Quatre dècades de governs del PSOE a Andalusia, l’autonomia amb més atur de tota Europa més un sistema de corrupció flagrant i metastàtic, eren el brou de conreu idoni.
Quants contertulians ens han alliçonat anys enrere afirmant que a Espanya no patíem l’amenaça de l’extrema dreta? Quantes vegades hem sentit “cunyats i politòlegs” dir-nos carregats de raó que el Partit Popular era de centre? Potser encara hi era el Santi Abascal a les seves files.
Susana Díaz, lluny de seduir amb polítiques d’esquerres i reformistes que milloraren la malmesa vida de la gent, va virar a la dreta. Amagava així molts anys d’inoperància, d’incompetència i de promeses incomplertes. Cap problema per a la cap del partit del sud-oest espanyol. Que del seu espanyolisme no hi haguera cap mena de dubte, pensaren. Atiem catalanofòbia i diatriba resolta per a poder continuar gaudint de privilegis a San Telmo.
I ja millorarà la vida de la gent un altre dia. Ara no tocava. Ja estan els ‘excusòmetres’ funcionant a tot rendiment: “La gent no sap el que realment vota”, “hem fet bona gestió que els ciutadans no han entès” i, la més repetida, “ens han perjudicat els sobiranistes de Catalunya”.
Molt adequat per a qui no vol fer cap mena d’autocrítica i per a gent que viu d’esquenes a la realitat. Podem seure esperant que es denuncie l’austeritat asseguda en l’article 135, menys conegut que el 155 però també amb el suport del PSOE, el Suprem, els favors monetaris als bancs…, sense saber massa bé perquè s’ha desistit de fer una esmena a la totalitat al règim caduc i obsolet que no ens ofereix cap resposta ni ho farà mai.
Primer, va ser amb la monarquia borbònica i sentírem dirigents morats afirmar que ara no era el moment d’obrir eixe debat. També ens van dir “eixa no és la preocupació de la gent”, convidant-nos a la responsabilitat de no obrir debats inútils. Posteriorment, el numeret de regalar-li Juego de Tronos al millor parlamentari de VOX en aquestes eleccions, un tal Felip 6é que potser us sone.
Més endavant, us trencàreu la cara per vendre a la vostra gent amb uns pressupostos a mida de Brussel·les. Era la ‘Gran Solució’. Per a això només feia falta un decret llei però volíeu obeir i seduir el PSOE intentant tòrcer l’independentisme. Vull recordar-vos només que el 15M, moviment popular que políticament segrestàreu, va nàixer contra tot establishment mediàtic i que vosaltres, suposats pares, l’haveu transformat en un dels seus pilars fonamentals.
Què fa Pablo Iglesias lluint somriures a la festa d’aniversari del diari La Razón, presidida pels Reis? Fins i tot demonitzeu l’únic personatge que s’atreveix a escopir veritats a la cara de l’IBEX en prime time. Veure els nostres líders més ‘revolucionaris’ fent-li la rosca als Borbons no crec que siga la millor forma d’apropar-vos a la gent que digueu representar. Ja ni dissimuleu? Què pintava l’esquerra catalana aplaudint el Comte de Godó? Així és com voleu tombar al poderós monstre feixista? Només somrient i amb un to pusil·lànime i blanet?
El missatge que difondrem els que no tenim cap mena de dubte de la situació política i social que viurem en uns mesos, quan se’ns convoque a les urnes per a defensar polítiques socials, d’esquerres i que protegeixen els drets aconseguits serà clar:
“O anem a per ells, o els partits d’ultradreta, es diguin VOX, Ciutadans o Partit Popular, vindran a per nosaltres”.
