Els treballs d'exhumació a Castelló de la Plana trauen a la llum 13 cossos de represaliats pel franquisme

Les primeres intervencions en la fossa comuna del cementeri civil castellonenc pretenien trobar les restes de Rafael Prades, Eduardo Ferreres i José Monfort
/ València
11 desembre 2018 01:00h
Les exhumacions a Castelló de la Plana van començar el 20 de novembre.

Els treballs d'exhumació i identificació de les restes de tres víctimes del franquisme que s'han dut a terme en el quadre civil del cementeri de Sant Josep de Castelló de la Plana han tret a la llum un total de 13 cossos, segons ha informat aquest dimarts la regidora de Cultura, Verònica Ruiz.

Així, en la primera intervenció, en què es buscaven les restes de Rafael Prades, afusellat el 21 d'agost de 1939, s'han trobat cinc cossos, dos d'ells en caixes de reducció. En la segona i la tercera intervenció, en què es buscava respectivament José Monfort, afusellat el 30 de maig de 1941, i Eduardo Ferreres, afusellat el 24 de gener de 1940, s'han exhumat quatre cossos en cadascuna.

Ruiz ha explicat que el consistori castellonenc assumirà les anàlisis d'ADN dels 13 cossos i ha avançat que la segona fase de les exhumacions s'escometrà en 2019, amb una altra partida pressupostària de 15.000 euros per als treballs arqueològics. Així, Ruiz ha assegurat que "en gener de 2019 es farà la contractació adient per a començar la segona fase d'intervencions amb l'objectiu de donar resposta al més aviat possible a les 16 noves peticions que han arribat al Grup de Recerca de la Memòria Històrica".

La regidora de Cultura també ha informat que aquest dimarts al matí s'han reunit amb l'empresa arqueològica que ha dut a terme els treballs –l'Associació Científica ArqueoAntro–, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i familiars de les víctimes.

Els representants d'ArqueoAntro Miguel Mezquida i Sheyla Sancho han assenyalat que en la primera intervenció la "sorpresa" va ser trobar dues caixes de reducció que pensen que pertanyen al cementeri Civil Baix –una zona del cementeri diferent d'on estan les fosses comunes–. Sobre aquest tema, han remarcat que en una de les caixes el cos no estava complet. A més, han incidit que quasi tots els cossos exhumats presentaven fractures i orificis d'entrada i eixida en els cranis i en un d'ells es va veure que quedaven restes de dos projectils en l'escàpula dreta. Els experts han apuntat que en poc més d'un any podria estar finalitzada la identificació de les víctimes després que les restes siguen analitzades i comparades amb l'ADN dels familiars a la Universitat Complutense de Madrid.

Del total de cossos exhumats, s'han aconseguit 10 mostres d'ADN per a poder comparar-les amb les restes trobades. Des de Grup de Recerca de la Memòria Històrica estan buscant familiars de la resta de cossos exhumats per a poder identificar-los i "poder-los donar una sepultura digna", segons ha afirmat la regidora de Cultura.

D'altra banda, Juan Luis Porcar, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, ha mostrat la satisfacció de poder donar resposta a les demandes de famílies gràcies a un projecte d'exhumació dut a terme "amb el suport de l'Ajuntament". Sobre aquest tema, la regidora de Cultura ha demanat al govern estatal que cree línies pressupostàries als municipis per a fer aquestos treballs i, a la Conselleria, que es "done pressa" amb les ajudes.

next