'atmosfera de l'òpera", diu el llibret de mà publicat per a la reestrena.

La reposició de l'òpera de Salvador està a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Castelló, amb direcció de Carlos Pascual i escenografia digital d'Eyesberg Studio. L'elenc de veus està format pel baríton Vicent Antequera (Vinatea); per la soprano Sandra Ferró (Jacmeta); pel baix Juan Felipe Durá (Rabasa); el tenor Mario Corberán (Morellà); la soprano Marián Torres (Dama); el baríton Fernando Piqueras (Cavaller); els tenors Gonzalo Manglano (Nicolau), Manuel Valero, (Rei Alfons) i Héctor García (Jurat 1r); el baríton Valentín Petrovici, (Jurat 2n); la contralt Maria Morellà (Reina Elionor); els tenors Óscar Ventura (u d’Alzira) i José Goterris (Alguatzil), i el Cor Veus de Cambra coordinat vocalment per Rosanna i Gisela Morales i l'agrupació Veus blanques del Conservatori Calasancio de Castelló de la Plana.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next