La televisió d'À Punt compleix 6 mesos d'emissions protagonitzades per informatius, concursos i sèries

Un telenotícies emés el 10 de juny posava fi a més de 4 anys sense una cadena pública valenciana, després de la fosa a negre de Canal 9 per part del govern de Fabra
/ València
10 desembre 2018 01:00h
À Punt estrena La qüestió el 21 de setembre.

La televisió d'À Punt compleix aquest dilluns, 10 de desembre, sis mesos des de l'inici de les emissions definitives. A les 14.30 hores del 10 de juny van començar, amb un informatiu, les emissions que van acabar amb un parèntesi de quatre anys i mig sense televisió pública a causa del tancament de Canal 9 el 29 de novembre de 2013, amb Alberto Fabra al capdavant de la Generalitat. 

Les emissions definitives van estar precedides per sis setmanes d'emissions en proves, que van començar el 25 d'abril. La televisió ha sigut l'última finestra d'emissió del nou servei públic a obrir-se, ja que entre finals de 2017 i aquest any s'han engegat també la ràdio i la plataforma web. La graella televisiva està composta fonamentalment per informatius de producció pròpia i sèries, concursos i altres programes de productores externes. La temporada de tardor-hivern ha comptat amb nombroses estrenes que han completat els continguts que es van poder veure en els primers tres mesos d'emissions regulars. Entre les novetats, destaca la predilecció pels programes informatius i per espais dedicats a la música, a l'art, a l'esport, a la comèdia i a la ficció.

El triomf de la informació, la cuina i el talent musical

Durant aquest semestre s'han conegut les primeres dades d'audiència de la televisió, mesurades per l'empresa Kantar, segons les quals la mitjana diària d'espectadors és de 407.000 persones. La consultora audiovisual Dos30', amb dades de Kantar Media, destaca l'augment de l'audiència en novembre respecte del mes anterior, quan es va començar el mesurament.

Els programes més vistos són els informatius. De fet, en octubre la cadena va obtindre el seu rècord d'audiència amb la cobertura de la gota freda. L'informatiu de la nit del 18 d'octubre va ser el programa més vist, amb una quota de pantalla del 8,3%. A més, l'informatiu de la nit següent va aconseguir una quota de pantalla del 8%, la segona millor dada d'audiència de la televisió pública fins al moment.

La televisió d'À Punt també ha tingut algun altre 'minut d'or', com ara el registrat la nit de dissabte 1 de desembre, amb una quota del 7,7%. Eixe dia s'emetia la primera gala de semifinals del concurs de talents Family Duo.

A més, l'audiència ha acollit de bon grat la ficció La Vall, la primera producció d'aquest tipus que emet la televisió pública valenciana, i el programa Cartes en Joc, un viatge per les cuines del nostre territori en forma de concurs.

Els rostres de la 'nova' televisió pública

El retorn de la televisió pública ha permés també que alguns rostres coneguts per la població tornen a omplir les xicotetes pantalles de les llars valencianes. És el cas, per exemple, de Clara Castelló i Carolina Ferre. La primera dirigeix El matí À Punt, un espai d'informació i entreteniment que des del passat mes de juny presenta cada matí, de dilluns a divendres. La segona, acompanyada pels periodistes Juan Nieto i Joan López, condueix el magazín vespertí À Punt directe.

També hi ha cares conegudes en altres espais, com ara l'oratge. El 27 d'abril, el fins aleshores presentador del temps a La Sexta Lluís Obiols començava a parlar als valencians de la calor i les tronades.

Mig any de vida marcat pel pressupost

Els primers 184 dies d'emissions televisives es compleixen en un moment en què es debaten els pressupostos de la Generalitat per a 2019, en els quals s'han consignat per segon any consecutiu 55 milions d'euros per a la radiotelevisió pública.

Tant el president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Enrique Soriano, com la directora general d'À Punt, Empar Marco, han reclamat que s'augmente eixa dotació per a mantindre la qualitat del servei públic i dinamitzar un sector audiovisual que va arribar al 90% de desocupació amb el tancament de RTVV i en el qual s'han creat 2.000 ocupacions gràcies als contractes amb la cadena.

De fet, el consell rector de la CVMC va aprovar un projecte de pressupostos de 68,9 milions d'euros i la directora general ha alertat que, per a complir el contracte programa, que fixa que la Generalitat els ha d'aportar entre el 0,3 i el 0,6% del seu pressupost, haurien de comptar amb almenys 59,8 milions. Tots dos sostenen que aquesta és la radiotelevisió autonòmica més barata en relació amb el nombre d'habitants, amb un cost d'11 euros per ciutadà a l'any, quan la mitjana autonòmica és de 27 euros –41 euros les que tenen llengua pròpia– i a Europa ascendeix fins als 65 euros. Per exemple, Euskal Telebista suposa 58 euros per habitant, i Aragón Televisión, 36

La solució temporal del PSPV i Compromís

El PSPV i Compromís han presentat una esmena conjunta als Pressupostos de la Generalitat que demana destinar un milió d'euros més al finançament de la despesa corrent de la cadena pública. A més, ja s'ha aprovat l'esmena del PSPV i Compromís a la Llei d'Acompanyament per la qual s'aplicarà una moratòria de dos anys –mentre dure l'actual contracte programa– en el límit legal que fixa que el capítol de personal de la radiotelevisió no pot superar un terç del pressupost de l'ens. L'objectiu d'aquesta moratòria ha sigut buscar una "adequació" a la situació a què ha arribat la cadena, on el capítol de personal supera ja un terç del pressupost total, segons va admetre Soriano a les Corts. La plantilla està formada per 465 llocs de treball, que s'han cobert en la seua majoria amb personal de l'extinta RTVV i gràcies a borses de treball temporals.

Segons recull EFE, les intencions d'À Punt per a l'any vinent consisteixen a renovar la graella, fomentar les produccions pròpies –i que puguen ser exportables a altres mercats de l'Estat o exteriors– i obtindre ingressos per publicitat superiors als 600.000 euros assolits en aquest semestre.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next