VALÈNCIA. Dèsset pàgines. Eixe és el nombre de pàgines que conté l’ordre ministerial CUL/3631/2009, de 29 de desembre de 2009, emés per l’aleshores Ministeri de Cultura d’Ángeles González-Sinde. Un document que resolia el procediment per espoliació del conjunt històric del Cabanyal i que va paralitzar l’intent de prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar de l’anterior equip de govern de l’Ajuntament de València, liderat per Rita Barberá. Aquest fet hauria suposat l’enderrocament de més de 1.600 vivendes i la fractura en dos d’un barri declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) en 1993.
Eixa ordre ha estat durant els últims tres anys brodada pel veïnat dins del projecte CraftCabanyal, que busca mantindre viva en la memòria la història d’aquest barri mariner mitjançant l’acció artística. Ara, el cicle d’aquesta intervenció conclou a Madrid, durant les jornades sobre justícia i llenguatge ‘Yo no soy inocente y tonto’ dirigides per Vicente Arlandis i Miguel Ángel Martínez al Centro Cultural Conde Duque i en les quals participarà també Maribel Doménech, artista, doctora en Belles Arts i catedràtica d’Escultura de la Universitat Politècnica de València. L’acció de brodar l’ordre, en la qual ja han participat centenars de persones i que va nàixer com un projecte artístic participatiu amb perspectiva de gènere, acabarà aquest diumenge, d’11 a 14 hores, després d’anys de reivindicació.
Així, Madrid acollirà els dèsset llençols d’1,5 per 2 metres que conformen l’acció però les propostes artístiques de CraftCabanyal no conclouen ací i, com indica Maribel Doménech a Diari La Veu, ja s’estan plantejant recollir tot el material derivat en una exposició. A més del fet simbòlic de brodar per a rememorar i no oblidar els fets viscuts al barri, aquesta acció sempre ha anat acompanyada d’activitats informatives i explicatives. “Ha estat valuosa la col·laboració de tanta gent sessió rere sessió”, explica Doménech, membre del col·lectiu i coportaveu de la plataforma Salvem el Cabanyal, qui també ens ha indicat que “després de tres anys del canvi de govern municipal, continua la degradació al barri o és pitjor, perquè si aquesta no s’atura, es continua expandint”.
“Aquestos darrers tres anys han sigut l’època del canvi –continua Doménech–, d’alliberar-nos del Partit Popular al govern de València i pensàvem que la situació podria millorar a la zona zero”, on aquesta activista recorda que estan concentrades la majoria de propietats municipals però tot i així “encara no hi ha hagut llum”.
En aquest sentit, Doménech admet que amb el govern de la Nau, que en maig de 2015 va arribar a l’Ajuntament de València, “s’han tret del calaix de Rita Barberá els diners del Pla Confiança” per a invertir al barri i arreglar els carrers i el clavegueram, entre d’altres. No obstant això, demana una millora dels serveis municipals i de les condicions de vida al barri i apunta que “no s’ha fet la prolongació però hi ha una ferida que no s’ha tancat encara”.
Al respecte, Doménech explica que accions artístiques i veïnals, com ara ‘Brodant l’Ordre Ministerial CUL/3631/2009 de 29 de desembre per al seu compliment’, col·laboren a “connectar el barri” a través de la participació ciutadana i també ajuden a recuperar la convivència, una qüestió que al seu parer resulta cabdal al barri, ja que l’intent de prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez va suposar una fractura no només arquitectònica sinó també social.
A través d’aquesta acció que aquest diumenge arriba a Madrid es treballa, a més, la perspectiva de gènere a través d’un diàleg entre espai públic i privat a partir de pràctiques artesanals realitzades en general en l’àmbit domèstic i vinculades a la imatge de la dona. “El barri és un conjunt històric protegit i, a més, BIC, i això és una consideració màxima que s’ha de protegir i preservar perquè, si no, pot tindre un mal irreversible”, subratlla l’artista i doctora en Belles Arts, qui ressalta que és “un patrimoni habitat i per això hem de parlar tant de l’arquitectura com de les persones que viuen en eixes cases”.
Doménech també destaca la repercussió internacional d’aqueste projecte de craftivisme, una forma d’activisme mitjançant l’artesania. Així doncs, el projecte s’ha pogut veure tant a l’Institut Valencià d’Art Modern com al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat i amb ell ha col·laborat el veïnat del barri d’Ottensen d’Hamburg i l’estudiantat d’arquitectura del Tòquio.
“El meu somni és esborrar la prolongació i el mal que va fer al barri, que va ser una degradació màxima. La recuperació del que érem pense que és necessària”, afegeix aquesta artista i veïna del Cabanyal a Diari La Veu després de vint anys de lluita al front de Salvem el Cabanyal i col·laborant en els projectes derivats.
