Els familiars de les fosses de Paterna busquen en la justícia internacional "els drets que se'ls neguen ací"

Un total de 560 denúncies s'incorporan a la Querella Argentina amb l'objectiu que es processen els responsables dels crims del règim franquista
/ València
10 desembre 2018 13:28h
Només en el cas de la fossa 113 del cementeri de Paterna s\'han obert diligències, tot i que, com en la resta d\'ocasions, es van acabar arxivant.

"Per què ens adherim a la Querella Argentina? Perquè ací se'ns nega la justícia reiteradament". Clars i contundents són els arguments que dóna Aradia Ruiz, representant legal de les fosses de Paterna en la lluita contra la impunitat del franquisme. Totes les troballes que s'han fet al 'paredón d'Espanya' s'han intentat judicialitzar. Així, en cada cas s'ha anat als jutjats i s'ha fet una compareixença informant d'allò que s'havia trobat en les exhumacions. La resposta sempre és la mateixa: l'arxivament de la causa. Només en un cas hi hagué una excepció, el de la fossa 113. En eixa ocasió sí que es van obrir diligències prèvies però també es van arxivar abans que passara una setmana

Davant d'aquesta situació, les fosses de Paterna, mitjançant Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme i l'Agrupació de Familiars de Fosses de Paterna, s'incorporaran a la Querella Argentina amb 560 denúncies. D'aquesta manera, els familiars de les víctimes del franquisme busquen justícia davant la jutgessa Maria Servini. Amb tot, deixen clar que "una cosa no lleva l'altra"; és a dir, que tot i que busquen fora la justícia, també seguiran intentant trobar-la ací. 

L'acció s'ha donat a conéixer en una roda de premsa celebrada al Centre del Carme aquest dilluns al matí. A més, aquesta vesprada a partir de les 19.00h es concentraran a la plaça de la Mare de Déu per a recollir "el suport i la solidaritat del poble valencià", segons ha anunciat Ángel González, membre d'Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme. Aquest dimecres, 12 de desembre, es presentaran les 560 denúncies a l'Ambaixada de l'Argentina a Madrid, amb l'objectiu de tramitar aquesta iniciativa que busca justícia per als afusellats i represaliats pel règim franquista. Eixa mateixa vesprada hi haurà un acte al Congrés en què estan convidats tots els diputats valencians i, també, aquells que treballen la memòria històrica. 

Visibilitzar una anomalia

La roda de premsa d'aquest dilluns ha coincidit amb la data del 70é aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. "No és casual", ha reconegut Aradia Ruiz, "perquè els drets humans no es negocien". Llum Quiñonero, també d'Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme, ha defensat que "no parlem de tornar a les trinxeres; parlem de recuperar els cossos d'homes i dones que van ser afusellats en un règim de rotunda injustícia". "Venim a despertar la justícia i a reclamar la democràcia", ha afegit Quiñonero, i ha dipositat les seues esperances en la llei valenciana de memòria històrica i, també, "en la futura llei espanyola".

Antonio Antoni, familiar de les fosses de Paterna i president de la fossa 'saca 08/11/1939', ha explicat que volen "visibilitzar l'anomalia que suposa que aquestos drets humans no es complisquen al nostre país amb les víctimes del franquisme" i ha descrit de manera molt crua com els seus familiars "segueixen atrapats dins i fora de les fosses". "Certs grups de la dreta s'oposen a les exhumacions. Potser no volen que se sàpiga el que van fer els seus avantpassats", ha asseverat.

Un total de 2.238 persones van ser afusellades a Paterna en els tres primers anys de la postguerra. Més del 80% de les execucions van ser entre 1939 i 1940, segons ha recordat Nora Pastor, familiar de les fosses de Paterna i representant de la fossa 82. En un mateix dia, es podien arribar a assassinar 50 persones. "Van ser crims contra la humanitat i aquestos crims no prescriuen", ha dit Pastor, qui ha reiterat que "ja que ací se'ns nega el dret a la justícia, ens unim a la Querella Argentina".

Antoni ha lamentat que "la nostra justícia és sorda i és cega" i ha denunciat que "vivim en una democràcia fonamentada sobre la impunitat". Per això, ha instat "les forces polítiques progressistes" a passar del "règim de la impunitat" al "règim de la justícia". 

Dos arguments clau

L'advocada de les fosses ha defensat que tenen dos arguments per a la judicialització d'aquestos crims. El primer, que els crims contra la humanitat no prescriuen. El segon, que en el cas de les desaparicions forçades el pas del temps de la prescripció començaria quan es troben les restes òssies, no quan es va cometre el crim [totes les exhumacions s'han arxivat perquè els jutjats de Paterna consideren que han prescrit els delictes per haver transcorregut més de 20 anys des dels crims].

En l'acte d'aquest dilluns al matí també s'ha criticat durament la Llei d'Amnistia espanyola de 1977, "que impedeix jutjar els crims del franquisme". "Cap llei d'amnistia pot ser un punt final", ha sentenciat González.

Què demanen les associacions de familiars?

El president de la fossa 'saca 08/11/1939' ha manifestat la urgència que s'articulen "polítiques actives per a l'exhumació de fosses" des de totes les administracions: l'estatal, les autonòmiques, les provincials i les municipals. 

A més, ha demanat que es conformen bancs de dades d'ADN, un cens de víctimes del franquisme, el reconeixement d'aquestes i un "pla global" d'exhumació de fosses amb suficient finançament per a dur-lo a terme. "La reconciliació no es pot fonamentar en l'oblit i la desmemòria, perquè allò que no es va resoldre en el passat no és passat, és present", ha conclòs Antoni.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next