El semàfor del Campus de Burjassot

Manel PeruchoProfessor de la Facultat de Física i vianant
11 desembre 2018 01:00h

El Campus de Burjassot es troba dividit en dues parts per l'avinguda Vicent Andrés Estellés. Començaré fort: en eixa avinguda morirà algú si no es prenen mesures adients. L'experiència ens diu que les mesures es prenen sempre a partir de l'endemà de la desgràcia. Jo, ara, escric aquest article per contribuir a trencar eixa tràgica dinàmica causa-efecte.

Passe a la descripció de la cosa: per creuar l'avinguda s'han de passar un parell de carrils bici, un parell de carrils de cotxe i un parell de vies de tramvia. Els carrils de cotxe representen, a més, una de les vies d'entrada i eixida de Burjassot, una població de grandària considerable. Es tracta d'un tram de recta d'uns 500 metres que comença a la rotonda coneguda com 'd'À Punt' i acaba al carrer Dr. Moliner de la localitat. A uns 230 metres de la rotonda (Google Maps dixit), hi ha el semàfor i el pas de vianants que creuen milers de persones cada dia.

Seguim, per exemple, un vianant que creua des de la Facultat de Matemàtiques fins a la de Farmàcia (de sud-oest a nord-est). En arribar a la vorera i passar el carril bici, els cotxes arriben des de l'esquerra del vianant. Tot i que hi ha un altre semàfor a l'eixida de la rotonda, tant si els cotxes l'agafen en verd com si n'arranquen des de zero, poden arribar al pas a una velocitat ben superior a la permesa (i molts ho fan). Superat eixe primer obstacle, el nostre vianant arriba a les vies del tramvia. A la primera, el tramvia també arriba des de l'esquerra, bé seguint la rotonda 'd'À Punt' per la superfície o bé si arriba des de Paterna, creuant-la per un túnel i reapareixent uns cent metres abans del pas de vianants. Tot seguit, el perill ve de la dreta, on hi ha la parada del transport públic. En aquest cas el perill per als que creuen s'afegeix al fet que molts passen per davant del tramvia només baixar-ne, per anar cap a la part principal del campus. La prudència i perícia dels conductors ha evitat ja, certament, moltes desgràcies.

Finalment, passades les vies del tramvia, falta el darrer carril de cotxes, que ara vénen des de la dreta, del poble de Burjassot, en una recta de vora 300 metres, sense oblidar que altres cotxes s'incorporen a la via tot just a la dreta del pas de vianants, des d'un carrer perpendicular. I, encara amb vida, el vianant creua un altre carril bici. El lector pensarà òbviament que tot això se soluciona esperant que el semàfor es pose en verd. Doncs bé, tot i que eixe argument és irrefutable, la realitat és que el semàfor té una cadència desesperant i, tot i que hi ha uns botons que es poden prémer per tal de sol·licitar el canvi a verd, pràcticament ningú els fa servir, en part perquè és un pas ample i cal desplaçar-se per a trobar el botó i en part perquè estudiants i professors solen anar amb pressa d'una aula a una altra o d'una obligació a una altra.

En definitiva, a efectes pràctics i per l'experiència acumulada, dubte de la idoneïtat de tindre un pas així per a l'ús habitual i diari de milers de persones, que, com totes les persones de hui, van mirant-se el mòbil, escoltant música, xerrant amb companys i companyes, rient, pensant..., poc atents, vaja. Elecció darrere elecció al rectorat, els candidats o candidates n'han parlat però després topeten amb unes administracions que dilaten la solució. Quina solució?

L'òptima seria fer un túnel per a cotxes i tramvia que eixira més cap al sud-est, açò és, cap al carrer Dr. Moliner. Així, el Campus quedaria creuat només pels carrils bici i molt millor vertebrat. Una solució menys òptima seria fer això mateix només per al tramvia. En definitiva, es tracta de minimitzar riscos. A les mans de les administracions competents està la decisió, que esperem que arribe abans que no siga massa tard.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next